dimarts, 26 de juny de 2012

Pakistanesos desplacen treballadors autòctons al sector del taxi

imatge d'un taxi d'un paquistanés



Un taxista de Barcelona, que actualment es troba a l'atur, ha explicat que l'empresa on treballava li va canviar el contracte perquè "tenien un compromís amb un altre treballador que havia marxat al seu país, el Pakistan" i que finalment l'empresa el va acabar acomiadant. En una entrevista a e-notícies, ha denunciat que "el tema és que tu ets d'aquí, vius a la ciutat i no pots treballar. Què passa que és més barat contractar un pakistanès que un català?".
Durant els cinc mesos que li ha durat la feina, s'ha trobat "casos que la gent em preguntava si era d'aquí, perquè si no no pujaven". En aquest sentit, expressa que "hi ha un problema -amb els taxistes provinents de l'estranger- perquè si el client no pot explicar on vol anar…"
"Molta d'aquesta gent -afirma- no sap on va i no es pot comunicar amb el client... doncs no és un servei que estigui ben donat". "Si amb prou feines saben castellà, com vols que sàpiguen català?", es lamenta.
L’Institut Metropolità del Taxi (IMT) té registrats 700 taxistes pakistanesos i 324 de marroquins, dels 30.000 taxistes actius a Barcelona. La majoria d'aquestes persones s'hi han incorporat en els dos darrers anys.
Per tal de controlar aquest increment de taxistes forans, l'any 2011 es va instaurar un examen d'idioma perquè els aspirants de parla no hispana poguessin optar a la credencial. En la primera convocatòria, celebrada al febrer de l'any passat, el 50% dels candidats no van aconseguir progressar adequadament.
Segons les xifres de l'IMT, només 120 dels 235 aspirants van resultar ser aptes, i tots, el 100% dels candidats, van triar examinar-se en castellà. Però el fet de donar l'opció d'escollir l'idioma topa amb el que defensa el reglament metropolità del taxi, que en el capítol 3 estipula el dret de l'usuari de "comunicar-se amb el conductor en qualsevol de les llengües oficials", és a dir, castellà o català.
L'IMT va adoptar aquesta mesura perquè va detectar que molts immigrants memoritzaven el test i aconseguien aprovar sense saber ni una paraula d’aquestes llengües. Aquest fenomen i la suplantació de la identitat eren alguns dels tripijocs més comuns entre els qui volien aconseguir el carnet de taxista de manera fraudulenta.

Font amb vídeo de l'entrevista al taxista en qüestió

dijous, 21 de juny de 2012

L'espanyol que volia ser xinès





Nota: llegir després de veure el vídeo: Aquest simpàtic curt relata la història fictícia d'un espanyol que volia ser xinès, segurament la realitat supera la ficció i podríem arribar a trobar casos per l'estil. Fins aquí hem arribat amb el "tu ets d'allà on vulguis"

dimecres, 20 de juny de 2012

Escolars musulmans de Terrassa impedeixen que altres nens mengin entrepans de pernil


En un dels cursos el nombre d?alumnes que parlen àrab és del 83,33 per cent



Un grup de quatre mares d'alumnes del CEIP President Salvans del barri de Can Palet han denunciat que al centre és tan greu la manca d'integració entre alguns nens que, a part d'imposar-se, com ja van denunciar el març del 2011, l'àrab com a llengua vehicular en les hores de pati, alguns nens impedeixen que altres ingereixin el seu berenar si els entrepans contenen pernil.



Han passat alguns mesos des de la primera denúncia i fins i tot hi ha hagut canvi de directora, però segons confirmen aquestes mares d'alumnes les coses no han canviat com ho demostra el que passa amb els entrepans, que en circunstacias normals podria enquadrar-se com entremaliadures entre nens, però no quan es tracta d'un centre on la integració sembla difícil perquè, com passa en els preescolar, la quota de nens d'altres idiomes que no siguin els autòctons sobrepassa amb escreix l'estipulat per les lleis que és d'un 80 per cent. Al nostre país no es fixa un 20 per cent com a màxim d'altres llenguatges dins les aules, sinó d'un 80 per cent. De fet, en un d'aquests cursos el nombre d’alumnes que parlen àrab és del 83,33 per cent.

Font: Crònica.cat

dilluns, 18 de juny de 2012

Detinguts militants de la CUP per provocar greus disturbis

Aquí veiem un cop més com els independentistes d'Extrema Esquerra prefereixen unir-se amb amb anarquistes per crear disturbis i com els partits de l'esquerra més demagoga intenta excusar-los amb cert paternalisme.


Els Mossos detenen sis persones més relacionades amb la vaga general
Els arrestats són tres membres de la CUP de Badalona, dos del sindicat CNT i un del grup anarquista juvenil Seny i Ràbia

 Barcelona. (EFE). - Els Mossos d'Esquadra han detingut avui a Badalona (Barcelona) a sis persones presumptament relacionades amb disturbis ocorreguts durant la vaga general del passat 29 de març, acusades de cremar pneumàtics per tallar la C-31.

Els Mossos imputen els delictes de desordres públics, coaccions i amenaces a Sergi HM, de 24 anys, Juan Carlos IF, de 39 anys, Raúl RR, de 19 anys, Adrià GM, de 26 anys, Albert Jordi VV, de 30 anys i José Miguel CG, de 36 anys, tots ells de nacionalitat espanyola, informa la policia en un comunicat de premsa.

El primer dels detinguts, Sergi HM, membre de la CNT, ha estat posat en llibertat a les 19.00 hores i, en declaracions després de sortir de la comissaria, ha explicat que la policia ha deixat sense efecte la seva detenció i li ha dit que li tornaran a cridar per declarar més endavant.

Amb els arrestos d'avui ja són 106 els detinguts pels incidents de la vaga general i 48 les persones a qui se'ls han imputat delictes. Els detinguts d'avui són tres membres de la CUP de Badalona, dos del sindicat CNT i un del grup anarquista juvenil Seny i Ràbia. La policia ha arrestat quatre d'ells al matí i ha detingut els altres dos quan han anat a la comissaria de Badalona a protestar.

Des de primera hora de la tarda, un centenar persones s'han concentrat davant de la comissaria de Badalona amb pancartes demanant la llibertat per als vaguistes detinguts i rebutjant la "repressió policial". Segons Marc Sallas, portaveu de la CUP de Badalona, s'espera que tots quedin en llibertat en les pròximes hores i que no passin a disposició judicial.

En la concentració ha participat el president del grup municipal d'ICV-EUiA a Badalona, Carles Sagués, qui ha anunciat que el seu partit demanarà el dilluns al Parlament la compareixença del conseller de l'Interior, Felip Puig, per donar explicacions sobre aquests fets.

dijous, 14 de juny de 2012

Agressió a uns independentistes per part de l'extrema esquerra


Corre pel facebook aquesta història acompanyada d'aquestes fotos, un jove independentista i els seus amics van ser brutalment apallissats per l'extrema esquerra i xarnegos que es fan dir antifeixistes.

Tot el nostre suport company!
Qualsevol persona propera a l’escena Skinhead catalana sap quina mena (merda) de gent hi ha Sant Andreu i quines suposades ideologies creuen defensar. NO GENERALITZEM, ENS REFERIM A UN GRUPET CONCRET DE PERSONES, NI ENS REFERIM A TOTS ELS SKINS NI A TOT EL BARRI, ENTESOS? VAL.
Ja són anys on se succeeixen agressions per part de nois joves (i alguns no tant joves) contra nois i noies, a vegades me…nors d’edat. El modus operandi sovint és el mateix: un grup nombrós contra un grupet petit. Les excuses són vàries però normalment al•leguen que les seves víctimes van a concerts de certs grups, o porten samarretes de certs grups de música que segons ells són de dretes.
Aquesta gent doncs, mentre alçava la bandera de l’”Antifeixisme”, s’ha dedicat a apallissar a gent que NO ÉS FEIXISTA NI RACISTA. Les víctimes solen ser gent amb sensibilitats i interessos diferents, que es prenen la política diferent, i que probablement les seves opinions els allunyin molt de qualsevol ideologia totalitària.
Aquest cap de setmana passat, uns quans vam anar a les Festes Alternatives de Cornellà.
Un grup de persones, sense avisar i per l’esquena, es van acostar i un d’ells va donar un cop de puny A LA MEVA NOVIA (l’Anna) , a lo que tant jo com ella vam respondre empentant l’agressor. Sistemàticament el grup va llançar-se contra nosaltres i ens va apallissar. Als dos. Sense dir ni piu, cap explicació.
Mentre un grup de persones em donava cops de puny al cap i a l’esquena, rodejant-me, deixant-me poca opció més que cobrir-me com podia, altres nois i noies es dedicaven a colpejar a la meva novia.
Algunes persones van poder aturar l’agressió i treure’ns del cercle que s’havia format per colpejar-nos. Després d’aquesta agressió una persona fins i tot va reconèixer que s’havia ficat en el tumult dels agressors perquè en coneixia a un. Que l’havien mentit sobre els motius pel qual havia estat apallissat, i es va disculpar.
Al cap d’uns minuts van venir de nou els mateixos agressors, amb un grup molt més nombrós, i la història es va repetir. Vaig demanar als meus acompanyants que s’enduguessin la meva novia i que la cobrissin, esperant que l’agressió es concentrés en mi. De nou em van agredir en grup i sense dir paraula. A tot això s’hi anava afegint gent que pegava sense motiu, i val a dir que els “espontanis” van atrevir-se més amb la meva novia que amb mi.
Mentre em pegaven i em sagnaven parts de la cara anava sentint els crits de dolor de la meva novia. Vaig córrer cap a ella com vaig poder, la vaig agafar del braç i junts vam poder fugir, finalment.
L’Anna va ser agredida per nois, li van donar un cop amb una ampolla a l’esquena, la van tirar al terra per seguir colpenjant-la i mentre estava passant a mi m’estaven apallissant durament en rotllana, impedint que pogués defensar-la.
El resultat doncs, que ella té cops al cap (un de molt fort), a la mandíbula i per tot el cos.
Jo igual, apart de les ferides més visibles que són al rostre.
Paral•lelament a aquesta agressió, després hem sabut que la gent que anava amb nosaltres també va rebre cops, dels quals destacaré una puntada de peu a la cara d’un, un cop a la boca d’una noia menor d’edat i una pallissa a una altre menor d’edat, que mentre dos nois l’agafaven per l’esquena, una noia l’anava pegant.
Per sort no ens hem de lamentar de res més, perquè ja se sap que en casos així hi ha gent que aprofita per fer mals majors… oi?
El motiu de l’agressió era que minuts abans que passés tot això, un paio es va posar a discutir i a insultar a una noia que anava amb nosaltres, una noia que NO ÉS FEIXISTA.
Com que jo coneixia tant el noi com a la noia vaig intentar defensar la noia, evidentment sense pegar ni amenaçar a ningú i parlant únicament amb 2 nois que coneixia i un noi que anava amb ells. Un dels nois que conec i el que no coneixia fins al moment van ser protagonistes, promotors i participants de l’agressió.

De tot això en podem extreure algunes idees:
- Que van venir per l’esquena.
- Que van venir sense motiu aparent i sense dir mai res.
- Que no hi va haver un conflicte previ.
- Que em van apallissar en grup, igual que a me novia i igual que a la noia menor.
- Que alguns nois van pegar a les noies.
- Que mentre alguns nois pegaven a les noies els altres no em deixaven defensar-les perquè justament m’estaven acorralant i apallissant.
- Que es van inventar una mentida per justificar l’agressió, com que la mentida era tant grossa que no s’aguantava per enlloc, han canviat la versió amb el temps, cosa que continua essent mentida, però han reconegut que el leitmotiv era anar amb una persona que, senzillament, els hi cau malament.
Al meu entendre, tota aquesta penya són uns covards i no són ni persones. El que van fer no té cap mena de justificació, ni el que va fer la gent espontània, perquè:
- Un home no hauria de pegar mai una dona si no es dona un cas molt extrem (el de salvar una vida, per exemple).
- Si una persona té un problema amb algú, es discuteix o s’hi va 1 contra 1, almenys.
- Si es vol linxar a algú, almenys se li dona la oportunitat de defensar-se, almenys no s’hi va per l’esquena.
- Si es vol pegar a un home, es va a l’home. Si s’és tant rata de voler pegar una dona, almenys deixeu que el seu home la pugui defensar.
- Al participar en aquest linxament, permetien que homes apallissessin a dones, que jo no pogués defensar a la meva novia, ni cap amic a cap amiga.
A sobre, per més inri, ens van pegar per no rebaixar-nos ni obeïr les seves estúpides premisses.

CONCLUSIÓ:
M’han trencat la cara algunes vegades més, inclús un grup nombrós contra mi i pocs més, però mai havia estat la víctima de gent tant desgraciada, inclús quan van ser gent de signe polític contrari també varis contra mi sol.
Encara que se’m curin les ferides, no oblidaré mai els crits de dolor de l’Anna, passarà el temps però és de les coses que em definirà com a persona a partir d’ara. És el pitjor que m’han fet amb diferència i el fet que els protagonistes d’aquesta agressió tinguin un dia de pau en aquest món o en un altre em sembla de per sí una injustícia. No tenen ni idea de a la persona que han tocat, me novia ha decidit ocupar part del seu temps ajudant a curar les ferides de qui ho necessiti, sigui qui sigui, una persona que es preocupa no només de la seva gent, doncs, sino de qualsevol.
Per tot això, si la gent que ara ja sabeu què ha passat continueu portant-vos bé amb els que jo vagi sabent que són els agressors de la meva novia, ja sigui qui la va tocar o qui va impedir que anés amb ella, negant-me el meu dret i deure de defensar-la sempre, si sabent tot això encara us penseu que podeu tenir bon rotllo amb ells i a la vegada tenir-lo amb mi és que ni sou persones, ni em coneixeu, ni res.
Que ningú em vingui dient que la nostra amiga té algo de culpa del que ens ha passat, els únics culpables són els agressors i els espontànis que es van apuntar al linxament, si algú em ve dient que la culpa és d’una noia que estava essent increpada i que va marxar del lloc justament per evitar-nos problemes a tots m’ho pendré com a una ofensa personal.
Anar de col•legues, o dir que “lo pasa’o pasa’o está” amb penya que ha fet el que ha fet si que és ambigüitat de la bona. Tant omplir-se la boca amb consignes d’amistat eterna, de suposats valors morals… i després en què es queda? En actituds covardes, cíniques, o com dirien alguns… “tèbies”? Això és la vostra lluita? Tenir amics que peguen a dones, que peguen en grup i que s’inventen mentides infames i abjectes per intentar justificar les seves agressions covardes i sàdiques? Doncs no, amb mi no hi compteu, ni amb mi ni amb l’Anna, perquè ella també ho veu així.
Per això us dic, si aneu amb ells, aparteu-nos de la vostra vida, que nosaltres no dubtarem en fer-ho. L’odi és pels nostres agressors, i pels que els hi llepeu el cul només us toca el despreci i la desconfiança. Un dia ja us tocarà a vosaltres, potser, el temps em donarà la raó.
Ja han estat masses agressions gratuïtes, sembla que a molta gent que s’autoanomena antifeixista li fa com por dir les coses com són. Doncs aquest no serà el cas.
Nou lema per a la meva vida: “Ni homes que peguen a la meva novia ni amics d’homes que peguen a la meva novia”. I aquí us juro que no donaré lloc a l’ambigüetat.

La marxa dels porquets


Marche des cochons : le teaser from blocidentitaire on Vimeo.
Més informació o aquí

divendres, 8 de juny de 2012

Independentistes farts d'anarquistes


Ucelay-Da Cal descriu un intent de complot contra Companys des del separatisme, durant la guerra civil
Ucelay-Da Cal i Arnau González
El catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay-Da Cal, i l’historiador Arnau González Vilalta han assegurat avui que als anys 1936 i 1937 va existir un complot per segrestar, assassinar o apartar del poder al president Companys per part “d’alguns dels sectors catalanistes més radicals”.

Segons els dos historiadors, aquests sectors tenien també la intenció d’apartar els anarquistes, que controlaven la Generalitat amb Companys i que, per ells, no eren catalans.

Un dels líders d’aquests moviments separatistes va ser Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català, que va ser assassinat per la FAI, juntament amb el seu germà, el 28 d’abril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona. Els separatistes, segons han explicat Ucelay-Da Cal i González, van acusar a Companys de ser l’instigador de la mort de Badia.

A més, han argumentat que aquests “sectors radicals catalans” volien acabar la guerra civil amb la independència de Catalunya pactant amb Franco, i potser amb el suport de la Itàlia de Mussolini o de França. De fet, segons Ucelay-da i González, arriben a preguntar a Franco si estaria d’acord en mantenir l’autonomia de Catalunya a canvi que aquesta sortís de la Guerra Civil i, d’aquesta manera, fes caure el bàndol republicà.

Però els historiadors han explicat que tot això va acabar en “no-res”, sobretot per la mala pràctica del comissari d’ordre públic, Andreu Rebertés.

Així ho han explicitat en la presentació del llibre ‘Contra Companys, 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució’ (Publicacions de la Universitat de València), dirigit pels mateixos Ucelay-da i González, amb textos seus i de Joan Escules, J.M. Pascual, J.M Huertas Claveria i Antoni Ribas, entre d’altres.

Els anys 36 i 37, “el moment on la independència va estar més a prop de fer-se real”

González ha assegurat també que els anys 1936 i 1937 van ser el moment on la independència de Catalunya “va ser més factible i va estar més a prop de fer-se real”, ja que segons González, el president Companys controlava un govern pràcticament independent, tot i que en aquell moment “el nacionalisme radical català, feble, dividit i aïllat, no va tenir prou força per imposar les seves posicions”.

Ucelay-Da i González han sostingut que finalment la figura de Companys va quedar desprestigiada fins al seu assassinat, al 1940, quan “va néixer el mite Companys”. // Nerea Rodríguez

dimarts, 5 de juny de 2012

El racisme de SOS Racisme



Omar Djellil havia estat un militant de SOS Racisme, a França. Ell ens explica que, les instruccions donades per l'oficina nacional d'aquesta associació, exigia als seus membres que no tractessin els casos en què les víctimes són persones de raça blanca.

DéFrancisation
Des d'aquest blog sempre hem denunciat la discriminació que fa l'organització SOS Racisme, a més a Catalunya ho patim per doble ja que la discriminació per ser catalans i la deixadesa d'aquesta organització és continua, però per primera vegada ho fa públicament un ex-militant.

Acte de les Joventuts d'UNC contra SOS Racisme. Crònica

Noruega ha prohibit a l'Aràbia Saudita finançar mesquites mentre no permetin construir esglésies al seu país.



El Govern noruec ha fet un pas important a l'hora de defensar la llibertat a Europa davant el totalitarisme islàmic. Jonas Gahr Stor, ministre d'Afers Estrangers, ha afirmat que es rebutjaran les donacions milionàries de l'Aràbia Saudita i diversos empresaris musulmans per finançar la construcció de mesquites a Noruega. 
 
Segons aquest ministre, les comunitats religioses tenen dret a rebre ajuda financera, però el govern noruec, excepcionalment i per raons
lògiques, no dóna suport al finançament islàmic amb centenars de milions de euros. Jonas Gahr Stor apunta que "seria una paradoxa, i antinatural acceptar les fonts de finançament d'un país on no hi ha llibertat  religiosa ".

El ministre també afirma que "l'acceptació d'aquests diners seria un contrasentit ", recordant la prohibició que hi ha al país àrab per la construcció d'esglésies d'altres religions. Jonas Gahr Stor també anuncia que "Noruega portarà l'assumpte davant el Consell d'Europa" on defensarà aquesta decisió basada en la més estricta reciprocitat amb Aràbia Saudita.

Font: http://in.directe.cat/vicenc-marques

dilluns, 4 de juny de 2012

"Atacarem qualsevol país europeu que en dificulti la islamització"

Protestant pels drets de les dones a França

 

 

Nota del Blog: Si fa unes setmanes sentíem declaracions sobre la islamització que ha de patir el País Valencià avui parlen de tots els països europeus.


Xeic Ahmad Abu Quddum: "Atacarem qualsevol país europeu que en dificulti la islamització"Reproduïm un fragment de l'entrevista amb debat feta al xeic Ahmad Abu Quddum en una cadena de televisió de Jordània, JosatTV. Ahmad Abu Quddum, dirigent del partit jordà Tahrir, parla sobre la jihad contra Alemanya, promet aniquilar Israel i es compromet a imposar l'impost de capitació jizya als no musulmans. Els polítics traïdors europeus, mentre, discutint sobre economia.Periodista: S'han els musulmans combatre a jueus i cristians perquè pagui la jizaya? ¿Han de combatre'ls a tots, a tot el món?Ahmad: El combat és per treure els obstacles materials. Està dirigit contra els països, no contra les persones. En declarar la jihad, per exemple, contra Alemanya, és contra l'Estat alemany, per impedir la propagació de l'islam entre el poble alemany.Els donem a triar: o convertir a l'islam o pagar la jizaya i sotmetre a les lleis de l'islam.La jizaya és l'únic impost que els no-musulmans paguen, mentre que els musulmans paguem el azaque, la kharri, el rikkaz, entre d'altres ...Periodista: Però llavors no em sorprèn que els europeus els temin, quan senten dir que cal combatre'ls.Ahmad: Als Estats i exèrcits, no a les persones.Periodista: Exactament, combatre als Estats ...Ahmad: No combatrem contra els pobles, no matarem a la gent. Però si un Estat s'obstina a impedir la propagació de l'islam en el seu territori, li combatrem.Periodista: En el llibre de Samuel Huntington "El xoc de civilitzacions", i fins i tot abans, amb Fokoyama, es va predir que el pròxim conflicte seria entre l'islam i l'Occident, aleshores, està donant la raó?Ahmad: És clar que hi ha un xoc de civilitzacions, van començar ells per colonitzar; sense la jihad, l'islam no hagués arribat fins aquí ia altres llocs. En un quart de segle, l'islam va aconseguir la major part del món antic amb el gihad.La gent corrent accepta l'islam.A qui no vulgui convertir-se no se l'obliga. Aquí, a l'Orient, la major part dels nostres ancestres no eren musulmans, i es van convertir en veure la bondat i justícia de l'islam. I les minories que van quedar als països musulmans ...Periodista: Se'ns mana lluitar per tal de difondre la religió d'Al · là?Ahmad: Sí, es propaga així.Periodista: Si governés, alliberaria Palestina?Ahmad: Sí, és clar; caldria declarar la jihad per aniquilar Israel, és un monstre que cal eradicar.Periodista: Veuria bé que un cristià fos ministre d'Hisenda?Ahmad: No Per començar, no hi ha ministeris en l'islam, ja que es tracta d'una funció no autoritzada per l'islam. A un càrrec dirigent només pot accedir un musulmà. Tot aquell que vulgui tenir un càrrec dirigent ha de ser musulmà, i home més.Els països europeus viuen en temps prehistòrics, pre-humans: els matrimonis homosexuals (dones amb dones, homes amb homes), etc. ¡És aquest el seu laïcisme?!

diumenge, 3 de juny de 2012

L'esquerra que no és del poble, sinó dels de fora


Curiosa bandera de Kuna Yala

Els castellans tenen una frase feta que diu “quién roba al ladrón tiene cien años de perdón”, que en català la podríem traduir com “Qui roba a un espanyol convicte, no comet cap delicte”.
A la costa atlàntica de l’estat de panamà hi viu el poble kuna, actualment queden al voltant de 50.000 kunes. Aquesta tribu es va aliar amb els corsaris anglesos per lluitar contra els conqueridors espanyols. Els kunes ajudaven a amagar els vaixells anglesos entre els boscos de manglars de la costa caribenya.
Aquest poble té una bandera que és realment impactant:
Mural amb la bandera del poble kuna
Mural amb la bandera del poble kuna

L’origen de la bandera es remunta a 1925, quan va ocórrer la Revolució Kuna i en la que va desencadenar la separació dels territoris controlats per l’ètnia Kuna de Panamà, i que es conformaria sota la República de Tule, que va tenir una curta durada, del 12 de febrer al 4 de març del mateix any.
La bandera que es va confeccionar per a aquell moment era molt similar a la bandera d’Espanya, amb tres franges, la franja superior i inferior eren de color vermell i la central de major mida, amb el color groc; en la franja groga s’incloïa una esvàstica inversa, que representa un símbol ancestral dels kunes.
Qui ho hauria de dir que un poble com el Kuna que tenen greus problemes per mantenir viva la seva llengua i cultura, hagin robat la bandera de l’estat que els va colonitzar, ja ho diuen que la venjança és un plat que es serveix fred.

http://www.esquellot.cat

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters