dilluns, 30 d’abril de 2012

CCOO, contra #novullpagar


La secció sindical Acesa - Aucat - Invicat demana "protecció policial" davant una "reivindicació política"



El sindicat Comissions Obreres de les concessionàries  Acesa - Aucat - Invicat ha emès uncomunicat amb què critica amb duresa la protesta #novullpagar contra els peatges catalans. Fins i tot, demana a les empreses concessionàries "presència de seguretat pública" davant el que considera una "campanya política". Així mateix, el sindicat apunta en el mateix document que les accions de protesta "superen el límit de la legalitat".
"No podem compartir ni el fons ni la forma de la protesta que realitzen aquests usuaris, donat que considerem que és una reivindicació de caràcter polític, legítima però que es materialitza en el lloc equivocat i cap a les persones equivocades", assegura el comunicat.
Així mateix, el sindicat fa una "crida a mantenir la calma davant situacions que entenem que són absolutament incomodes i que en algunes ocasions superen els límits de la legalitat". Amb aquesta premissa, CCOO demana cobertura jurídica i policial, clamant a les empreses "que es requereixi la presència de seguretat pública als llocs i dies on es convoquin protestes generals".

Aquests són els que han de defensar l'interès de  la classe treballadora?
CCOO sindicat al servei d'Espanya

Persecucions als que no creuen en Alà o molesten

Mentre Amnistia Internacional fa informes demagogs sobre la persecució que pateixen els musulmans arreu d'Europa (sic) als països islàmics cristians, jueus, pagans, ateus, homosexuals, dones i un llarg etc. són cruelment assassinats.


Decapitat un metge de la Creu Roja al Pakistan
El cos de Khalil Rasjed Dale ha estat trobat en una bossa de plàstic prop d'una carretera de la ciutat de Quetta. El col·laborador de l'organització humanitària va ser segrestat al gener per un grup d'homes armats 
La policia pakistanesa troba el cos de Khalil Rasjed Dóna-li al costat d'una carretera a Quetta / REUTERS

La policia pakistanesa troba el cos de Khalil Rasjed Dóna-li al costat d'una carretera a Quetta / AFP
AGÈNCIES

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha informat aquest diumenge que un dels seus metges al Pakistan, un britànic que dirigia un programa de salut a la província de Balutxistan (sud-oest del país), ha estat assassinat. La policia ha trobat el cos de Khalil Rasjed Dale decapitat i embolicat en una bossa de plàstic prop d'una carretera de la capital de la província, Quetta.   
El director general de l'organització humanitària, Yves Daccord, ha condemnat en un comunicat "en els termes més durs possibles aquest acte de barbàrie". A més, el ministre d'Exteriors britànic, Willian Hague, ha fet èmfasi en el fet que aquest assassinat és "un acte sense sentit i cruel, dirigit a una persona que tenia la funció d'ajudar el poble del Pakistan".
Dale, de 60 anys, va treballar durant molts anys per a la Creu Roja Internacional i la Creu Roja Britànica en missions en països d'alt risc com Somàlia, l'Afganistan i l'Iraq. El col·laborador va ser segrestat a principis de gener per homes armats que anaven en vehicles tot terreny a Quetta, la capital del Balutxistan, quan es dirigia al seu domicili en un automòbil amb el distintiu clar de la Creu Roja.  
La província de Balutxistan és fronterera amb l'Iran i l'Afganistan i s'hi han registrat diversos casos de segrestos d'estrangers, enmig d'una situació d'inseguretat pel conflicte que enfronta les forces de seguretat amb rebels separatistes.

Almenys 18 morts en un atemptat contra universitaris cristians a Nigèria

Mitja dotzena d'homes armats han irromput amb trets i explosius enmig de la missa dominical que se celebrava a l'auditori de la Univeristat de Bayero, al nord del país. Els indicis apunten a la secta islamista Boko Haram, que ha perpetrat nombrosos atemptats contra comunitats cristianes en els últims mesosEFE 
Fotografia de l'entrada de la Universitat de Bayero al nord de Nigèria / AFP



Lagos | Actualitzada el 29/04/2012 18:28
Almenys 18 persones –setze estudiants i dos professors– han mort aquest diumenge en un atac amb explosius i armes de foc a l'auditori de la Universitat de Bayero, a Kano (nord de Nigèria), on nombrosos estudiants assistien a la missa dominical.
La web del diari nigerià 'Leadership'ha explicat que mitja dotzena d'homes armats han irromput durant la celebració de l'acte religiós i han llançat almenys tres explosius a l'interior de la sala i han disparat des de l'exterior a les persones que intentaven sortir de l'auditori. L'atac –que tenia com a objectiu la comunitat cristiana d'aquest estat del nord, de majoria musulmana– ha durat mitja hora. Finalment, els soldats de la Força Militar Conjunta de Nigèria han accedit a l'edifici.
L'atemptat encara no ha estat reivindicat però els indicis apunten a la secta islamista Boko Haram, que fa uns dies va cometre un atac coordinat a les redaccions del diari 'This Day' a Abuja i Kaduna (nord), que va causar almenys sis morts i desenes de ferits. La milícia ha perpetrat nombrosos atemptats contra comunitats cristianes en els últims mesos, especialment al nord i al centre del país.

Les FARC capturen un periodista francès a Colòmbia


Roméo Langlois va ser segrestat dissabte durant un tiroteig entre els rebels i les forces de seguretat del govern. El periodista acompanyava una operació policial contra el narcotràfic

Fotografia del periodista francès capturat, Roméo Langlois / AFPFotografia del periodista francès capturat, Roméo Langlois / AFP
Un periodista francès va desaparèixer dissabte durant un tiroteig entre les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC) i les forces de seguretat del govern. Roméo Langlois, corresponsal a Colòmbia de la cadena francesa France 24 i del diari 'Le Figaro', acompanyava una operació policial per desmantellar laboratoris de drogues a les selves de Caquetà, al sud de Colòmbia, quan es va iniciar el tiroteig i va ser capturat.

Tres soldats i un oficial de policia van morir en l'atac i quatre soldats van resultar ferits. En un primer moment, a més del periodista, van desaparèixer quatre militars i un policia, que, més tard, van ser trobats en bon estat.

El ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, ha confirmat el segrest i ha assegurat que el centre de crisis del seu govern està investigant el cas "en cooperació amb les autoritats colombianes". D'altra banda, el govern de Colòmbia ha evitat ratificar la captura de Langlois a qui, de moment, encara considera desaparegut. El ministre de Defensa colombià, Juan Carlos Pinzón, ha dit que lamenta els fets i ha exigit a les FARC que "si el tenen, han de respectar la seva vida".

La directora de la redacció de France 24, Nahida Nakad, ha mostrat la seva esperança que Roméo es trobi "sa i estalvi" i ha assenyalat que estan en contacte amb la família. "Sabem que és una regió perillosa. Estem inquiets però tenim confiança en Roméo, que coneix bé la zona i que té molta experiència", ha afegit. 

Font: Ara.cat

dimecres, 25 d’abril de 2012

Col·laboració ciutadana contra la violència urbana

La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra (PG-ME) demana la col·laboració dels ciutadans/es per tal que aportin informació que permeti la identificació de les següents persones, de les quals la PG-ME disposa d'elements d'incriminació de la seva participació en actes delictius o vandàlics. La PG-ME garanteix la plena confidencialitat de la identitat i de les dades facilitades pels ciutadans/es, i els agraeix la seva implicació en la lluitar per eradicar els episodis de violència urbana.


Alguns dels delinqüents amb banderes d'Espanya:












PODEU CONSULTAR ALTRES FOTOS

 I CONTACTAR AMB ELS MOSSOS A

 TRAVÉS D'AQUEST 





Els indocumentats, delinqüents?


El Tribunal Suprem dels EUA decidirà el futur de la llei d'immigració d'Arizona, que afectarà les legislacions d'altres estats. Avui els jutges analitzaran la llei i donaran el seu veredicte al juny.
CREUAR LA FRONTERA Un grup d'immigrants arriben a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo després d'un viatge de nou hores des de Monterrey,  a Mèxic. Els trens del país acosten cada dia molts mexicans a la frontera amb els Estats Units. Després de quatre dècades que han portat 12 milions d'immigrants a accedir al país veí, el flux ara s'ha aturat. CREUAR LA FRONTERA Un grup d'immigrants arriben a la ciutat fronterera de Nuevo Laredo després d'un viatge de nou hores des de Monterrey, a Mèxic. Els trens del país acosten cada dia molts mexicans a la frontera amb els Estats Units. Després de quatre dècades que han portat 12 milions d'immigrants a accedir al país veí, el flux ara s'ha aturat. CARLOS BARRIA / REUTERS
La polèmica llei d'immigració d'Arizona arriba avui al Tribunal Suprem dels EUA. Els seus nou jutges escoltaran els arguments del govern d'aquest estat del sud-est del país contra el bloqueig federal d'alguns aspectes de la legislació que va ordenar el president Obama el 2010, poc després de l'aprovació de la llei.
Arizona, amb la legislació impulsada per la governadora republicana Jan Brewer, es va convertir en el primer estat del país a considerar delinqüent un immigrant indocumentat. A més, la llei penalitza també l'immigrant sense permís de treball i insta la policia a detenir les persones sospitoses de viure al país de manera il·legal. Aquesta última mesura ha estat molt criticada per organitzacions llatines i de drets humans perquè consideren que discrimina la comunitat llatina.
La iniciativa d'Arizona per regular la immigració, davant la incapacitat de les institucions federals per tirar endavant una reforma migratòria, va ser seguida ràpidament per altres estats com Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia i Indiana.
"La llei és anticontitucional, ja que només les autoritats federals poden demanar els papers de residència als immigrants", assegura Elena Lacayo, experta en immigració de l'entitat llatina Consell Nacional de La Raça. Per Lacayo, la llei d'Arizona i les lleis aprovades en altres estats "afecten les minories". "Com es pot diferenciar, per exemple, un ciutadà d'origen mexicà d'un immigrant mexicà indocumentat?", es pregunta.
El Tribunal Suprem farà pública la seva sentència a finals de juny, i tindrà un gran impacte en les altres legislacions estatals. Durant aquest mes, també es coneixerà la seva decisió sobre la constitucionalitat de la reforma sanitària, el llegat més important del president Obama. Les dues resolucions seran claus en les eleccions presidencials del novembre.
El candidat republicà, Mitt Romney, s'ha mostrat a favor de la llei d'Arizona, tot i que en les últimes setmanes ha moderat el seu discurs sobre la immigració il·legal, conscient de la importància que tindrà el vot llatí per aconseguir arribar a la Casa Blanca.
El Suprem haurà de decidir si Arizona viola la Constitució en voler aplicar lleis sobre competències del govern federal i que, per tant, entren en conflicte amb altres legislacions d'immigració del país.
Els defensors de les lleis d'immigració com la d'Arizona asseguren que els estats no poden fer front a les despeses sanitàries i educatives que provoquen els indocumentats i creuen que les normatives estatals són l'única manera d'aturar la immigració il·legal davant la inoperància del govern. Tot i així, sota la presidència d'Obama, les deportacions han augmentat i s'ha reforçat la vigilància a les fronteres. A més, la immigració s'ha reduït en els últims anys a causa de la crisi econòmica que viu el país.

divendres, 20 d’abril de 2012

El nou feixisme

Aquesta mateixa setmana -i en un mateix dia!- un càrrec molt important de la universitat pública catalana em va mostrar un al·lucinant SMS que acabava de rebre, i un altre del mateix rang em va explicar una anècdota que em va deixar glaçat. L'esmentat missatge de mòbil era una amenaça camuflada en forma de pregunta, escrita per un estudiant  que es fa passar per "representant legítim" d'altres estudiants, i que d'aquesta manera controla un petit tinglado. Increïblement, s'admet la interlocució d'aquest tipus d'individus i s'accepten les condicions de les màfies de vuit o deu persones que hi ha al darrere. La segona anècdota està relacionada amb el negoci il·legal tolerat de les anomenades "festes universitàries", on quatre barruts es folren el ronyó a còpia de vendre gots de plàstic plens de licor de garrafa. En aquest cas, em vaig assabentar de certs detalls que permetien ensumar els racons més fètids de la baixesa humana, en aquest cas en forma d'actitud deslleial. Aquests dos individus tenien en comú el fet de fomar part activa de l'estructura del nou feixisme, és a dir, de l'exaltació i exercici de la violència juvenil de tota la vida, en aquest cas sota la forma de lluita contra el capitalisme i altres vaguetats ruboritzadores.

En relació a aquest nou feixisme -que és el de sempre, però amb un uniforme diferent- l'esquerra més papanata està tenint una actitud profundament irresponsable. No és la primera vegada que passa, això: Sartre va riure les gràcies primer a Stalin i després a Mao, i si hagués viscut uns quants anys més, les hi hauria rigut a Bin Laden. La suposició no és inventada. Pensin, per exemple, en Roger Garaudy i les seves imitacions locals catalanes, que també han passat del catolicisme al marxisme i del marxisme a l"a-veure-qui-la-diu-més-grossa", cosa que inclou modestos intents de cop d'Estat (sense Estat), en forma de boicot feixista al Parlament de Catalunya. Últimament fem veure que tot això és una qüestió de reformes legals, perquè no volem admetre que el problema és el nostre propi papanatisme intel·lectual i també la nostra covardia en tant que societat de persones adultes i lliures que prefereixen la democràcia al totalitarisme. Parlem de reformar el Codi Penal perquè ens fa vergonya admetre que som uns cagats que fan xisclets de por quan veuen un contenidor cremat. Uns cagats tan cagats que no li saben dir feixista als feixistes que s'han fet els amos dels carrers. Mentre hi hagi estafadors intel·lectuals que visquin d'adular-los, no hi ha res a fer, però: el papanatisme ens durà a la capitulació, inexorablement. Mentre hi hagi irresponsables que, per una qüestió estètica, prefereixin el llenguatge del nou feixisme al de la democràcia, i assumeixin el ridícul i obsolescent posat dels intel·lectuals dels anys setanta, tampoc hi ha res a fer. En tot cas, potser no cal patir gaire: una revolució basada en l'afany d'obtenir un iPad3 i revendre's a bon preu l'Ipad2 per a dir rucades al Facebook a més velocitat, tampoc ens hauria de fer perdre la son. El papi i la mami ja s'encarregaran d'arreglar-ho, si fa falta. Serà llavors quan, provisionalment, tornaran a creure en el sistema.

Ferran Sáez Mateu 

Font: CatalunyaOberta


Wassyla Tamzali, escriptora argelina, diu que l'islam és una religió feixista

L'ecriptora i activista defensora dels Drets Humans, del laicisme i de les llibertats dels pobles, Wassyla Tamzali, ha sigut contudent a l'hora d'analitzar la mal anomenada, per falsa, Primavera Àrab, i ho va fer ahir mateix a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València.
L'escriptora i activista Wassyla Tamzali
La Primavera Àrab no ha existit mai com a tal i com es vol entendre erròniament des d'Europa. Qui esà jugant fort en aquesta suposada revolució àrab són precisament els qui no volen que es mogui res, ben al contrari.
La democràcia no forma part de l'islam, mai han sigut comsubtancials i/o complementàries una de l'altra perquè són antagòniques, es repeleixen entre ells perquè són pols oposats. Ben clar ho va deixar dit Wassyla Tamzali ahir a València.
I precisament, perquè l'islam és totalitari i odia la diversitat religiosa, cultural i social, esdevé una ideologia netament feixista, o el que és el mateix nazi.
No és simple casualitat que l'islam s'hagi convettit el l'enemic número u dels jueus. El seu antisemitisme és clar i net, i les constants amenaces de destruir Israel per dirigents com el paranòic Mamud Ahmadineyad, o els de les organitzacions terroristes d'Hizbulà o Hamàs entre d'altres, són una demostració prou clara del nou antisemitisme sorgit del mateix ventre de l'islam.
Els europeus, Occident en general, no podem tancar els ulls ni tapar-nos les orelles davant del que està passant a Egipte, Tunissia o a Libia, per exemple, perquè les falses revolucions d'aquests pobles el que pretenen és radicalitzar aquelles societats que es van alçar des del començament per assolir llibertats, i ara veuen perillar les seves aspiracions amb els islamistes que acceideixen al poder que retallaran tots els drets en nom d'una religió, d'una ideologia feixista i molt perillosa per a la pau i la sana convivència mundial.
És precisament per aquesta ideologia totalitària i negadora dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles, que els comunistes i col.lectius anomenats d'esquerres europeus fan costat a l'islam i són enemics d'Israel i per extensió dels jueus. Tots dos són pastats.

Addenda.- Wassyla Tamzali

dilluns, 16 d’abril de 2012

És urgent alliberar-nos d'UGT i Comissions Obreres

Sobta, francament, que en la reivindicació de la independència nacional catalana no es parli de la necessitat urgent d'alliberar-nos dels dos grans sindicats nacionalistes espanyols, UGT i CCOO. Dos sindicats que operen a casa nostra amb l'objectiu de controlar el moviment obrer i evitar que prengui consciència de la seva identitat nacional i de les veritables causes que provoquen l'asfíxia econòmica de Catalunya amb un increment desorbitat dels impostos i les consegüents retallades en matèria de salaris i de serveis bàsics. Un dels seus lemes és que ells no tenen identitat nacional perquè són universalistes i la seva nació és el món. El món dels treballadors, siguin d'on siguin. És un lema tan fals i ensucrat com la insuportable Feelings, de Morris Albert, però s'ha de reconèixer que causa el seu efecte en algunes ànimes càndides. Tanmateix, aquestes no són les úniques ànimes que el fan seu. També el fan servir les ànimes deleroses de fabricar-se una màscara que amagui la seva hispanoaddicció. Són els universalistes de faristol. Universals quan pugen dalt d'una tarima i espanyols quan en baixen. I certament resulta curiós que tan abrandats no-nacionalistes no sols viatgin pel món amb un document "nacional" d'identitat espanyol sinó que, a més a més, esclatin d'alegria amb les victòries de "los nuestros". "Los nuestros", és clar, és a dir, els seus, es diuen Fernando Alonso, "la roja" i coses així.
Deu ser aquesta la raó per la qual no hem vist mai UGT i CCOO, sindicats amb seu central a Madrid -casa pairal de l'univers-, manifestant-se contra l'espoliació sagnant que pateix Catalunya per part d'Espanya. Una espoliació que en el darrer quart de segle ja suma 214.000 milions d'euros. No hi ha cap nació a Europa que sigui víctima d'un saqueig d'aquesta magnitud. Només Catalunya. I Catalunya és saquejada dia rere dia, minut a minut, segon a segon, amb l'aquiescència d'UGT i CCOO, la missió dels quals consisteix a frenar l'independentisme i a organitzar maniobres de distracció de la societat a fi de fer-la creure que l'arrel dels seus mals es diu "pressupostos de la Generalitat" i no pas "robatori espanyol". Però tot s'aclareix quan se sap quins partits nacionals-no-nacionalistes i ha al darrere d'UGT i CCOO.
En la vaga del passat 29 de març, a més, vam poder veure la impunitat amb què actuen els seus piquets cada cop que organitzen una operació multitudinària. Una operació, la d'aquell dia, per cert, força contradictòria, ja que té gràcia que l'autoanomenat universalisme organitzi vagues "nacionals". "Nacionals espanyoles", naturalment. També resulta contradictori que algú que es proclama defensor dels drets democràtics i de les llibertats organitzi piquets totalitaris que practiquen la violència física i la violència psicològica contra els treballadors o establiments que exerceixen el seu dret de treballar. En aquest sentit, les càmeres de televisió van mostrar imatges colpidores dels extrems a què és capaç d'arribar el totalitarisme. I si a la violència dels piquets i afegim la dels cafres que amb una bandera catalana a les mans (per desprestigiar el país) es dedicaven a llançar cops de roc, destrossar mobiliari urbà, rebentar comerços i robar-hi els productes de l'interior, el resultat és patètic. Els culpables, com és lògic, són persones amb nom i cognom, però la responsabilitat global d'una operació com la del 29 de març passat és de qui la convoca. Són els organitzadors, consegüentment -atès que és impossible identificar-ne tots els culpables-, els qui han de respondre davant la llei, pagar les destrosses que la seva operació ha causat i assumir les agressions dels energúmens sindicals que imposen els dictats d'UGT i CCOO a cops de puny.
Som en una cruïlla històrica i és urgent que tots aquells afiliats catalans amb consciència clara de la seva identitat nacional abandonin aquests sindicats espanyolistes i ajudin a créixer els qui des de sempre, tot i ser petits, representen veritablement els interessos de Catalunya i defensen la seva independència nacional. No hi ha cap nació amb cinc dits de front que estigui subordinada als sindicats d'una altra nació. Cap ni una. Ni tan sols una nació sotmesa com el País Basc ho està. Només Catalunya. Ja és hora, per tant, de residualitzar UGT i CCOO i d'entendre que per tenir un Estat propi cal tenir sindicats nacionals propis. És una qüestió de maduresa i de dignitat.
 
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
e-notícies

divendres, 13 d’abril de 2012

Agressió de membres de la l'Assemblea de Joves de Palautordera al portaveu comarcal i a la secretària d'organització de les JERC Vallès Oriental

Foto: Informe mèdic de l'agressió
Aquesta tarda ha tingut lloc a Santa Maria de Palautordera una agressió de militants i simpatitzants de les L'Assemblea de Joves de Palautordera l'Esbarzer al portaveu comarcal i a la secretària d'Organització de les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) del Vallès Oriental.

Tot va començar fa una setmana quan dues noies es van interessar per crear una secció local de les JERC a Palautordera, i es van posar en contacte amb l'organització.
Van decidir tenir una presa de contacte, i les dues noies van proposar de quedar en un parc.
Així doncs, a dos quarts de cinc de la tarda, quan estava prevista la trobada, la secretària d'organització i el portaveu comarcal de les JERC Vallès Oriental, s'han trobat en el parc.
Les dues noies han proposat endinsar-se una mica més al parc, on deien que tenien les coses. Al arribar on tenien una motxilla una de les noies ha fet una trucada amb el mòbil i poc després els membres de les JERC s'han vist envoltats per 8 membres de l'Assemblea de Joves l'Esbarzer de Palautordera.

Un dels membres ha començat a agredir al portaveu comarcal, mentre les noies han abandonat el lloc dels fets. Els dos membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana han quedat totalment envoltats per la resta de joves que els increpaven.
El portaveu ha patit nombroses ferides i contusions, però ha pogut escapar dels agressors.
Els membres de les JERC en tot moment han mostrat la seva voluntat de dialogar, però ens han confirmat que els ha estat impossible.
En acabar l'agressió, els joves els han dit: Palautordera és de les CAJEI, els de les JERC no torneu a posar els peus aquí, es territori nostre.

Després dels fets, el portaveu i la secretària han abandonat Palautordera per dirigir-se a Sant Celoni per fer un informe de lesions a l'hospital i posteriorment presentar una denúncia als Mossos.
La roda de premsa que s'havia de produir per explicar els fets ha estat suspesa finalment.
Braç del portaveu comarcal
Esquena del portaveu comarcal de les JERC
Des del SomQuiSom condemnem qualsevol tipus de violència entre els moviments independentistes, i lamentem la premeditació dels fets.

Per el·laborar aquesta notícia hem comptat amb el testimoni directe dels afectats, la denúncia interposada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra i l'informe mèdic de lesions.

FONT

dimecres, 11 d’abril de 2012

Molest amb els immigrants il·legals? A Bèlgica i Holanda ho tenen clar!


Els partits nacionalistes de Bèlgica i Holanda han iniciat una campanya contra els immigrants irregulars o els legals que cometen il·legalitats. A través de dues webs, conviden els ciutadans a denunciar-los.
El primer ministre holandès, Mark Rutt, conversa amb Geert Wilders, el líder del Partit per la Llibertat, conegut pel seu populisme i les seves idees xenòfobes. El primer ministre holandès, Mark Rutt, conversa amb Geert Wilders, el líder del Partit per la Llibertat. PHIL NIJHUIS / EFE
El moviment nacionalista de Bèlgica i Holanda ja fa temps que ha decidit posar fil a l'agulla amb la problemàtica de la immigració que pateix aquella zona, però ara han fet un pas més. Els dos principals partits del Benelux, el flamenc Interès Flamenc (VB) i l'holandès Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, han creat dues pàgines web per recollir denúncies dels ciutadans autòctons contra immigrants que cometen il·legalitats com que treballin en negre o que cometin delictes.  Amb aquesta proposta els partits creen la Justícia 2.0 a l'abast de tothom, aproximant així, la societat i la policia creant un sistema de col·laboració, a més sembla ser que aquesta web recollirà tots els casos fins i tot d'aquells europeus que estiguin en situació il·legal.
La iniciativa més nova la va presentar ahir el líder del VB, Filip Dewinter. La web del partit flamenc, Meldpuntillegaliteit.be, vol convertir-se en un "llibre negre" de la immigració il·legal que reculli les denúncies dels belgues contra immigrants sense papers que treballin sense contracte laboral. "El govern vol minimitzar els problemes i les molèsties que causen els immigrants i amagar-ho sota la catifa -assegura Dewinter-. Per això volem recollir-ne proves". El partit es compromet a traslladar a la policia alguns dels casos denunciats. 
La web belga està inspirada en la que va obrir fa poques setmanes el polític a holandès Geert Wilders per recollir les queixes ciutadanes contra els immigrants que viuen a Holanda, poc més d'un 11% de la població. "¿Ha perdut la seva feina per culpa d'un polonès, un búlgar o qualsevol altre centreeuropeu o de l'Est?", pregunta als holandesos a la web Meldpuntmiddenenoosteuropeanen.nl. Segons Wilders, els immigrants procedents de països com Polònia i Bulgària són més de 200.000, molts d'ells establerts al país gràcies a l'aixecament de les restriccions laborals als socis de l'Est. "Aquesta migració laboral massiva comporta molèsties, contaminació i problemes d'ocupació i d'habitatge", assegura.
Durant les primeres setmanes de funcionament, la bústia ha rebut més de 50.000 denúncies, segons els seus responsables. La web ja ha rebut les queixes formals dels països del centre i de l'est d'Europa -els ambaixadors a Holanda van enviar una carta conjunta al govern del país- i la condemna de la Unió Europea. La comissària de Drets Fonamentals, Viviane Reding, ha qualificat la iniciativa de "convocatòria oberta a la intolerància". També l'Eurocambra ha condemnat la pàgina web, que considera que va en contra dels "drets fonamentals" dels ciutadans europeus. Tanmateix, Brussel·les assegura que no hi pot fer res i que correspon a les autoritats de cada país decidir si les webs violen la llei i s'han de tancar.

LA PREMSA ALEMANYA SILENCIA UNA BRUTAL AGRESSIÓ SEXUAL

Evidentment aquesta notícia no es difon a Alemanya ... per no perjudicar la bona "fama" dels milions de turcs que ja es consideren, per exemple a Berlin, com a casa ...L'Alemanya multiculturalLA PREMSA ALEMANYA SILENCIA UNA BRUTAL AGRESSIÓ SEXUALComesa per DOS TURCS15 març 2012Per Dazibao-Ñ-/
A Alemanya, a una noia de 16 anys dos turcs li van introduir una ampolla trencada per la vagina després de haver-la violat i apallissat brutalment, provocant gravíssimes ferides a l'intestí i aparell genital. Un dels agressors, en haver-se limitat "únicament a observar" les tortures practicades, va ser posat en llibertat. Les autoritats germàniques, per la seva banda, han "embargat" la notícia, de manera que cap mitjà ha informat sobre el fet criminal, excepte alguns blocaires.


Segons Gates of Viena, una jove de 16 anys va ser assaltada a les vuit del matí el 15 de febrer a un aparcament de la ciutat de Worms, on va ser brutalment violada i torturada per dos turcs de 17 i 19 anys. Tots dos delinqüents, que van actuar amb una inusitada crueltat, la van tornar a violar amb una ampolla que van trencar per introduir-li-, estripant-li el intestí i destrossant els genitals. La víctima, que va ser trobada inconscient i nua, tot i les gravíssimes lesions va salvar la vida.

La jove es recupera, encara que ara, després de ser sotmesa a una ileostomia, haurà d'acostumar a viure amb un anus artificial al ventre, ja no podrà mantenir relacions sexuals en el futur ni ser mare, i precisarà d'assistència psiquiàtrica durant molt de temps.

Com la República Federal d'Alemanya té les seves peculiars normes ètico-multiculturals la notícia ha estat embargada, de manera que tots els mitjans informatius del país han silenciat el fet. Evidentment, la raó que motiva semblant mutisme és l'origen turc dels agressors; d'aquí tanta "prudència" i "tacte" que demostra, simplement, l'estupidesa políticament correcta portada fins al esperpent pels "progressistes" d'Alemanya, convençuts multiculturalistes quehaurien actuat de manera ben diferent si els violadors s'haguessin anomenat Peter o Johann.

Corea del Nord prepara el llançament d'un polèmic satèl·lit



Periodistes i experts han pogut visitar la base de Sohae des d'on es llançarà el projectil entre el dijous 12 i el dilluns 16. La comunitat internacional considera el llançament una prova de míssils encoberta i ha instat Pyongyang a fer marxa enrere
Imatge del coet Eunha-3 a la base de Sohae / REUTERSImatge del coet Eunha-3 a la base de Sohae / REUTERS
Corea del Nord ultima els preparatius per l'imminent llançament del seu satèl·lit Kwangmyongsong-3. Les tres etapes del coet portador Eunha-3 ('Via Làctia 3' en coreà) ja es troben a la plataforma de llançament de Sohae, a la província nord-occidental de Pyonyan del Nord. Després de completar la càrrega de combustible, el projectil estarà llest per enlairar-se entre el dijous 12 i el dilluns 16.

El llançament del coet, de 91 tones de pes i 30 metres de longitud, coincideix amb les celebracions a Corea del Nord del centenari, diumenge que ve, del naixement de Kim Il-sung, fundador del règim comunista. 

En una campanya orientada a demostrar que el seu projecte espacial persegueix fins pacífics, Corea del Nord va organitzar una exhaustiva visita a la base de Sohae per uns 60 periodistes de 19 països i experts en ciència i tecnologia estrangers. 

Les autoritats del Comitè de Tecnologia Espacial nord-coreà van mostrar als assistents el coet Eunha-3, que part de la comunitat internacional concep com el prototip d'un futur míssil de llarg abast que podria portar ogives nuclears. A més, els periodistes i experts van observar el satèl·lit que Corea del Nord planeja posar en òrbita, el Kwangmyongsong-3, equipat amb càmeres i antenes i cobert de panells solars.

Un cop en òrbita, el satèl·lit "recopilarà informació sobre distribució de recursos forestals al país, gravetat dels desastres naturals, estimació de collites, previsions meteorològiques i estudi dels recursos naturals", han assegurat les autoritats nord-coreanes als presents.

Crítiques de la comunitat internacional

La mostra de transparència de Corea del Nord, que va prometre respectar les normes internacionals en el llançament, no ha canviat gens ni mica les postures dels EUA i Corea del Sud que, recolzats per diversos països i l'ONU, han instat Pyongyang a fer marxa enrere a la seva nova suposada aventura espacial, que consideren una prova de missils encoberta.

Els aliats occidentals creuen que el tercer llançament a l'espai d'un coet de llarg abast nord-coreà –els dos anteriors van tenir lloc el 1998 i 2009– viola la resolució 1718 del Consell de Seguretat de l'ONU, que prohibeix al país comunista realitzar assajos balístics, de míssils o nuclears. 

A la inquietud pel proper llançament se suma la por a una altra prova nuclear del país comunista, especialment després que recents fotografies hagin revelat moviments inusuals a la base de Punggye-ri, al nord-est del país i on Corea del Nord va realitzar l'assaig atòmic de 2009 i un altre el 2006.

D'altra banda, el Japó ha desplegat un sistema d'antimíssils al centre de Tokio per tal d'interceptar el coet en cas que la seva trajectòria suposes un risc per a la capital.  A més, també ha anunciat la mobilització de prop de 800 membres de les forces d'Autodefensa i ha preparat avions militars per oferir cobertura ala defensa marítima en cas que fos necessari. 

dimecres, 4 d’abril de 2012

Heribert Barrera amb un negre (FCO)

Foto de principis del 84 fet per Paco Elvira
M’agradaria dedicar aquest article a la figura d’Heribert Barrera i, si és possible, a l’utilitat dels joves que aspiren a escriure a la premsa. Si en la meva època tendra m’hagués estat donat per llegir un text com el que em proposo elaborar m’hauria estalviat  molts disgustos. L’aparició del llibre Tenim pressa, molta pressa (Dèria) m’ha recordat una experiència que va marcar fortament la meva manera de veure el país i el periodisme. Resulta que aquest volum, que ressegueix l’evolució del pensament de Barrera des de 1966, recupera un estracte del llibre-entrevista que li vaig fer fa 12 anys. Satisfaccions a banda –perquè sempre és agradable veure que són els altres els qui acaben fent el ridícul–,  això m’ha fet rumiar sobre les lliçons que vaig aprendre del merder que es va organitzar quan va publicar-se.

Quan l’Albert Sáez em va trucar per encarregar-me el llibre, jo era una ànima virginal i pura acabada de sortir de la carrera. Tot i que també havia estudiat història, de la història del país no en sabia res, entre d’altres motius perquè la facultat continuava segrestada pels tòpics de l’antifranquisme. Barrera em rebia en un pis de l’avinguda Tibidabo ple de llibres i diaris, i em donava una hora per fer-li les preguntes. Vaig acceptar l’encàrrec content de poder treure el meu primer llibre, però convençut que em disposava a entrevistar una mòmia. La meva idea era que em parlés de la guerra, de l’exili, de la vida sota el franquisme i dels secrets de la Transició, però ell em va dir que volia parlar “d’actualitat”. Com que tots dos érem tossuts, al final vam acordar que el passat ocupés un 30 per cent del llibre, segons va concedir ell amb el seu esperit científic.

El llibre es va anar fent tot sol amb una dotzena de trobades. Malgrat que jo tendeixo a la improvització, Barrera responia les preguntes amb tanta claredat que semblava que li hagués passat un guió una setmana abans. De vegades allargava els silencis, però quan començava a parlar era tan precís que semblava portés la resposta estudiada. Va ser d’un fair play exquisit, a anys llum de les patums del progressisme i del bon rotllo que després vaig entrevistar. Mai no va corregir cap resposta, ni va eliminar cap pregunta i si el llibre no va sortir millor va ser per la meva inexperiència. Quan el gran diari liberal de Barcelona va decidir fer-me la promoció del llibre vaig quedar esgotat de comptar les gallines que fugien i els barruts que aprofitaven la situació per fer lluir el seu fino escepticismo -o la seva indignació hipòcrita.

Veure el senyor Barrera baixant per la Rambla mentre una turba l’insultava em va fer sentir fàstic del meu país. Vaig veure persones intel·ligents deixant-se dur per l’ambient i és la primera vegada que tinc la sensació d’haver experimentat la força cega de la massa. En algunes llibreries van amagar el llibre; d’altres el van tornar. Un cap de cultura em va escridasssar enfollit després de recomanar-me que em desentengués públicament del senyor Barrera. Aleshores tenia una germana que feia de voluntària en un centre d’acollida d’immigrants i mentre els sibarites s’escandalitzaven ella em deia: “No entenc on és el problema …” Naturalment el problema era que Barrera no cedia a la pressió que, en els pobles oprimits, el Status Quo posa a la gent perquè renuncii a defensar les seves conviccions més íntimes.

Si ara dic que vaig descobrir que Catalunya estava plena de covards, no diré res de nou. Però també em vaig adonar que el primer que es perd i l’últim que es recupera quan una societat és humiliada és el gust per la veritat i la dialèctica. Em vaig adonar que sense ambició política no pot haver ambició cultural i vaig veure que els progres que denunciaven la cultureta eren els primers a viure del tietisme. Vaig comprendre que la força cultural de la Catalunya dels anys 30 havia contribuït a fer esclatar la guerra perquè havia dotat el país de massa personalitat i em va semblar que si Jordi Pujol havia deixat la cultura en mans de capellans i comunistes era perquè posats a triar li va semblar més segur exercir el seu poc poder a través de l’economia. També vaig veure que en la reivindicació de la grisor que feia Pla hi havia un rerafons adaptatiu  i vaig decidir que calia aprofitar el prestigi que la pau té actualment al món per contratacar sense manies.
En definitiva, em vaig adonar que dormia entre la palla i que si la meva cultura no podia defensar el dret a l’opinió d’un jubilat amb el currículum de Barrera de ben poc em serviria. Una cultura que ni tan sols pot defensar els interessos tribals més bàsics és una eina buida que no pot tenir res d’universal. Ara, mentre escric això, llegeixo a l’e-notícies:  ”Tothom hauria de venir amb un contracte de treball, respectar l’idioma i els costums de la gent d’aquí”  Ho diu un iranià, si ho digués un català de vuit generacions faria més mal efecte, però la indignació que va despertar el llibre de Barrera avui fa riure, per ridícula. Igual que la frase de taxista que tancava l’entrevista que li va fer Victor Amela: “la realidad no admite barreras”.

Per acabar, si llegeixen Tenim pressa veuran que el 1966 Barrera ja defensava un patriotisme a l’americana que no reduís el país a la llengua per poder incloure la immigració. També és molt interessant la crítica que va fer de la Constitució a les corts de 1978, davant d’un hemicicle ple de diputats eufòrics. Curiosament la crònica política que l’Enric Juliana fa a Modesta Espanya confirma totes les seves prediccions. Això em recorda la reunió que vam fer amb el consell editorial de Dèria abans de començar el llibre. Sèiem en una taula llarga una desena de persones. Tothom feia anàlisis plens de frases enginyoses, mentre Barrera escoltava. Aleshores algú li va preguntar:

- I vós, com veieu la situació?
- Força malament.

Tot seguit va desgranar una sèrie d’arguments que ens van deixar ben pàl·lids. Quan ja havien passat uns anys del llibre, un dia em vaig trobar Barrera pel carrer acompanyat d’un home. Semblaven amics o com a mínim semblaven coneguts, perquè parlaven amb una cordial animació. No em va sorprendre gens ni mica que l’home en qüestió fos negre -negre de l’Àfrica Negra.

Enric Vila
Font: Enric Vila

dimarts, 3 d’abril de 2012

Interior proposa que els ciutadans identifiquin els violents

aquí al minut 4:26 hi ha un noi amb una samarreta sense mànigues lila que salta fent puntades de peu per trencar l'aparador de l'starbucks. Se li pot veure un primer pla de la cara en el mateix vídeo al minut 1:40




Interior proposa que els ciutadans identifiquin els violents


El conseller d'Interior, Felip Puig, ha anunciat avui diverses mesures per acabar amb la “guerrilla urbana”, protagonista de les destrosses de la vaga general del 29M. Entre les quals, destaca la creació d’una pàgina web en la qual els ciutadans podran identificar a través de vídeos públics i policials els autors de la violència urbana.

A més, el conseller d’Interior ha anunciat sancions pels organitzadors de les manifestacions que van acabar amb els aldarulls, els sindicats CGT i CNT. Entre les noves mesures, també apareix la creació de la figura d’un Fiscal especial en violència urbana.

Però també està prevista la potenciació de la Unitat Central d'Informació en Ordre Públic dels Mossos d'Esquadra, l’augment en cent efectius del grup d’antiavalots i la promoció de mesures restrictives com les identificacions preventives, ordres d'allunyament i citacions a comissaria.

I com ja va anunciar just després dels incidents, Puig ha recordat que el Govern també vol demanat reformes en el Codi Penal per endurir les penes i "potenciar la presó provisional com a mesura cautelar", reformar lleis orgàniques per prohibir que els manifestants vagin amb la cara tapada i poder restringir drets en cas de delicte.

El conseller ha assegurat que volen "desemmascarar la connivència intel•lectual" que justifica aquest fenomen de la violència al carrer i crearà un grup de treball per “obrir una reflexió col•lectiva per treballar per l’aïllament dels violents”. Finalment, Interior convocarà el Consell de Seguretat de Catalunya i a la Junta Local de Seguretat de Barcelona.
 
 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters