dissabte, 31 d’agost de 2013

Literatura: SANTIAGO CARRILLO. EL PENEDIMENT NO EXISTEIX



L'historiador Paul Preston ens ofereix una apassionant biografia d'un dels personatges més rellevants de la política espanyola del segle XX: Santiago Carrillo, secretari general del Partit Comunista Espanyol i un dels artífexs de la Transició política a la democràcia.

Santiago Carrillo. El penediment no existeix desvetlla informacions inèdites sobre el polític i n'aclareix d'altres que s'han mantingut en l'ambigüitat i la foscor. Des de la polèmica actuació de Carrillo durant la Guerra Civil, quan era un jove dirigent de les Joventuts Socialistes, fins a les no menys polèmiques actuacions polítiques que va practicar a l'exili i al seu retorn a Espanya.
Preston ens mostra un perfil polític i humà de Carrillo contradictori, amb zones obscures fins ara ocultes que, pocs mesos després de la mort del dirigent comunista, surten per primera vegada a la llum. Una obra, doncs, per al debat i la polèmica, que no deixarà indiferent ningú.

La vida aquí és dura? Marxar a casa és fàcil!

Oficina d'immigració del Regne Unit

dijous, 29 d’agost de 2013

"Els gestos nazis del Govern català" segons Al-qaeda


El perfil de Twitter "Africamuslima" afí al grup Al-Qaida al Magrib Islàmic, ha publicat aquesta nit un comunicat de tres pàgines en espanyol sota el títol "Els gestos nazis del govern català".







A les 12'56 hores d'avui han publicat un tuit en què informaven sobre la propera publicació en els termes següents: "Aviat publicarem un article sobre les polítiques Nazis del govern Català" i els hashtags: # Catalunya # Mossos # burca # islamofòbia # Qatar

I a les 21'11 hores han publicat l'enllaç que permet la descàrrega del comunicat i el següent text: "els gestos nazis del govern català قرارات حكومة إقليم كاتالونيا الإسباني التعسفية تجاه المسلمات للأخ كريم المغربي  (Les decisions arbitràries del govern de Catalunya (Espanya ) cap a les dones musulmanes, pel germà Karim al Maghribi).

El text complet del comunicat és el següent:




Sense que puguin valorar les possibles conseqüències o repercussions a causa de la seva novetat, com primera anàlisi resulta preocupant les cada vegada més freqüents al·lusions a Espanya en els comunicats d'AQMI, havent passat per diversos graons cap a un protagonisme cada vegada més gran.

Si fins fa tot just un any, s'esmentava Al-Andalus de forma intermitent en les tradicionals reivindicacions que feien els diferents autors dels missatges o líders d'Al-Qaida en els seus comunicats, s'ha passat en els últims mesos a publicar comunicats fins i tot en espanyol i esmentant problemàtiques o situacions molt més concretes, buscant generar una reacció de solidaritat, suport i reforç moral entre els musulmans radicalitzats que viuen en territori espanyol. Caldrà realitzar un detingut i precís anàlisi d'aquest últim missatge.

Font

dissabte, 24 d’agost de 2013

Els catalans ja són minoria al barri mataroní de Rocafonda

Cartell Suís contra la immigració massiva

Com que el passat mes de juny vaig llegir a La Vanguardia que no hi havia guetos a Catalunya (1), aquest mes d'agost vaig decidir passar-me dues tardes al barri de Rocafonda de Mataró. Rocafonda potser no és un gueto en el sentit estricte del terme, però els mataronins li han canviat el nom i ara li diuen Rocamora. Es poden imaginar per què.
El reportatge de La Vanguardia assegurava, en canvi, que "malgrat el fort creixement de la immigració estrangera a Catalunya durant la dècada que va del 1998 al 2008, la seva distribució pel territori ha estat molt més homogènia del que es podia haver previst, i són pocs els indrets amb majoria d'estrangers".
L'estudi -a càrrec dels professors de l'Autònoma Andreu Domingo, Juan Galeano i Albert Sabater- insistia que, en la seva opinió, "a Catalunya hi ha menys enclavaments ètnics que en altres comunitats veïnes i altres països". No sé si té res a veure, però a la papereria-llibreria de Rocafonda, a mitja tarda, tenen un munt de vanguàrdies per vendre.
A més, al barri hi ha hagut tres incidents amb la comunitat islàmica en menys d'una setmana. El passat dia 1 un centenar de marroquins van rodejar i colpejar un cotxe dels Mossos -dos dels entrevistats durant aquest reportatge m'ho han negat- segons la versió oficial. I el quatre dos policies locals van entrar en una mesquita empaitant uns presumptes lladres -la versió de l'ajuntament és que tampoc van entrar del tot a la mesquita-.
Tot plegat va derivar en "concentracions davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i posteriorment davant el jutjat", segons el comunicat oficial signat per CiU, PSC i PPC, que desvincula els fets del Ramadà.

A la cantonada Repúbica Argentina amb Perú ataco un jubilat
- Escolti'm perdoni, sóc periodista: com es viu a Rocafonda?
- Que com es viu? Malament. Això no és Rocafonda, és Rocamora. Aquí només hi ha moros i negres. Això petarà. De la manera com està el país això ha de petar. Som masses. Aquesta gent només fa que menjar i tenir criatures. No treballa ningú. Després hi ha la droga. Tots fent xanxullos per la nit. Sap el que passa? La policia no fa res. Jo ho entenc: s'hi juguen el pa. No hi ha autoritat. El que enxampessin, vinga, cap al seu país. Un país ha d'acollir els que necessita. Aquests treballen perquè van sota preu -suposo que vol dir en negre- i el poc que guanyen ho envien al seu país. Aquí viuen del cuento. Demanant per les esglésies.
L'home ha buidat el pap. Com si fa anys que esperés la pregunta.
- Vostè és d'aquí?
- D'aquí de tota la vida. Sóc català -remarca per si en tinc cap dubte-. Porto aquí des que es van fer aquestes cases l'any ...
Calcula mentalment
- ... Cinquanta anys.

- Ha vist com ha canviat el barri
- Era un barri molt maco, molt sèrio. La gent d'aquell temps era més seria. Ara és un cachondeo.
Continua. Entrem, sense que jo li hagi demanat, en els problemes de convivència.
- El que passa es que la joventut no té feina. No estudia ni treballa. S'ajunten amb aquests i ja no creuen ni els pares ni ningú. Els d'aquí, els d'allà ni li dic. Els d'allà, patinets per damunt la vorera. L'altre dia -m'assenyala l'Avinguda Amèrica- una mica més tiren un home gran a terra. Què es això que les bicicletes poden anar per tot arreu?.
- Però aixo és culpa dels immigrants també?
- Sí, aquí a les set del matí ja en passen. Roben un carro del Carrefour, de l'Alcampo i se'n van pels contenidors. Això no ho critico, però si no poden viure a què vénen?. Però al seu país estan pitjor. Allà no els ajuden, aquí sí. Tots els calés que ajuden amb aquest gent no se'ls gasten. Mangoneo.
- A què es refereix, als ajuts socials?
- A aquestes entitats socials, que els hi donen roba. La trien. Vostè va pels mercats i veurà roba de segona mà, com que no els hi costa res la més bona la renten, l'arreglen i la venen pels mercats. Jo he vist a l'església anar unamora, donar-li roba, anar al container i fer la tria: la que no li anava bé llançar-la. Però llavors no te l'enduguis. Se les saben totes, ho entén?. N'hi ha que tenen furgonetes i se'n van a vendre pels mercats la roba que demanen porahí.
Tot lo bo no vé, eh? ve tot lo dolent, miri el Marroc. Tota la merda cap aquí.
- Home ..
- S'han emportat les empreses i ara el govern va bé a costa dels malgoverns que hem tingut aquí
- D'un color i de l'altre?
- El govern és com una herència. Aquí canvies de govern i fan el mateix rumbo. Canvies d'alcalde i fan el mateix rumbo.
- En el tema de la immigraicó vol dir? que no fan res ni uns ni altres?
- És una vergonya. Els impostos els paguem els pobres treballadors. Els carrers estan fets una merda. Miri aquest -assenyala República Argentina-, ple de bonys i de sotracs. Després diuen que no tenen calés però quan en tenien tampoc feien res.
- Vostè està jubilat?
- Estic jubilat, però encara pago tots els impostos i abans guanyava el doble que ara. No em descompten res i tinc una invàlida, que és la meva dona, a casa.
- No cobra de la Dependència?
- No cobro res, al contrari, pago. Em descompten de la pensió 100 euros cada mes d'IRPF i vaig pagar 45 anys. I n'hi ha que han vingut de fora que cobren la paga i no han pagat res. Això és la democràcia?. Almenys haurien de cotitzar sis o set anys, primer cotitzar. Si no, no teniu dret a res. Després tindreu dret als metges i els medicaments, la meitat. Papeles para todos, però aquests venen a cobrar. Ja fa massa anys. Jo m'he desenganyat, ja no voto ningú. Els polítics no es mereixen ni l'aigua que es beuen. Ni els uns ni els altres. Ja no sóc de cap color. Miro el que fan.
- Què feia vostè?
- He tingut molts empleos. Però sempre he treballat. No he estat mai parat. He tingut la sort que no he estat mai malalt. Si li explico la meva vida té per una una novel·la: vaig començar treballant la terra, després una fàbrica que feien navalles d'afaitar, vaig estar deu anys, després el carnet de conduir, amb la furgoneta en una fàbrica, més tard els autobusos. Després vaig anar dos anys a fer el taxi a Barcelona, lo pitjor i vaig dir: prou s'ha acabat. Després a una empresa de seguretat, vaig entrar de vigilant i em vaig jubilar d'inspector. Vaig estar 27 anys.
- Quina edat té?
- El mes que ve en faré vuitanta
- Ja firmaria, jo
- De què firmaria?
- D'arribar a vuitanta com vostè. Físicament està molt bé.
- Catalunya la conec tota
- Com s'arregla aixo de Rocafonda?
- Ara ja és molt complicat, perquè n'hi massa. Això hauríem d'haver-ho fet al principi: tots controlats. Arriben amb patera i la llanxa en comptes de tornar-los al seu país els porten cap aquí: els cuiden, els hi donen roba, els hi donen menjar i després els hi diuen: au, ja podeu marxar. Llavors a fer-se els papers. Aquí hauríem d'haver fet: vostè es empresari? quants en necessita? quatre? doncs quatre. Pero primers el d'aquí, com fan a Holanda
- A Holanda fan això? -pregunta incrèdul el periodista-
- A Holanda fan això. Jo conec un noi que va acabar la carrera de metge i se'n va anar cap allà perquè la nòvia era d'allà. El van agafar tres mesos i quan va acabar els tres mesos li van dir qeu estem molt content de vostè, però se n'ha d'anar perquè aquí també hi ha aturats i primer són els d'aquí. Li va anar bé perquè va fer pràctiques i va acabar a Anglaterra. Però hem de marxar del país nosaltres que som d'aqui? no, home no. Això fa fàstic, està muntat malament, de la immigració ningú se'n cuida. Així anem, cada vegada pitjor. El que no treballa, aquí no pot estar. A Alemanya el policia et para, el que no te papers,venga con nosotros
- Com ho sap això?
- Perque jo tinc amics que hi havien anat. Un amic d'aquí hi va anar-hi. Abans de marxar els hi feien una revisió mèdica i, quan van arribar, una altra. Allà li van trobar hepatitis, de la guerra. Van dir que no podia treballar, que se n'havia de tornar.
- Però això als anys seixanta?
- Es va quedar a veure si trobava feina. Al segon dia el van trobar pel carrer.Venga con nosotros. Se'l van endur. Dos dies al calabós. Quan en tenien deu o dotze van agafar la furgoneta i els van deixar a la Jonquera. I li van dir: allà no hi torni més. Miri si està controlat. Això no poden fer-ho aquí?. Aquí, al vespre, la droga i xiu-xiu. Aquí no veurà cap policia dient: vostès que fan?. A veure, papers.
- Ho diu pels incidents de l'altre dia?
- Aquí diuen que la policia els ha pegat i la policia no té força, no té poder. Vagi per aquestes carres d'aquí dalt i veurà totes les botigues de morenos i de negres, d'espanyols en queden molt poquets. Ara, capaltard, veurà grupets per tot arreu. Veu allà? Allà està així -i ajunta els dits de les mans-. La Plaça Colòmbia sembla Marroc. Aquí s'ha de posar ordre i abaixar els impostos. L'altre dia estava mirant: de l'any 2007 al 2011 m'han apujat l'aigua i la contribució un 63%. Escolteu, sóc un jubilat. Pago 200 euros de contribució. Imagini's que deixem de pagar tots. L'Ajuntament se'n va a prendre pel cul. Això s'acabarà malament.
- Per què?
- Perquè els immigrants són intocables. A la que parles d'immigració ja se't posen en contra. Jo no sé qui els apoya tant. Miri: aquí va venir un moro i va comprar un pis, uns baixos. N'han passat 50.000, totes les pateres han vingut a parar aquí. Els hi arregla els papers i després arregleu-vos. Ell no treballa, però té un quatre per quatre.
- Un pis pastera?
- L'Ajuntament té un estadística dels que vivim a cada casa -diu respecte al padró-. Saben que hi ha més gent, doncs a veure què passa aquí. Han d'anar controlant-ho. És com els locutoris. Per què hi ha tants locutoris? Perquè envien quartos cap allà. Al locutori no els hi cobren tant com als bancs. Vénen coca-coles, vénen drogues, vénen de tot, perquè d'això sol no poden viure. No els ha vist els locutoris de Mataró?
- No, acabo d'arribar
Joder. Allà n'hi ha dos o tres, allà un altre, aquí dalt un altre, més amunt un altre. Ple, ple, ple i així estem. Estem perduts. Es posen tots en barris que es puguin ajudar entre ells. Entre ells s'ajuden, és natural. El que hem de mirar és que no ens perjudiqui. Hi ha molta gent d'aquí que no te feina, que no menja, ni pot pagar el lloguer. No se n'enteren d'això?. En canvi, els d'allà, lloguen el pis, paguen un mes per adelantat, llavors ja no paguen més, comencen a deure mesos, quan porten un any els foten fora, l'amo encara ha de pagar el judici i li han fet malbé el pis. Se'n van a un altre puesto i fan el mateix, li foten la corrent, hasta la cuina li van arrencar a un d'aquí. No hi ha dret. No els hi fan res, no paguen un puto duro de lloguer i encara la Generalitat els ajuda. Tenen una criatura, el cotxet el més bo. No agafen el més barato, no.
- Això dels cotxets no és veritat. Jo ho vaig preguntar a una botiga del meu poble.
- Que no és veritat? Jo vaig parlar amb una i em va dir que agafen el millor
- Però perquè tenen ajuts?
Claro
- Criatures, a partir de tres ja cobren. Quasi tots tenen més de tres. D'això sol ja viuen. A partir de tres, família nombrosa. Abans pagaven per cada un que naixia -recorda en al·lusió als 2.500 euros del xec-nadó de Zapatero-. No paren, no paren. Ja ho veu, això acabarà malament. Això no pot acabar bé. Vagi, jove, vagi al carrer Picasso.
Al carrer Pablo Picasso, en efecte, la majoria de comerços són magrebins. Hi ha la pastisseria El Merabet, l'agència de viatges Merina, el Basar Oujdi, el Locutori Picasso. A més d'una fruiteria i un super. Fins i tot la Granja Unió té escrit el rètol en àrab. L'unic comerç autòcton que resisteix és la Ferrateria Rocafonda i, en un extrem, un Frankfurt. Serveixen "paellas por encargo, sangría, tinto de verano, cava a copas". Hi ha tes persones assegudes a la terrassa.
- Sóc periodista
- Ui
- Has vingut a un bon lloc, aquí hi ha de tot, jo convidaré a l'Almodóvar perquè faci un dels seus guions
- Darrerament sortim molt als diaris. La inseguretat
- Jo tinc una filla de 13 anys que diu que va més tranquil·la per Rocafonda que pel centre, però perquè s'ha criat aquí i la immigració que hi ha la coneixem tots
- No es fiquen amb els espanyols
- No, entre ells
- Sí, però l'endemà estan fent un cafè plegats
Els amos van agafar el bar fa quatre mesos. No viuen a Rocafonda. Però no tenen cap queixa dels clients: "venen, consumeixen i paguen".
- L'altre dia es van deixar dos gots al carrer, els hi vaig cridar l'atenció i em van demanar disculpes. Això sí: surts al carrer a les set o vuit de la tarda i sembla que estiguis de vacances al Marroc.
Davant hi ha el Bar Miguel. El seu propietari és musulmà. Parla català millor que castellà.
- Sóc del Marroc, però porto més de trenta anys aquí
- Algun problema?
- Amb mi, no
- Amb els Mossos tampoc?

- Porto trenta anys aquí i mai he vist un policia maltractant una persona, però de vegades passen coses
- Coses?
- Quan demanen la documentació insulten o es posen xulos
- Els Mossos?
-No. Sempre es culpa de la gent. I jo sóc marroquí. Els guàrdies no maltracten ningú. Però que consti que de fills de puta n'hi ha a tot arreu.
- Serveix begudes alcoholiques al bar?
- No, treballo amb gent nostre i no hi ha ni alcohol ni màquines recreatives, treballem d'una altra manera
- És religiós?

- Sí, compleixo les regles i encantat de ser musulmà
Quan se'n va els hi pregunto el nom als de la taula.
- Aquí el que no es diu Mójame es diu Échameagua
El paradís dels llibres existeix i està al carrer Poeta Punsola número 31: Llibreviu. És com El cementerio de los libros olvidados de Carlos Ruiz Zafón -diuen que inspirat en la Canuda, que ara tanca- però de franc perquè fan intercanvi, no venda. Però es troben veritables relíquies. Parlo amb una persona d'aquestes que li agrada remenar llibres.
- Els de la mesquita van demanar que, pel Ramadà, es fes un dia de festa, incloent-hi el tancament de botigues

- Pero és veritat o llegenda urbana?
- La mateixa persona a la que li van demanar m'ho va explicar després a mi
- Vostè és de Rocafonda? com s'hi viu?

- Què com és viu? Ai, això el Fancesc li explicarà millor que jo
M'adreço al Francesc, que -amb ulleres i cabell blanc- fa cara de lletraferit
- Ho deia pel tema immigació
- Hi ha de tot
- Si es vol conèixer de debò s'ha de viure -sospito que és una indirecta-
- I si vens una tarda?
- Vam tenir un problema amb el començament del Ramadà -intervé la primera persona amb la que he parlat-
- Per què?
- Perquè a Aràbia Saudita és una hora i al Marroc un altra. I entre les dues comunitats no es van posar d'acord a quina hora començar el Ramadà.
- Això és bufar fum -opina el Francesc-: l'Aràbia Saudita és la que finança tots
Em fa un retret abans de continuar:
- Un periodista sempre és un passavolant, és la seva feina, jo no m'hi ficaré pas, però es molt arriscat treure una conclusió de diverses entrevistes. Rocafonda me l'estimo i hi passo quatre hores cada dia.
- Hi ha un problema d'abusos dels autocars. S'hi hauria de ficar mà
- Va començar amb un autocar i, a l'agost, hi ha dies que n'han sortit vuit
- Autocars?
- De magrebins
- I paren en un carril que no poden parar. Si paren ells no els hi diuen res, si pares tu et multaran.
Em ve el cap el que em va dir el Juan, un dia que vaig anar a fer un reportatge a Ca n'Anglada, sobre la tolerància de la guàrdia urbana amb els usuaris dela mesquita.
- I la policia local no fa res?

- Ho tolera
- Sí hi ha unes normes municipals s'han de complir

Uns metres més enllà de Llibreviu, l'Ajuntament ha penjat unes cartes -només en català i en àrab- amb aquest prec:
"En relació a l'inici del Ramadà, i tenint en compte les dates de celebració i les horaris de les oracions, l'Ajuntament de Mataró recorda que cal:
- Respectar el descans de tots els veïns i veïnes
- Procurar no fer sorolls innecessaris a la via pública
- Evitar la concentració de moltes persones, especialment durant les hores de descans nocturn
Esperem la col·laboració i el compliment de totes les nomes de civisme per part de tothom per tenir una bona convivència entre tots els veïns i veïnes".
El Mohamed El Ghanwam acaba d'obrir una botiga de roba jove, Style 9, a la cantonada amb Repúblcia Argentina. Té una dependenta de vint anys, la Saray, que ensenya el melic i va amb shorts. Té un cos digne d'una novel·la de Nabokov. Estan parlant amb una veïna. Aprofito l'avinentesa.
- Ara s'han obert. Nosaltres també. Ja ens hem adaptat, però al principi costava molt
- Jo era petita, no me'n recordo -intervé la Saray-
- Veus al ser marroquí el que em fan?
- Es que marroquí com aquest n'hi ha pocs -diu la veïna-
- Has nascut aquí? -li pregunto al Mohamed-
- Vaig venir amb quinze anys
- Et vas treure l'ESO aquí, em vam donar educació, es nota -torna a afirmar la veïna, en to irònic-
- Segueixes el Ramadà?
- Està en ello -explica la Saray-
- Què ets la seva xicota?
- No -respon el Mohamed-
- Quina llàstima -se m'escapa-
- Li poses a ella una gel·laba amb el cos que té i ... -l'adverteix la veïna-
- Perquè lluir-lo per als altres, només per a mi -bromeja el Mohamed-
- Estàs casat?
- De moment, soltero de oro
A Mataró hi ha tres mesquites, una d'elles a Rocafonda.
- L'imam és obert?
- Molt obert. Ara justament fa cinc dies que va convidar a totes les botigues del carrer Pablo Picasso
- Home, només queda una ferreteria
- Li han donat vida al barri, si no fos pels immigrants
El Mohamed em recomana que visiti l'Associació Cultural Iqra, al carrer Colòmbia
- Hi ha un espanyol, Carlos Soldado, que s'ha fet musulmà. Ara es diu Yusef Soldado.
- Una passada -corroborà la veïna-: l'altre dia estava a la Plaça Santa Anna amb una paradeta venent l'Al-Corà
- S'ha fet musulmà per una dona? -pregunta escèptic el periodista-
- Per coneixement propi, com la majoria. Els primers llibres van ser lliurats a vosaltres, a la tercera va la vençuda.
- A la tercera va la vençuda? -pregunto-.
- Jueus, cristians i musulmans
- L'autèntica és l'Islam, doncs?
- Sí, totes són veritables, però algunes han estat tocades
- L'Islam és la més pura?
- Tinc llibres aquí si vols, per formar-te
Surto de la botiga amb quatre fulletons: "Acerca de El Islam. Una breve introducción", "Los derechos de la mujer en el Islam. Respetada. Honrada. Querida", "El Corán. La revelación final para la humanidad" i "La unicidad de Dios en El Islam"
- Si vols te'ls pago
- No, no, a mi me'ls van regalar. L'altre dia una dona es va fer musulmana. L'Islam és la religió a la que s'està convertint més gent, més que totes les altres juntes.
- Això és bo o és dolent -li pregunto-
- Es bo
- Bo per a vosaltres -li pico l'ullet-
- L'Islam no està fet per a l'àrab, està fet per a tot el món
- A Occident té mala fama
- Perquè a la gent els hi diuen que l'Islam és dolent. Però a Brasil està creixent.
- Tu el segueixes al peu de la lletra?
- Sí
- I reses cinc cops al dia?
- Ara sí
- I què fas amb la tenda? la tanques
- No, la tinc a ella -diu mirant la Saray-. Jo intento no mirar-li les cuixes.
- El dia del judici et castigaran pel que has fet
- Jo vaig a l'infern, segur
A la IQRA no trobo el Carlos Soldado, però sí l'Esteve Pallarolas, ara Muhammad Yasin des que fa vuit anys es va fer musulmà. La IQRA és una associació cultural islàmica, a la vora del Col·legi Públic Germanes Bartomeu, on fan classes gratuïtes de castellà, d'àrab, de ciències islàmiques. Avui fan classes d'àrab a una dotzena de persones. Com sempre, els més petits són els més espavilats. Però també fan classes de castellà. Ara van pels animals. "Perro", "Gato", "Pájaro", "Cigüeña", "Ardilla", "Caracol", "Cerdo".
A més, els dissabtes, reparteixen menjar a un centenar de famílies necessitades del barri. "Musulmans, cristians o hindus, tant se val" remarca l'Esteve-Muhammad.
- Vostè és un convers?
- Sóc un revertit perquè tota persona neix creient en un sol Déu.
Amb Esteve Pallarolas-Muhammad Yasin n'hi ha per una entrevista sencera i quedem per l'endemà perquè ara té està donant classe. Quan hi torno, trobo la mateixa veïna que parlava amb el Mohamed i la Saray. En aquesta ocasió acompanya una àvia de passeig.
- Veus el que et deia: ella viu allà al segon pis s'han ficat tres famílies a viure, de sud-americans i passen de tot. Veritat, Ramona, el soroll que fan els teus veïns de dalt?
- Ara sembla que fan menys soroll
- Menys soroll? Perquè estàs més sorda que una tàpia
- Això també és veritat
- Tenen quatre nens corrents a la una de la matinada
- Aquest nano és molt maco -em diu en referència a Mohamed El Ghanwam, que avui no hi és. La Saray està atenent una clienta-.
- En general, són molt religiosos -li dic-
- Molt, molt, molt, jo treballo amb tres marroquines ...
- A on?
- En una fàbrica. Estem suant tot el dia i van amb el mocador
- Resen a la fàbrica?
- Sí, sí
- Però tenen permís
- Sí perquè estan en negre i ja ho van dir al principi
- Ets de Rocafonda
- Pitjor: jo sóc del Palau. El Palau esà infectadíssim. Saps la noia que es va cremar fa poc?
El periodista dissimula, però no en sap res
- Sí, va sortir a les notícies i tot. Es va llençar amb el nen petit
- Per què?
- Perquè se li va cremar la casa
- Però per maltractaments?
- No, però el marit ja està amb una altra dona. Ells són així.
- Noi, me'n vaig a donar la volta a la iaia
El periodista ho podrà haver fet pitjor o millor, però aquesta és la Rocafonda que no surt als estudis universitaris. Ni als diaris. I, per descomptat, a la que no s'acosten els polítics. Inclòs el Síndic de Greuges./ Un reportatge de Xavier Rius

(1) "A Catalunya no hi ha guetos. Un estudi ressalta que la immigració està molt repartida geogràficament", 25 de juny del 2013

dijous, 22 d’agost de 2013

"El comunisme és una bona idea que ha estat mal aplicada",


es diu sovint. I ningú s'escandalitza. S'ho creuen, segons un informe de l'Oficina Federal d'Estadística, tres de cada quatre alemanys de l'Est. A Europa no hi ha progre que no ho pensi de Cuba, amb l'afegit que, en aquest cas, la culpa és dels ianquis. Ara bé, si aneu dient amb convenciment que "el capitalisme és una bona idea que està mal aplicada", ningú us acceptarà aquest intent d'autoamnistia.

Del comunisme, de fet, es diu exactament el mateix que de l'Església: la idea és santa, els pecadors són els homes. D'aquesta manera resten blindats contra qualsevol assalt de la realitat. El cristianisme i el socialisme coincideixen en la seva oferta de platonisme per al poble.

L'ideal comunista és tan noble i incontaminat que Antonio Gramsci parlava dels seus màrtirs amb una profundíssima pietat, considerant-los moralment superiors als del cristianisme, ja que no els animava la fe en la vida ultraterrenal, sinó la seva realització històrica (és a dir: la fi de la història). Però aquesta és una manera una mica tortuosa de reconèixer que els animava una fe fervent. I com sabem els que vam estudiar el catecisme, la fe és creure el que no es veu.

El capitalisme, a diferència del socialisme, sempre està exposat a ser impugnat per la realitat. I em pregunto si no rau, precisament aquí, la seva superioritat moral respecte al comunisme.

Un nen que passa gana és, sense cap dubte, una crueltat capitalista. Però 100 milions de morts no són una objecció per al comunisme, perquè els seus defensors neguen de manera vehement que el comunisme pugui ser encausat. Com podria encausar-se, ens diuen, el que mai no ha existit?

L'únic capitalisme que hi ha és el realment existent en cada cas; a diferència del comunisme, que només troba la seva realitat en la seva absència.

Si algun règim o partit comunista ha fet alguna cosa condemnable, aquesta condemna és la prova que no era veritablement comunista. Si Laurencic, el depravat dissenyador de la famosa txeca del carrer Vallmajor, va cometre un crim contra la humanitat (dels que no prescriuen), no per això és vergonyós manifestar-se al costat d'un estalinista. Hi ha més partidaris del dogma de la Immaculada Concepció entre els comunistes que entre els catòlics.

Quan Bush i Putin van arribar a França per commemorar el 60 aniversari del desembarcament aliat a Normandia, només el primer va ser rebut amb manifestacions de rebuig a tot Europa. ¿Vol dir això que per a la consciència pacifista europea els morts de Txetxènia valien menys que els de l'Iraq? En absolut. Només vol dir que aquesta consciència estava formada amb les imatges proporcionades pels mitjans de comunicació capitalistes, que no tenien accés al que passava a Txetxènia. El capitalisme democràtic genera de manera natural una autoconsciència crítica de si mateix ràpidament consumida per tots els exaltat d'indignació moral anticapitalista. Per això els indignats són un fenomen tan capitalista com la Coca-cola, les samarretes amb el retrat del Che Guevara o el llibre No logo , de Naomi Klein.

El capitalisme és una bona idea si exigir respostes pràctiques -i no merament tecnològiques o ideològiques- per als problemes polítics és una bona idea. És a dir, si la saviesa pràctica és més eficaç per encarar els problemes humans que la tècnica o la ideologia. El que passa és que en qüestions de saviesa pràctica cap sistema polític va sobrat. Per això mateix el capitalisme no pot estar sinó mal aplicat. Fins i tot podem afegir que no pot estar sinó mal dissenyat. El capitalisme no hi cap en una teoria. En ell es posa de manifest amb tota la seva cruesa la llei fonamental de la política, que diu que la urgència dels problemes a resoldre és sempre molt més gran que la nostra capacitat per comprendre'ls.

François Furet va concloure el seu gran llibre, Le Passé d'une illusion (1995), amb aquestes paraules: "Aquí estem, condemnats a viure en el món que vivim".

Marx ja es va adonar que entre la filosofia i l'estudi del món real hi ha sovint la mateixa relació que entre la masturbació i l'amor sexual. Però aquesta lliçó de filosofia elemental només se l'aplica el capitalisme, un sistema manifestament imperfecte i corrupte, però que no s'enganya a si mateix amb la suposada superioritat moral de les seves promeses incomplertes. Sap una cosa que el comunisme ignora: que, com advertia Bossuet, "Déu es riu dels homes que es queixen de les conseqüències al mateix temps que trien alegrement les causes".



Gregorio Luri


diumenge, 11 d’agost de 2013

Va de cine: Túnel cap a la llibertat

El 13 d’agost de1961, a Berlín va ocórrer l’increïble. Per detenir l’hemorràgia d’alemanys de l’est que fugien cap a la zona sota control de les potències occidentals, el govern dela RDA amb l’aprovació de la Unió Soviètica va fer construir una barrera de ciment armat, de més de dos metres i una longitud d’uns 170 quilòmetres que va ser coneguda com el mur de Berlín. En aquells dies de 1961, a la capital alemanya es trobaven dos estudiants italians, en Gigi i el Memo, que veien amb incredulitat com aquell mur infranquejable els separava per sempre del seu amic Peter, habitant del barri perifèric de Wilhemshagen a l’altre costat. Què fer per evitar-ho? Simple: preparar la fuga d’en Peter amb tota la seva família. Però com sobrepassar el mur més vigilat del planeta? Simple, excavant un túnel.

Aquesta és la increïble història del túnel de més de 160 metres de longitud, construït per quatre estudiants del Berlín Occidental (dos italians i dos alemanys) i que va ser una de les més cèlebres rutes d’escapament del Berlín Est. La història va ser primer portada a la pantalla en forma de documental al 1999, i, cinc anys més tard, Enzo Monteleone la va reprendre en forma de minisèrie, dividida originalment en dos episodis. Ambdues produccions es van basar en la novel·la homònima d’Ellen Sesta, esposa a la vida real de Domenico Sesta, un dels constructors del túnel, i que aquí interpreta el popular galant italià, Kim Rossi Stuart.


divendres, 9 d’agost de 2013

“L'UGT va falsejar factures per tal de pagar pancartes simulant formació”, portada d''El Mundo'


Sobre els llauners de Barcelona

A Barcelona és recurrent passejar per les nits i que nombrosos paquistanesos et vinguin a preguntar si vols cervesa -a vegades també costo, marihuana o cocaïna, tot i que aquest no és el cas que ens ocupa- aquest vídeo fet per La Vanguardia acompanyant agents de la Guàrdia Urbana ens mostren on i com amaguen les llaunes aquests personatges de les nits d'oci de Barcelona.

Potser passant aquest vídeo aconseguirem que gent que en segueix comprant, tot i l'incivisme que provoca, el finançament amb diners negres, el puteig permanent dels comerciants catalans i el soroll o baralles que poden provocar a peu de carrer per als veïns, tinguin almenys la decència de deixar de comprar-ne per escrúpuls i higene.

Veureu que la majoria de llaunes són de la marca Damm la qual les ven als llauners sense fer res per aturar-ho només important-li els diners.


 

dimecres, 7 d’agost de 2013

Paràsits

Procés Constituent ha decidit saltar-se la unitat d'acció popular i el dia 11 de setembre farà una cadena alternativa per encerclar les dues torres de La Caixa a la Diagonal de Barcelona. Em ve una primera pregunta al magí: és coherent que un moviment polític que propugna una candidatura unitària al Parlament trenqui, precisament, la unitat de la cadena humana de la Diada Nacional? La resposta és òbvia. La segona pregunta que em plantejo és: aquesta cadena humana alternativa suma o resta? La gran virtut de l'ANC ha estat agrupar tots els sobiranistes en un únic projecte nítid, en què es troben còmodes totes les sensibilitats i tendències partidistes. Crec que fer una acció coercitiva contra la primera entitat financera del país, en què tenen els estalvis la majoria de catalans, no només no aporta res sinó que pot restar suports a la causa perquè hi ha gent, com jo mateix, que no volem vincular l'alliberament nacional a cap altra causa sectorial o paral·lela. Agermanar l'objectiu nacional amb qualsevol tendència ideològica és un error estratègic i és fàcilment manipulable per part dels enemics del procés. A hores d'ara, ja podríem haver après alguna cosa de la nostra pròpia història.
Després, és clar, hi ha tota la qüestió del parasitisme organitzatiu. Procés Constituent diu al seu web que encerclarà La Caixa “amb el vistiplau de l'ANC”. Se'm fa estrany. Ara imaginem que amb uns quants amics que vam col·laborar amb la ILP antitaurina decidim encerclar la Monumental el dia 11 de setembre per protestar contra el blindatge de les corrides per part del govern espanyol. O que fessin actes similars, per exemple, els naturalistes, els sionistes, els antimilitaristes o els afectats pels retards de la Renfe. Quan dónes un únic missatge al món, l'entén tothom; quan en dónes cent, et converteixes en una olla de grills.
L'actitud de Procés Constituent recorda les persones que es neguen a vacunar els seus fills. Saben que és un gest profundament egoista perquè posen en risc la resta de la població, però alhora saben que ells tenen un mur de protecció perquè la immensa majoria de persones sí que mantenen la cadena de la vacunació i els serveixen d'escuts humans. És molt fàcil anar a la teva quan saps que la resta de la gent és disciplinada i et traurà les castanyes del foc.

Erika

Erika, de 15 anys d’edat, una combatent de per la llibertat hongaresa, du una ametralladora a Budapest al decurs de la revolució, al 1956, va ser eventualment assassinada pels comunistes
Font 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters