Ètica i política (1934)

De l'article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona,1893-1987) a La Publicitat el 19 de desembre de 1934. Recepta regeneracionista -de fa vuitanta anys- que avui és avinent recuperar.

J.V. FOIX 1934

Peces Històriques Triades per Josep Maria Casasús

Totes les consideracions que els adeptes a la idea catalana hauran fet -i faran- giren al volt de dues constatacions: el Catalanisme és una ètica, el Catalanisme és una política. No pas que sigui l'ètica i la política, sinó "una" ètica i "una" política. El debat obert entre els catalans d'alguns temps ençà té precisament la seva motivació en l'entrada dins el clos de la Pàtria dels qui han interpretat erròniament el resultat d'aquelles constatacions. Per excés o per defecte davant el fet ètic del Catalanisme; per excés, sobretot, els qui han confós "una" política -autòctona i integradora a la vegada- amb "la" política patrimoni dels hàbils i dels eixerits. [...] 

El Catalanisme, però, interpretat pels seus fidels, ha estat sempre això; intel·lectual i polític; espiritual i polític.

Bàsicament, moral. Les divergències entre Madrid i Barcelona, entre l'Espanya pensada en visigòtic i l'Espanya pensada en europeu -que és tot el contingut de la idea catalana-, s'han establert a causa d'ésser el centralisme la política de la reminiscència i el federalisme una política de realitats. [...]

Crec que molts convindran amb mi que tots som responsables que el Catalanisme hagi deixat d'ésser, per a molts, un ferment de valors morals. Un catalanista no hauria d'ésser mai un mal buròcrata, posem per cas. Ni un mal ciutadà. Tots els partits haurien de contribuir a la reforma moral de cada adherent. Abans de captar el vot d'un ciutadà caldria instruir-lo i aclarir-lo. [...] Abans d'obtenir el seu ajut físic caldria haver conquerit la seva convicció. 

Jo em plac a homenatjar en aquests moments aquells per als quals el Catalanisme ha estat en tots moments una pràctica i no cap cabòria. Des dels qui han mantingut intactes totes les dèries de puritanisme i radicalisme fins als qui no han perdut mai la fe en la dita que ésser català vol dir ésser honrat o, si voleu, que tots els homes honrats són, a la nostra terra, catalanistes. Aquest homenatge és un exemple ofert a les noves promocions. "La grandesa d'un poble és mesurada per la seva grandesa moral", diuen. [...] 

Ara.cat