divendres, 31 de maig de 2013

Una 70 dones, la majoria menors, han estat forçades al matrimoni en els últims quatre anys a Catalunya

Fins a 70 matrimonis forçats a Catalunya en els últims quatre anys. No són tots. Són només els que la policia ha pogut detectar. Moltes de les víctimes són menors i la majoria vénen del Pakistan, l'Índia o Gàmbia. Alguns matrimonis es fan aquí, i malgrat que no tenen validesa legal, el fet és que atrapen les noies moltes vegades de per vida.


Una realitat que a Espanya encara no és delicte, i que és molt díficil de detectar. De fet, els Mossos i les ONG asseguren que és una realitat invisible, però present a Catalunya. La duresa de la situació l'explica un testimoni al qual hem tingut accés. Es va haver de casar amb el seu cosí del Pakistan.

dimecres, 29 de maig de 2013

El camí cap a Euràbia (3) - Suècia, el gran fracàs

Muslim protesters in Malaysia burn a Swedish flag and photos of Swedish artist Lars Vilks outside the Swedish Embassy in Kuala Lumpur in March 2010. (Lai Seng Sin/Associated Press)
Manifestants musulmans a Malàisia cremen una bandera sueca i fotos de l'artista suec Lars Vilks el 2010.
(Lai Seng Sin/Associated Press)

Veient el festival d'Eurovisió celebrat a Malmö, Suècia, fa pocs dies, amb les habituals imatges de postal que ens mostren una ciutat nòrdica encantadora de carrers impecables i atmosfera tranquil·la, costa de creure que Malmö sigui, actualment, una ciutat anàrquica i amb districtes sencers fora del control de les autoritats sueques.


Amb 300.000 habitants, Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, i una de les primeres on, a partir dels anys 70, es va iniciar el gran experiment de la multiculturalitat, part de l'agenda europea global de l'època. El fet que en aquells temps governés la socialdemocràcia a Suècia va fer que la multiculturalitat s'abracés de forma aferrissada, i encara avui, és molt difícil fer qualsevol afirmació que pugui ser remotament considerada com a "intolerant" amb la diversitat. La correcció política aquí ha arribat a cotes estratosfèriques.

Malmö va ser, de bon començament, una de les principals receptores de la immigració massiva a Suècia. La política de portes obertes es va intensificar encara més fa uns 15-20 anys, i es va adreçar principalment a immigrants del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. Per posar un exemple de com d'obertes estan aquestes portes, només cal dir que, durant el 2012, Suècia va acceptar 95.000 immigrants, dels quals un 44% eren refugiats polítics i, d'aquests, el 90% eren musulmans.
No cal dir que tot plegat ha transformat la fesomia de Malmö fins a extrems gairebé impensables fa només 20 anys.

En el meu article sobre Rotterdam, parlava d'aquesta ciutat com un metafòric port d'entrada a Euràbia, amb un 13% de població musulmana i barris sencers que han esdevingut veritables ghettos; només donant un cop d'ull a les xifres, es veu que Malmö ha fet molt més camí: actualment, més d'un 40% de la població de la ciutat és d'origen estranger, i un 30% (del total), de confessió islàmica. Si les xifres continuen evolucionant d'aquesta manera, Malmö tindrà majoria musulmana en menys de 25 anys.
A Malmö, unes 200 persones pateixen robatoris cada mes. Un de cada quatre ciutadans serà víctima d'almenys un delicte al llarg de la seva vida. Un de cada quatre ciutadans d'edat avançada no gosa sortir al carrer per por de ser atacat.

El nombre d'assassinats també ha augmentat de forma exponencial en els darrers deu anys, i això es veu per la manca de cobertura dels mitjans de comunicació. Fa una dècada, qualsevol crim de sang rebia gran atenció i era objecte de tota mena d'anàlisis. Actualment, a Malmö, això ha esdevingut impossible. No se sap si s'ha perdut el compte o les ganes de comptar. Fins i tot una comissaria de policia que portava la investigació de diversos assassinats va ser víctima fa pocs mesos d'un atemptat amb bomba. El comentari dels mitjans de comunicació? "Per sort", la comissaria no va quedar completament destruïda. El fet que això pogués ser considerat com un atac simbòlic contra els representants de les institucions sueques sembla que va passar per alt a més d'un.

En barris com Rosengard, es calcula que el percentatge de suecs "nadius" oscil·la entre el 0 i el 10%. Evidentment, els assassinats estan a l'ordre del dia, però Rosengard va més enllà: cotxes cremats; escoles incendiades o destruïdes; llançament de pedres a oficials de policia i bombers. Una situació inquietantment reminiscent dels disturbis a les banlieues de París de 2005, i que aquí han esdevingut rutina habitual. Els bombers no poden entrar a Rosengard si no és amb escorta policial. Altrament, s'arrisquen a ser atacats amb una pluja de pedres i pals. I, pel que fa a la policia, els cotxes patrulla sempre entren al barri de dos en dos, per protegir-se mútuament. Això, quan hi entren.

Rosengard és el cas més notori, però no pas l'únic. Al suburbi de Seved, el servei de Correus ha desmantellat les seves instal·lacions. És territori xaria, zona d'exclusió per a no musulmans. Ja no hi ha repartiment de correu a Seved si no són els seus propis habitants que se n'encarreguen.
Viatjar en transport públic a Malmö, sobretot de nit, també és una empresa perillosa. Per tant, i per intentar evitar que els passatgers agredeixin els conductors de tren i autobús, s'ha decidit no fer pagar bitllet a partir de certa hora a la nit. Sembla que només proporcionant transport gratuït a les bandes organitzades que es dediquen a imposar la seva llei als carrers s'ha solucionat mínimament el problema.

Malmö, doncs, és territori xaria, amb algunes àrees com Rosengard completament conquerides i d'altres en procés de ser-ho. Les mesquites hi abunden, i la principal, la Gran Mesquita de Malmö, que conté també el Centre d'Estudis Islàmics (finançat per Qatar i Kuwait), és freqüentada per uns 75.000 fidels. Les escoles alcoràniques també han proliferat en els darrers anys, però és impossible donar-ne una estadística fiable; moltes d'elles són clausurades per no adaptar-se al currículum suec i, no cal dir-ho, reobren ràpidament en una ubicació i amb un nom diferents; sigui com sigui, de forma legal o clandestina, aquests centres augmenten cada dia i asseguren que aquests nens nascuts en sòl suec no es siguin "contaminats" pels valors occidentals.
Si Malmö és una ciutat típicament euràbica, no cal gaire imaginació per deduir la situació dels pocs habitants jueus que hi queden. Si en un moment donat aquests van arribar a ser uns 2.000, es calcula que actualment en queden uns 700, i continuen marxant a mida que el clima de la ciutat es radicalitza.

El simple fet de caminar pels carrers de Malmö amb qualsevol signe ostensible de ser jueu representa un greu perill per a la integritat física. El 2009, amb motiu d'un partit de la Copa Davis de tennis entre Israel i Suècia que s'havia de celebrar a Malmö, el mateix alcalde de la ciutat, el socialdemòcrata Ilmar Reepalu, va declarar que allò era "un matx contra l'estat d'Israel", al temps que minimitzava l'hostilitat contra els jueus de la ciutat i acusava aquest col·lectiu de tenir lligams amb l'extrema dreta sueca. El matx de tennis en qüestió, per cert, va acabar celebrant-se sense públic per raons de seguretat, vista l'extrema violència de les manifestacions proislamistes i anti-Israel que s'estaven produint a la ciutat.

Malmö és un microcosmos del que serà Suècia en uns quants anys. Un experiment multicultural fallit que evidencia les febleses del model. Però la situació de Malmö s'estén més enllà d'aquesta ciutat. Suècia en el seu conjunt ha passat de ser un model de societat del benestar, una societat gairebé perfecta, a considerar-se un fracàs tan estrepitós com inimaginable fa pocs anys.

Suècia ha passat d'encapçalar les llistes de països amb una més àmplia protecció social a liderar igualment el rànking de països amb més violacions per càpita, només per darrera de Lesotho. Durant el 2011 es van registrar a Suècia 53 violacions per cada 100.000 habitants, o 29.000 casos en nombres absoluts; dit d'una altra manera, qualsevol dona sueca d'entre 16 i 79 anys té un 23% de possibilitats de ser violada al llarg de la seva vida. I això sense comptar violacions que tinguin lloc fora d'aquest interval d'edat. Segons l'informe del Consell Nacional Suec per a la Prevenció de la Delinqüència la immensa majoria d'aquestes violacions (un 85%) són perpetrades per homes musulmans, preferentment iraquians i marroquins, i contra dones "ètnicament" sueques.

Invariablement, l'establishment atribueix aquests desproporcionats índexs de criminalitat a la pobresa i a la suposada discriminació i maltractament per part de la societat occidental envers els immigrants. La responsabilitat recau sempre en la societat d'acollida i se n'eximeix el nouvingut, que pràcticament sempre és vist com la víctima. Això és particularment cert en una societat tan políticament correcta com la sueca, on prevalen el discurs i el pensament únics.

Darrerament, però, s'han trencat alguns tabús i s'ha començat a dir obertament que aquestes violacions vénen motivades per la religió: amb la seva forma de vestir, la seva igualtat (almenys teòrica) amb l'home, les seves llibertats, les dones occidentals són vistes com a meuques que no mereixen cap respecte i que hi són com a botí de conquesta. Sí, de conquesta. Perquè els musulmans que delinqueixen ho veuen com una guerra contra la societat occidental, una societat que ells consideren impura, decadent, malalta i corrupta.
La sociòloga Petra Akkeson va infiltrar-se en algunes bandes criminals durant un temps mentre completava la seva tesi doctoral. El fet d'haver estat adoptada a Sri Lanka li donava una aparença "no sospitosa" que li va permetre parlar obertament amb membres d'aquestes bandes. Algunes afirmacions fetes per aquests delinqüents demostren que no es tracta de simple delinqüència juvenil, sinó d'una jihad en tota regla contra el que ells consideren l'estat opressor: "Quan robem, és part de la nostra guerra contra els suecs". "Robar és poder, i per a mi el poder vol dir que els suecs s'agenollaran davant meu i em besaran els peus". I podríem continuar, perquè Akkeson en dóna molts més exemples.

La resposta de les autoritats sueques ha estat, però, més aviat tèbia. Es proposa desregular el mercat de treball tant com sigui necessari per tal de proporcionar feina a tothom (l'atur entre els immigrants arriba al 54% en alguns casos). I, per damunt de tot, es critica països com França o Dinamarca que, segons l'establishment suec, han instigat uns debats "brutals" contra l'Islam i els immigrants i s'han decantat per la repressió abans que no pas per l'educació.

Les autoritats sueques semblen oblidar que el temps no està precisament de part seva. Malmö serà la primera ciutat sueca amb majoria musulmana abans del 2030; tot un col·lectiu d'immigrants de segona generació odien la societat on han nascut i rebutgen de ple integrar-s'hi, al mateix temps que viuen de les ajudes socials i omplen les hores voltant per districtes com Rosengard imposant la llei del més fort; i, sobretot, una majoria silenciosa s'adona que l'experiment multicultural aquí fa temps que va fracassar estrepitosament i que el seu model social, considerat fins fa poc com un exemple a seguir, es desintegra davant dels seus ulls sense que ells puguin fer o dir res.

Tot plegat queda ocult rere la parafernàlia del Festival d'Eurovisió que, amb les seves cançons clonades d'un any a l'altre pretén encara donar la impressió que ens trobem a la mateixa Suècia, a la mateixa Europa, de fa 20 o 25 anys. Ara bé, sortiu del Malmö Arena i camineu uns quatre quilòmetres en direcció nord cap a Rosengard.

Allà hi trobareu la Suècia del futur.

Nora Llopart de E-Notícies


Falla el multiculturalisme, disturbis violents a Estocolm

 

dimarts, 28 de maig de 2013

El significat del mocador palestí, la kufiyya

INDEPENDENTISTA CATALÀ SEGUR QUE VOLS PORTAR EL MOCADOR PALESTÍ?
LLEGEIX AIXÒ!

A primera vista, la kufiyya, millor conegut com mocador palestí, sembla un simple accessori de moda. Crida l'atenció que es trobi sobretot en àmbits "alternatius" o "d'esquerres" però també és portat per gent que es definiria com apolítica. Potser moltes d'aquestes persones saben poc sobre el significat d'aquesta peça mil · lenària. En aquesta entrada s'explicarà la història d'èxit del mocador palestí, i també s'exposarà perquè aquest accessori no només el trobem a l'esquerra, sinó també en l'extrema dreta i en el radicalisme islàmic.

Soldats musulmans fent la salutació feixista
Neo-nazis alemanys amb el mocador palestí

Durant milers d'anys es va emportar la kufiyya a l'Orient Mitjà i Aràbia com mocador amb què els homes protegien el cap tant del fred com del sol. Va cobrar importància política en 1938 quan el gran muftí de Jerusalem, Muhammad Amin al-Husayni, amic, aliat i col · laborador del Tercer Reich va obligar tots els homes a portar la kufiyya. Les persones que no es van voler sotmetre a aquesta obligació, insistint en un estil de moda més occidental van ser torturades o assassinades. Per al-Husayni i els seus aliats, els germans musulmans la kufiyya servia, al mateix temps, per homogeneïtzar la població i com a arma de lluita contra la modernitat cultural i el seu "individualisme".

A Europa el mocador es va anar veient, cada vegada més, a partir de finals dels seixanta, al voltant de la lluita contra la guerra del Vietnam, la solidaritat amb el poble kurd i sobretot en els moviments de solidaritat amb palestina. Iàsser Arafat, el líder palestí a partir dels anys 60, va convertir el mocador en la seva imatge de marca. Des de llavors és conegut a Europa, sobretot, com mocador palestí.

I des de llavors, almenys a Palestina, el mocador compleix la mateixa funció que en els anys 30:

D'una banda, és senyal de protesta contra la modernitat occidental que s'identifica, aquesta vegada menys amb Gran Bretanya, i més amb els EUA i Israel. En una entrevista de 1980 Arafat va descriure, de manera unívoca, la seva posició cap a l'Estat jueu: "No! No volem la pau! Volem la guerra, la victòria. La pau, per a nosaltres, significa la destrucció d'Israel i no una altra cosa [...] Lluitarem fins a la victòria. Durant desenes d'anys, si cal. Durant generacions. "Fins avui, aquesta lluita inclou atacs explícits a la població jueva.
D'altra banda, el mocador palestí també serveix per a l'homogeneïtzació la població, una homogeneïtzació que s'emprèn amb fervor als territoris palestins. Així per exemple, durant la primera Intifada han mort més palestins per part d'altres palestins que per part de l'exèrcit israelià. No només es van assassinar veritables o suposats col · laboradors amb Israel sinó també a centenars de persones per "faltes morals" contra l'imperatiu homogeneïtzador (consum de drogues, prostitució, etc.). Qui intenti celebrar avui en dia als territoris palestins el dia de l'orgull gai comprendrà la violència que encara es troba en aquesta ideologia homogeneïtzadora de la qual el mocador palestí és una expressió simbòlica.

El mocador palestí no és una peça apolítica. Té la seva història antiliberal, antisemita i colonització musulmana de tot el món. Per això els incults, el porten els nazis, l'extrema esquerra i per això el porten els islamistes radicals. Qui ignori aquests fets és exactament això: un ignorant. Si bé és cert que la kufiyya és molt més antiga que el nacionalisme i l'antisemitisme aquí descrits, no és menys cert que tampoc ens posaríem una camisa amb l'esvàstica argumentant que és un símbol utilitzat des de fa milers d'anys, molt abans de l'aparició del nacionalsocialisme.

diumenge, 26 de maig de 2013

Un altre apunyalament per un home vestit amb roba tradicional àrab

Un nordafricà duent barba i gel·laba ha apunyalat amb un cutter el coll d'un militar a París. Ara només manca l'Hollande proclamant, com va fer l'hipòcrita i cínic d'en Cameron, que això no té res a veure amb l'islam i que és un acte aïllat i un llarg etc. de mentides. 


Un home apunyala al coll un soldat al barri de La Défense de París i fuig

Un soldat de 23 anys, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior francès, ha estat apunyalat al coll amb una eina similar a un cúter al barri de La Défense de París. Les primeres informacions de la policia parlen d'un agressor d'uns 30 anys i d'aparença magribina, amb barba i vestit amb roba tradicional àrab. El soldat es troba fora de perill, tot i que ha perdut molta sang.
L'home ha fugit després d'atacar el soldat, que segons el rotatiu anava uniformat, i patrullava la zona en missió de vigilància antiterrorista. L'atac ha tingut lloc a l'exterior de la parada de metro de La Defense, districte financer de la capital francesa.
Les autoritats locals han explicat que el soldat anava acompanyat de dos altres uniformats i ha estat atacat des de darrere. Els seus companys no han pogut evitar que l'agressor s'escapolís entre la munió de gent que passejava aquesta tarda per una zona habitualment concorreguda. 
FONT 

dissabte, 25 de maig de 2013

Any 1996, l'extrema esquerra catalana ataca a Estat Català


El Pi de les tres branques es va fer famós l'any 1996 a causa del lamentable atac protagonitzat per l'extrema esquerra, llavors capitanejada per la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció), contra Estat Català. Els atacants,  més de 60, armats amb pals, tiradors, pistoles d'aire comprimit i d'altres armes, va atacar de manera covarda una quinzena de membres d'Estat Català, resultant diversos d'aquests amb ferides, el més greu Ventura Niubó, militnat històric, de més de 70 anys que fou colpejat al cap amb un pal. 

Entre els ferits trobem antics lluitadors de la Guerra Civil, com Ventura Niubó, i nois que assitien a la Trobada Nacionalista del Pi de les Tres Branques.

Finalment, els atacants van haver de fugir davant la ressitència de la gent d'Estata Català i acabaren considerant un error estratègic i polític aquell atac.

Degut a aquests fets, la Trobada Nacionalista del Pi de les Tres Branques va deixar de tenir l'assistència que havia gaudit fins llavors.

A dia d'avui els agressors segueixen lliures i no van rebre cap càstig ni van ser judiciats, ja que en molts d'aquests casos a Espanya ja li està bé els sectarismes entre independentistes.

Han passat molts anys després d'això i algú creurà que no cal recordar-ho però com ja hem vist al llarg d'aquest blog, les agressions entre indepedentistes per aprt de l'extrema esquerra catalana no s'han aturat en cap moment i el mètode sempre ha sigut el mateix, nombre superior, armats i cara coberta.


Ventura Niubó
















divendres, 24 de maig de 2013

Malala Yousafzai, Premi Internacional Catalunya

Malala Yousafzai

La jove estudiant i activista paquistanesa Malala Yousafzai han guanyat el XXV Premi Internacional Catalunya, en el qual han concorregut 166 candidatures de 54 països diferents. El jurat del guardó ha volgut reconèixer "la determinació i coratge en la defensa dels drets humans" de totes dues premiades, segons ha subratllat aquest divendres en roda de premsa el president de la Generalitat, Artur Mas. Yousafzai va "jugar-se la vida", ha destacat Mas, per promoure el dret a l'educació al Paquistan. 
Artur Mas ha destacat la importància del Premi Internacional Catalunya com a plataforma perquè Catalunya tingui "relleu internacional" i "visibilitat al món" de "qualitat i prestigi". El president ha destacat que "en aquest moment en què el nostre país està en els processos que està i que una part d'aquests processos polítics però també socials i ciutadans estan molt orientats cap al món", Catalunya necessita "projectar-se arreu". 
La cerimònia d'entrega del XXV Premi Internacional Catalunya tindrà lloc el proper divendres 26 de juliol a les set de la tarda i hi ha confirmada l'assistència de totes dues premiades. Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En total, 29 personalitats han rebut aquest premi. L'any passat es va concedir a l'expresident del Brasil, Luis Inácio Lula da Silva. El premi està dotat amb 80.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies.
El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciència, l'economia, les arts i la cultura. Els membres d'aquesta edició són: l'arquitecte Ricard Bofill; el crític d'art Juan Manuel Bonet; l'escriptor i editor Josep Maria Castellet; l'historiador Agustí Colomines; el polític i economista Jacques Delors; la soprano Barbara Hendricks; el filòsof Edgar Morin; el diplomàtic Ambler Moss; la lingüista Mary Ann Newman; l'escriptor i filòsof Josep Ramoneda; el sociòleg Richard Sennett; el filòsof Gianni Vattimo; la biòloga Anna Veiga; i el físic Jorge Wagensberg. El filòsof Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala n'és la secretària. 
Mas elogia Yousafzai per "plantar-se" quan calia 
Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, el president ha destacat la fortalesa de Malala Yousafzai (Mingora, Pakistan, 12 de juliol del 1997) en la lluita pel dret a l'educació de les dones al Paquistan, des de l'edat de 9 anys i "en un context difícil". A més, n'ha destacat el seu "gran coratge i valentia". En aquest sentit, ha elogiat les persones que, com Yousafzai, "saben plantar-se quan qual i sovint ho fan soles".
El jurat ha destacat la "determinació i coratge" en la defensa dels drets humans de les dues guardonades. Tant Yousafzai com Brundtland van ser l'objectiu d'un atemptat terrorista, ha recordat el president delegat del jurat del premi, Xavier Rubert de Ventós. El 9 d'octubre del 2012, la jove activista pakistanesa va ser disparada per un pistoler milicià del règim del Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), quan la nena tornava de l'escola en autobús. Va quedar ferida al crani i al coll i no va ser fins mitjan gener del 2013 que va rebre l'alta mèdica i va poder tornar a classe, a una escola secundària de Birmingham. 
L'atemptat contra la jove activista va arribar després que aquesta es fes famosa, als 13 anys, escrivint un bloc per a la BBC amb el pseudònim Gul Makai, en el qual criticava el règim dels talibans, que van obligar a tancar les escoles privades i prohibir l'educació de les nenes. El 2009, Malala Yousafzai i el seu pare van aparèixer al documental de la BBC 'Pèrdua de classes. La mort de l'educació de la dona', en el qual denunciaven la dificultat de les noies per estudiar.

L'altre guanyadora del premi és la política noruega Gro Harlem Brundtland, podeu llegir la notícia sencera aquí.

dijous, 23 de maig de 2013

Dotze anys de presó per haver fet l'ablació a les seves filles


El matrimoni durant la celebració del judici.
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 12 anys de presó un matrimoni de Gàmbia i veïns de Vilanova i la Geltrú per haver practicat o permès l'extirpació del clítoris de les seves dues filles menors d'edat. La sentència de la Secció Novena acusa Binta S. i Sekou T., que viuen a Espanya des de fa més de 20 anys, de dos delictes de mutilació genital femenina i conclou que "l'ablació del clítoris no és cultura, és mutilació i discriminació femenina". "El respecte a les tradicions i a les cultures té com a límit infranquejable el respecte als drets humans que actuen com a mínim comú denominador exigible a totes les cultures, tradicions i religions", diu la sentència. I afegeix que el respecte als costums i a les tradicions d'altres cultures "té un límit allà on es produeixin comportaments aberrants i inacceptables per al nostre entorn cultural". 
L'Audiència creu que la parella va extirpar "directament o bé a través d'una persona d'identitat desconeguda" el clítoris de les seves filles en un moment que no s'ha concretat però entre el 5 de juliol del 2010 i el 20 de gener de 2011. En una revisió el 5 de juliol de 2010, els metges no van detectar cap anomalia als genitals de les nenes, però altres especialistes, en la segona de les visites sis mesos més tard, van detectar que se'ls havia extirpat el clítoris. 
La jutge conclou que l'ablació es va fer a Espanya, ja que en aquest període les joves no van sortir a l'estranger. L'Audiència també dedica diversos paràgrafs de la sentència a recordar que l'ablació pretén evitar sentir plaer sexual amb la finalitat que la dona pugui arribar verge al matrimoni, perquè si no pot ser rebutjada. També alerta de les conseqüències de caràcter físic i psicològic que comporta aquesta mutilació, com ara dolor sever, xoc emocional, retenció d'orina, complicacions en el part, hemorràgies, infeccions, sentiments d'humiliació i frigidesa, entre d'altres.
FONT 



"Jurem per Al·là totpoderós que mai deixarem de combatre-us. Al·là és gran!"

Ahir dimecres 23 de maig de 2013 dos homes van assassinar a sang freda i al mig del carrer un soldat britànic al crid d'"Al·là és gran!". A continuació us deixo un recull de notícies sobre els fets.

Assassinen un soldat a Londres en un presumpte acte terrorista

Redacció Actualitzat a les 07:48 h   23/05/2013
Un dels presumptes autors de l'assassinat, en una imatge de la televisió ITV.
Un dels pressumptes autors de l'assassinat. Imatge de ITV

Brutal assassinat a ganivetades, en ple carrer, a Londres. Un soldat britànic ha mort en un atac amb matxet de dos homes que s'han acarnissat sobre el militar. Els dos atacants, que han estat ferits per trets de la policia i detinguts immediatament, s'han dirigit a les persones que els gravaven amb telèfons mòbils, llançant consignes contra el govern britànic.
De moment, encara no se saben els motius de l'atac, però el govern britànic parla obertament d'una motivació terrorista. Segons alguns mitjans britànics, els dos homes s'han llançat sobre el soldat i l'han apunyalat mentre cridaven "Al·là és gran!". 

Els dos agressors anaven en un cotxe que han estavellat contra un fanal abans de sortir del vehicle i atacar el soldat. Un vídeo de la cadena de televisió ITV, segons sembla enregistrat al lloc dels fets, mostra un home amb les mans ensangonades, amb un matxet i un ganiveti dient a la càmera: "Em sap greu que les dones hagin de veure això, però a la nostra terra les dones han de veure el mateix. Mai no estareu fora de perill. Feu fora el vostre govern, no els importeu!". 

L'home també crida: "Jurem per Al·là totpoderós que mai deixarem de combatre-us. Això ho fem només perquè cada dia moren musulmans. Aquest soldat britànic és l'ull per ull i dent per dent". La policia ha respost a l'atac amb trets i ha ferit greument tots dos atacants. 

"La policia ha disparat sobre dos homes que, segons els informes que tenim en aquest moment, anaven armats", ha explicat en una compareixença pública l'agent de Scotland Yard Simon Letchford. Els fets han passat al barri de Woolwich, al sud-est de Londres, a primera hora de la tarda. 

El primer ministre, David Cameron, ha tornat d'urgència des de França i ha dit que es tracta d'un acte de "naturalesa manifestament terrorista". La ministra de l'Interior del seu govern,Theresa May, ha convocat una reunió del comitè d'emergència Cobra per analitzar el fet, que ha qualificat de "bàrbar". Aquest comitè ha acordat incrementar les mesures de seguretat a totes les casernes militars de Londres. Per la seva banda, l'alcalde de Londres, Boris Johnson, ho ha considerat un "acte de violència demencial". 
Una qüestió que corroboren unes imatges del qui seria l'autor material de l'assassinat, just instants després de cometre l'acte. L'home, amb el ganivet a la mà i les mans ensangonades, justifica la seva acció davant de la càmera i després s'acosta a un company seu amb el cos de la víctima estès al mig del carrer.

Al cap d'un moment, es veuen els dos agressors a terra després que la policia els hagi disparat. Segons alguns testimonis, els dos homes haurien intentat agredir els agents. 


Dos joves plenament conscients i amb accent de Londres, el perfil dels atacants

Nascuts al Regne Unit i d'ascendència nigeriana, van demanar als vianants que truquessin a la policia, segons els testimonis
ARA 
La dona va parlar amb un dels agressors quan encara tenia el ganivet a la mà. 
Un dels agressors, encara amb el ganivet a la mà
Dos homes continuen hospitalitzats en diferents centres de Londres per ferides de bala, un de gravetat. Són els sospitosos de l'assassinat ahir d'un soldat britànic al barri de Woolwich. Segons les declaracions de testimonis en el moment dels fets i les imatges difoses a la premsa, es tracta de dos joves negres d'entre 20 i 30 anys amb accent de Londres. 
Les autoritats, immerses en investigacions criminals, no han donat per ara més detalls del seu perfil, però els mitjans locals han informat que un dels atacants és Michael Adebolajo, de 28 anys, nascut al Regne Unit i d'ascendència nigeriana. La policia hauria escorcollat la casa de la seva família en un poblet a prop de la ciutat anglesa de Lincoln. 
D'acord amb les gravacions i declaracions dels testimonis, els agressors van actuar per venjar els musulmans morts per tropes britàniques i van demanar als mateixos vianants que truquessin a la policia. Al contrari del que s'havia dit en un inici, semblaven actuar plenament conscients. 
Els experts en seguretat han alertat del risc creixent de l'atac de llops solitaris en països d'Occident, ciutadans radicalitzats a través d'internet, com podria ser el perfil del cas dels germans Tamerlan, sospitosos dels atemptats de Boston. Els dos agressors de Londres s'haurien convertit a l'islam els darrers anys, ja que provenien de famílies tradicionalment cristianes, segons la premsa local. 
Els joves no tindrien connexió directa amb Al-Qaida, però s'inspirarien en els discursos més radicals penjats en webs dirigides per islamistes radicals que, en alguns casos, urgeixen la gent a atacar objectius d'Occident.
Barcelona | Actualitzada el 23/05/2013 13:39

Cameron parla d'acte "manifestament terrorista" i avisa que el Regne Unit "mai ha reculat" després d'un atac

Redacció Actualitzat a les 00:45 h   23/05/2013

El primer ministre David Cameron ha tornat aquest dimecres al vespre al Regne Unit des de París després de ser informat sobre l'atemptat que ha acabat amb la vida d'un soldat al barri de Woolwich, al sud-est de Londres. Cameron ha explicat en un missatge al seu compte de Twitter que la ministra de l'Interior, Theresa May, l'ha posat al corrent dels fets i que avançava el retorn a la capital britànica.
El primer ministre també ha dit que hi ha "forts indicis" que es tracta d'un acte de "naturalesa manifestament terrorista" i ha assegurat que "la Gran Bretanya no cedirà mai a les amenaces" terroristes" i que "els terroristes no guanyaran mai".
Paral·lelament, la ministra de l'Interior ha anunciat que s'han incrementat les mesures de seguretat als quarters militars de Londres. "Aquest és un atac contra totes les persones del Regne Unit. Actes menyspreables com aquest no quedaran sense càstig", ha dit May.
Aquest dijous al matí, Cameron presidirà una nova reunió del comitè de crisi Cobra.

La LLIGA DE DEFENSA ANGLESA (EDL - English Defence League) es manifesta per mostrar el seu rebuig a aquests fets


Aquesta nit manifestants del grup apolític i EDL han fet una protesta  arran de l'atac terrorista en què ha mort un soldat assassinat per dos homes a la capital britànica. Els manifestants pertanyen al grup Lliga de Defensa Anglesa, contrari a l'islam.

Paral·lelament també hi ha hagut alguns atacs a mesquites de Londres i s'ha detingut dues persones. Després d'aquests aldarulls, la nit ha transcorregut sense incidents.




L'home assasinat a Londres era Lee Rigby, un soldat de 25 anys



El ministeri de defensa britànic revela la identitat de la víctima. Era membre de l'exèrcit des del 2006 i havia participat en operacions a l'Afganistan. Tenia un fill de dos anys.
ARA / ACN 
Lee Rigby, el soldat assassinat a Londres, en una imatge d'arxiu / Ministeri de defensa del Regne UnitLee Rigby, el soldat assassinat a Londres, en una imatge d'arxiu / Ministeri de defensa britànic
El ministeri de Defensa del Regne Unit ha revelat que l'home assassinat aquest dimecres a Woolwich (Londres) era Lee Rigby, un soldat britànic de 25 anys. En un comunicat fet públic aquest dijous, les autoritats britàniques apunten que Rigby era membre de l'exèrcit britànic des del 2006 i que actualment formava part del segon batalló del regiment reial de fusellers.
El comunicat explica que el soldat va ser destinat a Xipre, Alemanya, i que també va participar l'any 2009 en diverses operacions a la província de Helmand de l'Afganistan. Des del 2011, Lee Rigby residia a Londres, on duia a terme tasques de reclutament de nous membres de l'exèrcit. El ministeri de defensa assenyala que el soldat era pare d'un nen de dos anys.
Barcelona | Actualitzada el 23/05/2013 19:20



dimarts, 21 de maig de 2013

Els Khmers Rojos de Cambodja

Article (en castellà) de la revista Historia y Vida nº459 que parla dels Khmers rojos de Pol Pot, els seus genocidis i crims que encara no han rebut condemna per part de la comunitat internacional


Durant quasi 4 anys, Comboya va estar sotmesa al despiatat i sanginari règim de Pol Pot amb el silenci de la Comunitat Internacional




Entre els Khmers Rojos abundava el despreci per la vida i la dignitat humana




dilluns, 20 de maig de 2013

ABDELWAHAB HOUZI FORA DE CATALUNYA #expulsióJA




Abdelwahab Houzi, les forces de seguretat li atribueixen l'haver donat impuls a una mena de «policia religiosa» encarregada d'establir el que, segons els salafistes, ha de ser el comportament d'un bon musulmà. Les dades sobre ell demanades assenyalen que, des del seu punt de vista, la integració en els usos i costums de la societat catalana impedeix viure d'acord amb els preceptes de l'islam, de manera que sol difondre entre els seus fidels missatges d'animadversió a Catalunya i la idea que la religió islàmica està sent atacada per la cultura occidental.

Té una denúncia per polígam i per maltractaments interposada per una de les seves esposes, Aicha López, resident a la localitat alacantina de l'Alfàs del Pi.

Els mitjans de comunicació catalans recollien aquest estiu les declaracions de la dona d'un dels assistents a les reunions que convoca per expandir el salafisme, que explicava com els plantejaments de l'imam s'estenen també a l'àmbit polític en la convicció que no hi ha països ni ideologies, sinó un sol concepte del món que és religiós i que resulta incompatible amb la resta. Cap a mitjans del mes de juliol va recomanar als seus companys que s'aprofitessin dels «independentistes, ja que ells es recolzen en nosaltres per aconseguir vots, però el que no saben és que, quan ens deixin votar, tots votarem als partits islàmics, això ens farà guanyar un alcalde ia partir d'aquí, implantarem l'Islam ».

Al marge de les seves tàctiques d'infiltració, és públicament partidari que les dones, que es mostren submises a l'Islam i els que imparteixen la seva interpretació, portin el burca i els ha recomanat que declarin sempre que se'l posen per voluntat pròpia. La seva tesi és que aquesta peça «no discrimina perquè la dona, per la seva pròpia voluntat, per la seva pròpia llibertat, ha triat aquesta vestimenta i ningú l'obligació».


ABDELWAHAB HOUZI FORA DE CATALUNYA

 #expulsióJA

diumenge, 19 de maig de 2013

Per un exèrcit català

A continuació deixo un recull de premsa relacionada amb exèrcits i temàtica similar. El recull no es fa des del blog però si algú el vol rebre només s'ha de posar en contacte amb la Sectorial de l'ANC de Defensa


Els militars nord-catalans destinats a Mali.
Militars nord-catalans  a Mali






Recull esdeveniments
setmana 04/03/2013 

  • Miquel Sellarès de nou avisa la "guerra encoberta" que ens ofereixen i alguns s`entesten en 

negar o dircetament de calificar-nos de ser potser massa paranoics. // 04/03/2013

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/02/entrevista_sellares_febrer_2013_93034.php

( "...en aquests moments si no ens ataquessin ens hauríem de preguntar per què no ho fan. El
problema som nosaltres. ")


  • Ciutadans té por al CNI de Catalunya // 04/03/2013 

http://www.directe.cat/noticia/280704/ciutadans-te-por-al-cni-de-catalunya

( El partit unionista Ciutadans segueix mesclant l`espionatge, en Xavier Martorell, la gimnàsia i
la magnèsia...)


  • LLanos de Luna un pèl preocupada per la seva seguretat personal. 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/llanos_de_luna_es_gasta_785_mil_euros_e
n_seguretat_privada_93074.php

(785.000 € en seguretat privada...)


  • El sindicat de la policia espanyola veu el Mossad en la crisi del rei borbó 

http://www.naciodigital.cat/noticia/52391/&mobil=1


  • El Port de Tarragona estudia acollir vaixells militars americans // 05/03/2013

http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/26266/port/tarragona/estudia/acollir/vaixells/militars/americans

( Contactant amb responsables del Port de Tarragona hem sabut que:
“els darrers anys el port ha acollit diverses vegades aquests tipus d’embarcacions provinents
d’altres països europeus, especialment de França i Itàlia. Per tant, la seva presència a casa
nostra no és nova i la notícia apareguda aquests darrers dies als mitjans de comunicació tan
sols aporta una novetat: l’origen americà d’aquests vaixells de guerra.”
Actualment aquests vaixells de la VI flota dels EEUU atraquen als ports espanyols de Mallorca,
Cartagena i Rota i ara s’estudia la possibilitat que també puguin atracar al Port de Tarragona.
En aquest sentit, la direcció de l’Autoritat Portuària de Tarragona està explorant que aquesta
possibilitat i treballa per a què això pugui ser una realitat a curt termini. Val la pena comentar
que la presència d’aquests tipus de vaixells no representen més ingressos per les autoritats
portuàries, atès que Espanya té signats convenis de reciprocitat, una circumstància que
comporta la gratuïtat de les seves estades, no així dels serveis que els vaixells puguin rebre
d’empreses prestadores i/o subministradores de serveis que facturen com a qualsevol altre
vaixell comercial.” … )


  •  -Reclamen a Israel que ajudi Catalunya a independitzar-se 


http://www.naciodigital.cat/noticia/52408/&mobil=1


  • -El protagonista de la fressa de sabres setmanal és per ... // 05/03/2013 

http://www.naciodigital.cat/noticia/52439/avis/ministre/defensa/mas
(El President Mas diu: "Un general amenaça Catalunya i no passa res, i expedienten
Rodríguez-Sol?

(Fiscal en cap de Catalunya que es mostrà favorable a una consulta  sobiranista recentment...)


  • -Als USA alguns, tot i que amb sensacionalisme ja parlen d`inminent cop d`estat. // 05/03/2013 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4091690/20130305/revista-nord-americana-parla-rumors-copdestat-espanya.html

( Potser el govern més inestable de tot el món Occidental...? )


  • -En breu el director del CNI explicarà entre altres coses l`espionatge pertinent a Catalunya, òbviament a porta tancada, reservat per als seus. // 05/03/2013 


http://www.324.cat/noticia/2074668/societat/El-director-del-CNI-explicara-la-relacio-de-Corinnaamb-lEstat-al-Congres-pero-a-porta-tancada


  • - La jutgessa prohibeix fer públiques les conversacions entre Sánchez-Camacho i la ex del fill  de Jordi Pujol // 07/03/2013 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4092601/20130307/jutgessa-prohibeix-difondre-gravacio-dinarcamacho-alvarez.html

(Massa vots perdrien si s`arriba a fer pública la conversació que gravaren els detectius de
l`agència Método 3...)


  • -S`estrena a la xarxa elclauer.cat, un argumentari exhaustiu sobre la independència de Catalunya. // 07/03/2013 

http://www.elclauer.cat/index.php?pg=cercador&keywords=ex%E8rcit&x=-1004&y=-114

(Elaborada per experts, en l`apartat en el que argumenta la possibilitat de l`exèrcit a la
Catalunya-Estat mostren una sèrie argumental ja força desacomplexada.)


  • El Govern de la Generalitat i de manera oficial expressa en un monogràfic la seva opinió sobre el govern espanyol, acusant-lo de ser el menys dialogant de la democràcia. // 08/03/2013 
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/monografics/monografic-186971.html


  • Màxima tensió Policia Nacional - Mossos d`Esquadra // 09/03/2013 

http://www.ara.cat/politica/Maxima-Policia-Nacional-Mossos-Metodo_0_879512223.html


  • -Alícia Sánchez-Camacho fent "amics" ara amb la intenció de volguer prescindir dels escortes del CME i preferint que de la seva protecció se`n ocupi la Policia Nacional espanyola.  // 10/03/2013

http://www.naciodigital.cat/noticia/52619/defensa/unitaria/dels/mossos/davant/menyspreu/ppc

(Resum de la renúncia de Sánchez-Camacho als escortes dels Mossos d`Esquadra per poder
optar als de la Policia Nacional espanyola dels que se`n “refia” més...)


  • -Les darreres acusacions ja són directament contra el cap dels Mossos d`Esquadra Manel Prat.  El Govern veu greu la utilització barrejada de política&seguretat // 10/03/2013 


http://www.ara.cat/politica/Govern-Camacho-escorta-Mossos_0_880112153.html


  • -Revelacions d`extreballadors de Método 3, l`agència de detectius, extractes impactants del diari ARA:

http://www.ara.cat/premium/politica/Victimes-dun-joc-politic_0_880112106.html

Extreballadors de Método 3 vinculen l'escàndol de l'espionatge polític al procés independentista
"Els mesos passaran, però no deixaran que això s'oblidi: a cada pas endavant per la independència caurà una nova bomba". La frase és d'un detectiu de llarga trajectòria i que havia tingut vinculació laboral amb Método 3. Prefereix mantenir-se en l'anonimat. Aquesta teoria és compartida entre altres extreballadors de l'agència i també troba ressò en el sector. "Només cal veure tot el que ha passat en els últims mesos, les portades dels diaris sobre corrupció política i el moment en què van aparèixer", afirma un segon investigador. 
No són els únics que tenen la teoria que indica que la guerra d'informes entre partits i la filtració d'alguns d'ells als mitjans han tingut a veure amb el que el president de la Generalitat, Artur Mas, anomena transició nacional: des del govern català i des de diferents partits s'assumeix aquesta tesi. Els extreballadors expliquen ara que se senten víctimes d'un "joc polític". I aquesta categoria la confereixen també al director de Método 3, Francisco Marco, amb un matís: "Potser ell és l'únic que té armes per jugar a això". 
Aquesta desena d'extreballadors comparteixen un altre temor, relacionat amb els dossiers que en els últims mesos han commocionat la política. "A partir d'ara, qualsevol informe, sigui de la UDEF, del CNI o de la UDYCO, ens l'atribuiran a nosaltres", diuen. En aquest sentit recorden la situació compromesa que va viure el ministeri de l'Interior al desembre  fins que es va fer públic que l'informe existent sobre la fortuna de la família Pujol publicat pel diari El Mundo no havia  estat elaborat per cap funcionari de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), de la Policia Nacional.

Recull esdeveniments  setmana 06/05/2013 

  • -Consells de viatge per als turistes espanyols a l'estranger (en anglès) per Àlex Calvo 

http://www.helpcatalonia.cat/2013/05/travel-advice-for-spanish-tourists.html


  • França para l'orella al submarí català 

http://www.naciodigital.cat/noticia/54379/franca/orella/al/submari/catala

  • -"Cal un pla integral de protecció de les nostres infraestructures crítiques que garanteixi  que les coses rutllaran l'endemà de la independència" per Josep Domingo i Ferrer 

http://www.ceec.cat/catala/articles/j-domingo-cal-un-pla-integral-de-proteccio-de-les-nostres-infraestructures-critiques-que-garanteixique-les-coses-rutllaran-lendema-de-la-independencia/

  • -ERC presenta les seves propostes de Seguretat I Defensa per a la Catalunya estat (pàgina 45) 

http://www.esquerra.cat/conferencianacional/cfn2013-ponencia.pdf

(Presenten 3 propostes en la manera d`enfocar la futura Defensa, superant ja el no-debat
o el tabú respecte aquesta estructura ja plantegen les següents:
1) ó Tenir exèrcit convencional
2) ó No tenir exèrcit però sí unitat d`èlit amb encaix amb altres països
3) ó Delegar-ho tot a tercers

  • -Avinyó reviu les guerres carlines 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4114168/20130511/avinyo-reviu-guerres-carlines.html 


Recull esdeveniments setmana 29/04/2013 

  • -Dia de Sant Jordi a Barcelona: roses, llibres ... i de Seguretat Col·lectiva per Àlex Calvo 

http://www.helpcatalonia.cat/2013/04/saint-georges-day-in-barcelona-roses.html?m=1

  • -Independència ‘guai' per Josep Lluís Carod Rovira 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/639129-independencia-guai.html

  • -Ofensiva dels CFSE a Catalunya 

http://www.ceec.cat/catala/articles/ofensiva-dels-cfse-a-catalunya/

  • -El Consell d'Europa denuncia maltractaments als centres espanyols de detinguts 

http://www.ara.cat/societat/mossos-policia-tortura_0_910709095.html

  • -Un destacament de militars nord-catalans de l`exèrcit francès es fotografien amb la senyera a Mali 

http://www.ara.cat/politica/Militars-nord-catalans-fotografien-senyera-Mali_0_911309015.html

  • -La seguretat i la defensa de Catalunya per Josep Domingo Ferrer 

http://www.ara.cat/premium/opinio/seguretat-defensa-Catalunya_0_914308568.html

  • La Guàrdia Civil, la policia i l’exèrcit, les institucions millor valorades a Espanya 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/05/la_guardia_civil_la_policia_i_l_exercit_les_institucions_millor_valorades_a_espanya_93994.php
-El CNI expulsa a un agent que intentava ‘passar’ informació sensible al PP l`any 2011 
http://www.elconfidencial.com/espana/2013/05/03/el-cni-expulsa-a-un-espia-que-trato-de-pasar-informacion-sensible-al-pp-en-2011-119904/

  • -Fiasco a l’exèrcit espanyol: Submarins que no suren 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/05/fiasco_a_l_exercit_espanyol_submarins_que_no_suren_93986.php

  • -El nuevo submarino S80 pesa demasiado. Navantia tendrá que alargarlos para garantizar su flotabilidad 

http://www.elconfidencialdigital.com/defensa/083417/el-nuevo-submarino-s80-pesa-demasiado-navantia-tendra-que-alargarlos-para-garantizar-su-flotabilidad

dimecres, 15 de maig de 2013

Pilar Rahola: “Estic preocupada, hi ha persones que fan discursos contra la llibertat i la democràcia i ningú els expulsa”

Pilar Rahola ha fet un llistat de líders propers a discursos salafistes que resideixen a Catalunya, i no entén perquè ningú els ha fet fora del país, com sí que ha passat amb Noureddine Ziani, director de l’Espai Catalano-Marroquí.
Rahola ha defensat que no ha trobat cap frase de Ziani, a qui assegura que no coneix, a favor del salafisme.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters