divendres, 30 de març de 2012

Més sobre la vaga general

Cal publicar tots els vídeos i fotos que trobem aviam si serveix perque els Mossos d'Esquadra puguin identificar -los.

A partir del segon 40 una noia amb la cara descoberta, mitges ratllades i botesagafa un paper del terra el posa en una bossa groga i li cala foc, al segon 50 el tira dins de l'Starbucks per després d'iniciar el foc, fugir saltant com un conill.



I en aquest vídeo on es veu més clarament la noia en qüestió i altres individus coaccionant els que graben


Maradona puja a la graderia durant un partit per defensar la seva dona d'uns aficionats


L'entrenador argentí va haver de còrrer en socors de la seva dona que es trobava a la graderia del camp del Al Wasl de Dubái en un partit de la Lliga UAE.

Sembla ser que els aficionats de l'equip rival, el Al Shabab, que destaquen per la seva radicalitat islamista, estaven increpant a les dones per no vestir segons mana l'Islam

segons la versió de l'ex-jugador del Barça: "vaig haver de pujar a les grades perquè estaven insultant a la meva dona i les seves amigues"

Com veieu al vídeo les dones van ser evacuades del camp per la policia.



dijous, 29 de març de 2012

La Vaga General

 -Fer seguidisme de les organitzacions espanyoles és un acte d’espanyolitat i de dependència indigna PER A QUALSEVOL PATRIOTA

-Estic en contra de qualsevol reforma, sigui quina sigui, manada des de la capital espanyola. A favor que siguem els catalans qui, en el marc d’un Estat independent, decidim totes les qüestions referents al nostre avenir, inclòs el marc laboral.


-El futur dels
catalans depèn de l’assoliment de la independència. Aquesta vaga, per tant, és un conflicte que res té a veure amb l’objectiu necessari de l’Estat català, i a més fa perdre forces en la direcció equivocada.

Avui anar a treballar, a banda de la normalitat laboral, ha sigut un acte de sobirania i de demostració de descolonització mental. Així mateix, cal treballar, dia sí, dia també, per l’assoliment d’una Catalunya Lliure i Catalana.
 Els peixos grossos es fundeixen els diners sense mesura, pel seu us i disfrute els beneficis de l'estat en comptes d'invertir en futur, presperitat, sostenibilitat i enfonsen l'equilibri econòmic que es crea si està ben administrat. Per tant l'estat entra en crisi i per sortir-ne el que més just els sembla és retallar els sous i infraestructures d'aquells que no tenen cap culpa de la crisis, els treballadors de sempre. 
La "classe obrera" s'emprenya perquè els retallen calitat de vida, i els sindicalistes pagats per l'estat "funcionaris" que al cap i a la fi son uns llepaculs dels peixos grossos, canalitzen el descontentament general, reparteixen banderetes a la classe obrera encegada i emprenyada i els diuen quin es el dia que poden sortir al carrer a cridar i desfogar-se perquè els estàn fotent "en aquet cas el 29 de març". 
La classe obrera deixa d'anar a treballar, per sortir al carrer a cridar, volcar contenidors i algun que altre acte bandàlic depenent de lo fotutus que estiguin, igual n'hi ha algún que es pensa que això és la revolució francesa. Tots els que no van a treballar deixen de cobrar la part proporcional del dia de feina + plusos de vacances i nosequemés que tot plegat puja bastant. És a dir que el treballador que estava fotut ho estarà una mica més. L'estat que està en crisi econòmica deixa de produïr un dia, crema, trenca i destrueix mobiliari urbà que haurà de ser reparat i reposat amb diners públics. És a dir que l'estat s'enfonsa una mica més. El dia següent els treballadors desfogats tornen als llocs de treball igual una mica més realitzats ja que han demostrat que no estàn contents. Els peixos grossos fan les retallades que volien fer, els llepaculs sindicalistes es pengen la medalleta de revolucionaris defensors del treballador i no canvia res. Tot plegat una farsa patètica. 
M'en vaig a estudiar.

dijous, 22 de març de 2012

L'imam de Terrassa es queixa que a Catalunya "hi ha lleis contràries a l'Islam"

Es queixa que la Justícia "protegeix la dona" 

L'imam de Terrassa , Abdeslam L, s'enfronta a una querella criminal interposada pel fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació a Catalunya. L'imam ha estat acusat d'incitar a la violència i la discriminació contra la dona en dos sermons, que van ser gravats per Mossos d'Esquadra de paisà, en un dels quals afirmava que Catalunya "està dotada d'unes lleis contràries a les lleis islàmiques. […] Protegeixen la dona".

Després de rebre una denúncia sobre els discursos de l'imam a la mesquita, dos agents dels Mossos d'Esquadra de paisà es van infiltrar i van gravar els sermons.

En un sermó del 16 desembre del 2011, es va dirigir als 1.500 feligresos que abarrotaven la mesquita per revelar les solucions que, segons la seva versió, l'Islam proposa per abordar els problemes "que passen dins de la llar".

Segons recull la querella, l'imam va sostenir que, en cas de "desobediència" o "actituds dolentes" per part de les seves dones, els homes musulmans no han de "precipitar-se al divorci", sinó seguir aquest consell: "Amonesteu aquelles de qui temeu que es rebel·lin, deixeu-les soles al llit, pegueu-les! Si us obeeixen, no us fiqueu més amb elles".

"Efectivament l'home li ha d'ensenyar la seva dona les obligacions i els deures que Déu ens ha dictat. Si no acata aquestes obligacions, el pas següent és que l'home deixi sola la seva dona al llit, només al llit i negar-li les relacions sexuals, però no ha de deixar-la sola i abandonar-la en la resta de les habitacions de la llar ", va defensar l'imam, segons la transcripció que consta a la querella fiscal.

"I si, germà, amb aquest mètode no se soluciona el conflicte, ja has de fer servir els cops; com són aquests cops? Els cops no són els que provoquen les fractures dels ossos, no són els que fan córrer la sang, no són els cops a la cara... no ", va afegir.

L'imam va seguir dient "no donis cops a la cara, no facis córrer la sang, això és l'Islam. Pot ser que en alguns moments els cops es limitin a donar cops amb el siwak (una barra de fusta que té la mida d'un dit)".

Font: eN

dimecres, 21 de març de 2012

Radicalisme islàmic a Catalunya

Mohamed Merah ha saltat a la fama des de el 19 de març dia que va matar  Tres nens i un professor en un tiroteig a una escola jueva de Tolosa,  

 

Vinculació amb Catalunya
Segons fonts de la policia francesa consultades per la SER, el presumpte criminal va participar l'any passat en un congrés salafista que es va celebrar a Catalunya. Fonts del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA) consultades per la mateixa ràdio confirmen aquesta dada i el fet que, alhora, s'intenta vincular el presumpte assassí amb líders salafistes ubicats a Catalunya.
La SER també informa que França vincula l'assassí de Tolosa amb el robatori de 175 quilos d'explosius a prop de Grenoble. Un sol individu va assaltar armat un camió d'explosius

Però qui és aquest Mohamed?

Fins a 18 antecedents policials per delinqüència menor i violència, vincles amb grups islamistes radicals i múltiples viatges a les zones tribals entre el Pakistan i l'Afganistan. És el primer perfil que ha sortit a la llum de Mohamed Merah, el presumpte autor dels assassinats de Tolosa de Llenguadoc. Segons ha pogut confirmar la cadena britànica BBC, el sospitós s'havia escapat d'una presó de Kandahar (a l'Afganistan) el 2008. Havia estat sentenciat a tres anys de reclusió després de ser arrestat amb material explosiu al damunt. Es va escapar del recinte durant un assalt de talibans al centre penitenciari.
Segons la plana web del setmanari 'Le Point', Merah –francès, però d'origen algerià– actualment estava a l'atur, però fins fa uns mesos treballava de mecànic a Tolosa. El presumpte assassí també havia provat d'entrar a la legió estrangera el 2010. Segons aquest setmanari, citat per l'agència Efe, el jove de 24 anys va ser expulsat del cos el primer dia per problemes d'inestabilitat psicològics.

Múltiples viatges a les zones tribals entre l'Afganistan i el Pakistan
Merah, que assegura estar vinculat a Al-Qaida, va viatjar dues vegades a les zones tribals del Pakistan i l'Afganistan el 2009 i el 2011, per integrar-se en grups combatents de talibans en una regió en què actua el Moviment dels Talibans del Pakistan (TIPI), segons indica 'Le Monde'
Després de sotmetre's a un entrenament d'aquest grup, el jove va fer incursions a l'Afganistan per combatre les forces de l'OTAN.

Com pot ser que una persona d'aquestes característiques circuli tant lliurament pel món i per la UE? com pot ser que aquesta persona amb aquests antecedents se li permeti l'entrada a les mesquites i conferències relacionades?

El cas de l'assassí de Tolosa en 12 moments clau

Cronologia des dels primers atacs contra militars francesos fins a l'assalt a casa del sospitós de les matances
La policia francesa té encerclat el sospitós del tiroteig en una escola jueva de Tolosa i dels atacs contra soldats a la regió del Llenguadoc. Mohamed Merah, de 24 anys i francès fill de mare algeriana, hauria reivindicat els atacs per venjar els nens palestins i la presència militar francesa a l'Afganistan.

- Finals de febrer: la primera víctima, Imad Ibn-Ziaten, un soldat francès resident a Montauban (a 46 km de Tolosa), posa un anunci a internet per vendre la seva moto.

- 11 de març: Imad Ibn-Zianten mor en un tiroteig quan anava a trobar-se amb un possible comprador de la seva moto. Li dispara un home des d'una moto que havia estat robada a plena llum del dia.

- 15 de març: Dos paracaigudistes moren i un tercer resulta ferit en un tiroteig en un caixer automàtic a Montauban. L'arma utilitzada és la mateixa que la del primer atemptat i l'autor també actua amb moto i de dia.

- 19 de març: Tres nens i un professor moren en un tiroteig a una escola jueva de Tolosa. Es repeteix el mateix 'modus operandi'. La policia confirma que en els tres atemptats s'ha fet servir la mateixa arma. La policia posa en estat de màxima alerta la regió.

- 20 de març: seguint la pista dels correus electrònics que van respondre a l'anunci de venda de la moto de la primera víctima, la policia arriba a localitzar l'home que s'havia citat amb ell el dia que el van matar. L'home ja tenia antecedents de jihadisme i s'havia escapat d'una presó de l'Afganistan, on havia viatjat per col·laborar amb els talibans. Es descarta la pista dels militars neonazis expulsats.

- 21 de març:
1 hora: Una periodista de France 24 rep una trucada per reivindicar els atacs. L'interlocutor dóna detalls que no s'havien publicat. Diu que ha enregistrat les morts en vídeo i que el penjarà a la xarxa.
3 hores: La policia assetja l'apartament de Mohamed Merah a Tolosa.
5 hores: La policia deté la mare, dues germanes i dos germans del sospitós.
8 hores: El ministre de l'Interior francès confirma que el volen capturar viu i que s'ha establert una negociació. El sospitós lliura una pistola del mateix calibre que la que es va usar en els atacs a canvi d'un telèfon per comunicar-se amb la policia. Interior diu que disposa d'altres armes al domicili.
10 hores: El president francès, Nicolas Sarkozy, fa un discurs amb els líders de la comunitat jueva.
14 hores: La policia diu que s'han trobat explosius al cotxe del germà del sospitós.

La Generalitat atorgarà certificats d'acollida a immigrants amb només 90 hores de català

Caldrà també 15 hores d'orientació laboral i 15 de "coneixement de l'entorn"



El Departament de Benestar i Família està desenvolupant el reglament de la llei d'Acollida -aprovada pel tripartit en l'anterior legislatura-, que preveu com a gran novetat que els immigrants hauran de fer un curset de català de 90 hores. Els experts consideren que, per dominar una llengua, cal un mínim d'entre 6.500 i 8.500 hores.

El propi director general d'Immigració, Xavier Bosch, ho va avançar en la seva darrera compareixença parlamentària: "un  cop  feta  aquesta  formació,  se’ls  concedeix  un   certificat de primera acollida. Això vol dir haver fet un curs de llengua catalana de noranta   hores,   un   curs   d’orientació   laboral   i   d’estrangeria   de   15   hores   i   un   curs   sobre coneixement  de  l’entorn  de  15  hores  més". "A  partir  d’aquest  certificat  de  primera acollida, que té un valor, si ho volen, simbòlic, diguem-ne, d’haver fet un esforç d’integració al país", va afegir.

"El   Reglament de la llei d’Acollida -va contiuar- està  previst que arribi o que se li ofereixi, que pugui arribar, a totes les persones que en els darrers cinc anys han arribat a Catalunya, en allò que es podria anomenar una acollida retroactiva, i que és una forma, diguem-ne, homogènia per a tot Catalunya –l’objectiu és que sigui homogènia per a tot Catalunya– amb el mateix programa, i que sigui una forma d’incentivar la integració a través del coneixement de la realitat de Catalunya".

Bosch va assegurar que ja l'havien consensuat amb el SOC, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Departament d’Ensenyament  i  món local" i que podria estar enllestit "les properes setmanes o mesos" un cop superats "tots els tràmits administratius".
 
Font: e-N

dimarts, 20 de març de 2012

La plantació de cànnabis de Rasquera


Déu n’hi do la polseguera que s’ha aixecat arran de la decisió de l’Ajuntament de Rasquera de permetre la ubicació al seu municipi d’una plantació de cànnabis. Com sempre, la decisió s’ha politizat hiperbòlicament i s’ha convertit en arma llencívola entre les dues Catalunyes (perquè no només Espanya té dues Espanyes, ep). Fins i tot ha començat la demagògia vinculant aquest projecte amb l’Eurovegas. Sembla que siguin vasos comunicants: si dónes suport a un projecte automàticament no el dónes a l’altre. Quina ximpleria. Jo estic en contra d’ambdós projectes i espero que cap dels dos no sigui mai una realitat al meu país.

Com que del tema de l’Eurovegas ja n’he parlat, avui em centraré en aquesta hipotètica planta de cànnabis a Rasquera, tot i que tinc un argument comú per oposar-m’hi: aquest és el model de desenvolupament econòmic que volem per a Catalunya? En comptes del casino i la plantació de maria no hauríem de crear un model econòmic basat en la producció de béns d’alt valor afegir, el coneixement i la recerca? Volem ser l’àrea d’esbarjo d’Europa o volem comptar entre els primers?

Dit això, el problema principal d’aquesta plantació és que és perjudicial per a la població, inclosos els insensats que la promouen. Tots els estudis mèdics relatius al consum de cànnabis indiquen que és una substància nociva per a la salut. Tots. Que tingui alguns efectes positius a nivell terapèutic no la converteix en bona per a la població general. Està més que confirmat que el consum de cànnabis provoca inevitablement dèficits de memòria i d’atenció, i redueix el rendiment escolar i laboral. També multiplica el risc de patir transtorns psiquiàtrics i, en el pitjor dels casos, provoca esquizofrènia. A banda, és clar, d’incrementar el risc de patir càncer de pulmó i de tenir un infart. No ens enganyem: tots coneixem gent que ha fumat maria ininterrompudament des de l’educació secundària i ara no són, precisament, els més llestos del grup. Ara bé, com que crea una addicció lleu i ningú no s’ha mort mai de sobredosi, molta gent es pensa que és una droga inofensiva. Doncs no.

Després, és clar, hi ha una certa irresponsabilitat per part de l’Ajuntament de Rasquera. Tot indica que el projecte és il•legal i el departament d’Interior del Govern ja ha avisat que es prendran mesures judicials si la cosa tira endavant. En el fons, intueixo que l’alcalde tampoc no ho veu clar. Altrament no s’entendrien les seves declaracions on deixa clar que la responsabilitat jurídica i penal última de la plantació correspon a l’entitat privada que la promou. L’alcalde hauria de pensar una mica en la imatge del poble. A què associarem els catalans Rasquera d’ara endavant? No gaire lluny d’allà hi ha Camarles, i cada vegada que s’hi passa són legió les persones que recorden la seva tristíssima granja de micos.
Jaume Clotet
Font

dissabte, 17 de març de 2012

El nombre de parelles de fet inscrites al registre a Girona es duplica en un any

L'any passat la xifra va ser de 336 unions mentre que el 2010 la quantitat va ser de 176


El nombre de parelles de fet inscrites al registre de l'Ajuntament de Girona s'ha multiplicat per dos en un any. Les dades del consistori es mantenien estables els darrers anys, però l'increment d'unions ha passat de 176 l'any 2010 a 366 l'any passat. En pràcticament dos de cada tres casos, la parella està formada per un membre de nacionalitat espanyola i un altre de no comunitari.
Les primeres dades del registre de parelles de fet són de l'any 2003. S'hi van apuntar 58 parelles. L'any ?següent, ja hi havia 147 unions. Durant aquells primers anys era l'única manera que parelles que s'apuntaven al registre s'equiparessin pel que fa a drets, amb els matrimonis. Molts ajuntaments van ?obrir aquest servei. Entre el 2005 i el 2009, la xifra d'aquest tipus d'unions a la ciutat de Girona es va anant mantenint més o menys estable entre les 115 i les 196 unions, segons l'any. 
Amb el pas dels anys, molts consistoris van tancar els registre de parelles de fet, perquè la legislació catalana i el Codi Civil català ja permeten gaudir dels mateixos drets. És el cas de l'Ajuntament de Salt. No obstant això, darrera del tancament del servei per part dels consistori també hi ha una manera d'evitar pssibles fraus a l'hora de persones estrangeres per aconseguir legalitzar-se al país.
La regidoria de Serveis Administratius de Girona, Roser Urra, ha explicat que estan estudiant quin ha de ser el futur del registre de parelles de fet. La representant municipal admet que estan valorant les dades que disposen del registre i la legislació catlana vigent. 
De moment, segons explica Roser Urra, estan estudiant cada petició que els arriba "una a una". Explica que en alguns casos "no hi ha cap dubte" i que la inscripció es fa sense cap problema. També hi ha vegades que hi ha dificultats per ?assegurar-se que tota la documentació que porten és la que ha de ser perquè hi ha alguna sospita d'una unió per convenència. 
Ara per ara, la tipologia més habitual de les parelles de fet correspon al d'un membre de la parella de nacionalitat espanyola i un de no comunitari (67,5% dels registres), seguit de dos membres espanyols (16,25%), i de tots dos no comunitaris (10%). També hi ha casos on un membre és no comunitari i un és comunitari no espanyol (3,75%), un membre espanyol i un comunitari no espanyol (1,25%) i tots dos comunitaris no espanyols (1,25%).

El ferrocarril a cap part


Després de la inesperada i aclaparadora victòria soviètica en la guerra mundial, Stalin va sortir refortalecido i amb un extra de crèdit internacional a la cartera. El món sencer li aclamava, i dins del camp socialista la seva adoració va adquirir tints gairebé místics. Fins i tot els capitalistes queien rendits davant seu geni i la seva valentia, que, combinats amb l'heroisme del poble soviètic, havien obrat el miracle de parar els peus a Hitler.
Les imatges dels soldats de l'Exèrcit Roig hissant la bandera vermella sobre les fumejants ruïnes del Reichstag eren tot un símbol. Amb gestes d'aquest calibre el comunisme s'acabaria imposant a tot el planeta. Era una cosa inevitable. Més tard o d'hora, l'exemple rus il · luminaria a totes les nacions de l'orbe. Stalin, conegut com el Padrecito pels socialistes del món, marcava la ruta. Els partits comunistes, més crescuts que mai, farien la resta.


Poc importava que la victòria sobre l'Alemanya nazi hagués costat 20 milions de vides, moltes lliurades inútilment; que la guerra l'hagués guanyat realment el capitalisme americà o que el soviètic fos el règim més tirànic de la Terra. La indestructible voluntat del líder havia triomfat, i això va donar a l'inquilí del Kremlin renovats bríos per estrènyer dos foradets més en el cinturó dels seus súbdits. El país estava devastat, però ningú gosava oposar-se al cabdillatge messiànic del georgià, lliure ara de totes les penes d'imatge exterior que li havien turmentat durant els seus tres primers lustres al capdavant del Govern soviètic.


Els russos no tenien pa però sí una quantitat considerable de presos de guerra-molts d'ells alemanys-, als quals urgia reubicar en tasques aproximadament productives. En la mentalitat de Stalin això significava camp de concentració i obres faraòniques. Després de la epopeia proletària del Canal del Mar Blanc, que tan bona premsa li havia proporcionat, va ordenar a l'oficina del Gulag a Moscou que trazase un pla de grans projectes només realitzables amb quantitats ingents de mà d'obra esclava.


Els funcionaris van concebre un pla ambiciosíssim que incloïa diversos canals-alguns molt esperats, com el que uniria els rius Don i Volga-, megacentrales elèctriques, grans carreteres i algunes línies de ferrocarril. Entre aquestes últimes hi havia una que li tenia especialment obsessionat: la del nord de Sibèria. Una mena de transsiberià septentrional que correria paral · lel a les sempre congelades costes de l'Àrtic. Qualsevol enginyer en el seu seny hagués desaconsellat construir-hi, tan al nord, una altra estructura que no fos una cabana de fusta, però Stalin era tossut, volia el seu ferrocarril polar i el volia, clar, abans de morir-se.


La qüestió era complicada, perquè el Padrecito tenia ja gairebé setanta anys i una salut molt picada per la mala vida, les preocupacions, les nits sense dormir, el tabac i el tràfec d'ampolles de vodka. Probablement sospitava que, tirant llarg, no li quedaven més de vint anys de vida, així que va accelerar els tràmits per al ferrocarril del nord, que en una primera fase aniria des Salekhard, a la desembocadura del riu Obi, a Igarka, en el curs del Yenisei. En total, 1.300 quilòmetres a través de la tundra més inhòspita que es pugui imaginar.
A part de les dificultats tècniques, la línia no tenia justificació econòmica, més enllà de la que els buròcrates aviat li van buscar per alimentar la propaganda. Deien que anava a portar el desenvolupament industrial a l'altre del país. El camí de ferro permetria la creació de nous pols industrials i obriria l'Àrtic central als combois vinguts des de l'oest.


Res d'això era necessari. En aquelles latituds no hi havia més pobladors que els condemnats al Gulag, i ningú volia mudar-se allà, si més no per voluntat pròpia. El clima d'aquesta zona és tan extremat que no creixen ni les coníferes. Els hiverns són llargs, els estius insignificants i la terra no es pot cultivar perquè roman gelada en forma de permafrost tot l'any.


Però als designis de Stalin res ni ningú s'oposava. L'estiu de 1949 van començar les obres en els dos extrems de la línia. Des Salekhard va partir l'anomenat Ferrocarril 501, des Igarka, el Ferrocarril 503. La idea era que es trobessin en la meitat del camí. A cadascun dels ferrocarrils se li van assignar 50.000 treballadors, portats a l'efecte des dels camps propers.


Només començar es van topar amb el primer imprevist. Per falta de materials i de tecnologia adequada era impossible creuar els rius Obi i Ienissei. En ambdós casos calia tendir ponts de més de dos quilòmetres de llarg, amb pilars fonamentats sobre els profunds llits fluvials. Tot esperant trobar una millor solució, els van substituir amb transbordadors i van continuar per la tundra. Les condicions de vida dels treballadors eren infrahumanes. Els presos queien com xinxes, víctimes de la fam, les malalties i l'esforç. Però aquest no era el factor que més preocupava als buròcrates de Moscou, sinó el temps. Stalin volia resultats ràpids per inaugurar com més aviat la línia a bord d'un luxós tren i vendre després la proesa al món en els noticiaris dels cinemes.


Els enginyers se les veien i les hi desitjaven. La tundra és una de les superfícies més inestables que existeixen. La capa superior es fonia en els mesos estivals, formant pantans que desfeien l'estesa, el que obligava a reconstruir constantment. Els materials escassejaven. Les acereries del pla quinquennal no produïen suficients vies, però com el ferrocarril de Igarka era una obra prioritària es van arrencar rails en mal estat de altres parts de la URSS i van ser enviats fins a Sibèria, on eren soldats de nou.


Trams sencers quedaven paralitzats durant mesos per problemes logístics, falta de maquinària, o perquè les epidèmies pròpies de les zones pantanoses, infestades de mosquits, acabaven amb partides senceres de treballadors. Després, quan la nit perpètua del llarg hivern àrtic es tirava a sobre, les obres havien de parar de cop. Tots, començant pels jerarques del Gulag i acabant per l'últim pres de guerra alemany afligit de diftèria, sabien que allò era absurd, que aixecaven una via fèrria que conduïa enlloc. Mai la acabarien, i si ho feien difícilment tren algun podria circular-hi.


En l'hivern de 1953 les obres afrontaven el seu quart any i només s'havia construït la meitat, uns 650 quilòmetres de via única en un racó oblidat del Pol Nord. Llavors, el 5 de març d'aquell any, va succeir un miracle. El pare Stalin, Koba el temible, va morir a la seva datxa de Kuntsevo. Mentre els seus parents del Partit s'afanyaven a beatificarle pública i sorollosament, en algun despatx de la direcció general de camps es va suspendre la construcció del ferrocarril de Igarka. Ningú, ni els més fidels cortesans del tsar vermell, es va queixar.


Els supervivents van ser retornats als camps del Gulag dels que havien sortit anys abans. De les víctimes ningú es va acordar. No es van prendre tan sols el treball de comptar-les. Havien estat milers, molts milers, un insignificant zero més de sumar a la immensa carnisseria que, durant els últims anys de Stalin, es va perpetrar en els camps soviètics per a major glòria del comunisme.


La infraestructura-vies, estacions, locomotores, llocs d'abastament-va quedar aquí, silenciosa, testimoni mut de l'estupidesa congènita de l'Homo sovieticus. L'obra havia costat prop de 10.000 milions de dòlars en un país que passava fam i els habitants s'amuntegaven en cabanes i edificis semiderruïts que encara es llepaven les ferides de la guerra.


Mai va circular un sol tren pel Ferrocarril 501, l'últim capritx criminal de Stalin.

dimarts, 13 de març de 2012

Guerres entre faccions de l'Islam a Brusel·les

Brussel·les

Mor un imam en l'incendi intencionat d'una mesquita a Brussel·les


Redacció Actualitzat a les 14:56 h   13/03/2012
Un imam ha mort aquest dilluns a la nit a Brussel·les quan un home ha llançat un còctel Molotov a la seva mesquita. L'imam, de 46 anys, era dins l'edifici i ha mort com a conseqüència de la inhalació del fum. L'episodi ha deixat també un ferit lleu.
Els fets han passat aquest dilluns a la nit al barri d'Anderlecht, al sud-oest de Brussel·les. Els fidels que eren a la mesquita han pogut retenir el presumpte autor de l'incendi, que ja està sent interrogat per la policia.

La mesquita és la més important de la branca xiïta de l'islam de Brussel·les i es creu que l'atac podria tenir l'origen en focus d'extremistes salafistes sunnites, una branca de l'islam enfrontada amb els xiïtes.

S'han viscut moments de tensió per part dels seguidors de l'imam mort, que reclamaven justícia. L'alcalde de la localitat, Gaëtan van Goidsenhoven, ha demanat calma mentre que la ministra de l'Interior, Joelle Milquet, ja ha condemnat l'atac.

Europa: els mateixos criteris en immigració

París

Sarkozy amenaça de suspendre els acords de Schengen si Europa no uniformitza fronteres



Redacció Actualitzat a les 22:54 h   11/03/2012


Primer ha impulsat la convergència de l'euro i ara vol fer el mateix amb la circulació de ciutadans i mercaderies a Europa. El president francès i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, ha fixat un nou full de ruta als seus socis comunitaris i els ha exigit iniciar abans d'un any les converses per reformar els acords de Schengen. Si no, amenaça de deixar d'aplicar-los de forma unilateral. Abans, però, Sarkozy haurà de revalidar una victòria electoral que, per ara, sembla que se li escapa. Precisament, Sarkozy ha fet aquest anunci en el míting més concorregut de la seva campanya electoral.

Nicolas Sarkozy vol que tots els països de l'espai Schengen apliquin els mateixos criteris en matèria de lliure circulació de persones i mercadaries. Una harmonització, o govern polític, a l'estil de la que s'ha aplicat amb l'euro i que, si no es compleix, porti implícites sancions.

El president francès ha atiat sense fer-hi referència la sempre polèmica qüestió de la immigració davant d'un auditori de 50.000 simpatitzants reunits a Villepinte, als afores de París, en el míting més multitudinari d'una cursa electoral cap a l'Elisi en la qual, ara per ara, és segon, darrere del seu principal rival, el socialista François Hollande.

Sarkozy afirma que Schengen ja no permet respondre a la gravetat de la situació i assegura que, si Europa no controla les entrades al seu territori, no podrà acollir dignament els que arriben ni finançar la seva protecció social.

El cap de govern francès també ha parlat de proteccionisme en l'economia europea i proposa una clàusula que afavoreixi a Europa el consum de productes locals i que reservi una part de tots els contractes públics a petites i mitjanes empreses del vell continent.

El candidat de la UMP ha estat presentat com una estrella de rock en un acte amb una cuidada posada en escena i on Sarkozy ha acabat intentant aixecar els ànims dels seus seguidors. "Ens queden dos mesos. Ajudeu-me a construir aquesta formidable aventura, a fer caure les certeses, a superar-nos i a fer triomfar la veritat.

Sembla que el jacobí Nicolas Sarkozy té una proposta interessant pel futur de tots.

dilluns, 12 de març de 2012

15 joves morts per vestir amb estètica 'emo' a l'Iraq


Els adolescents han estat assassinats per vestir amb texans ajustats i portar els cabells de punta. La Comissió Internacional de Drets Humans per a Gais i Lesbianes denuncia una nova onada d'agressions antigais
Un dels joves iraquians abans i després de ser assassinat
Un dels joves iraquians abans i després de ser assassinat
 
Almenys 15 joves iraquians haurien mort durant diverses setmanes per una campanya d'atacs contra els joves que vesteixen segons l'estètica occidental dels 'emo'. "Catorze adolescents han estat assassinats en un mes, set a pedrades, i els altres a trets", ha explicat una font mèdica de l'hospital de Rufasa a Bagdad. Un altre cos va ser trobat divendres.

L''emo' és una subcultura vinculada a la música punk que es va desenvolupar als Estats Units. Els aficionats són coneguts per la seva vestimenta distintiva, que sovint inclou texans ajustats, samarretes amb logos i pentinats amb els cabells llargs o punxeguts.
La veracitat dels assassinats no s'ha pogut comprovar perquè en la majoria de casos els familiars o amics no ho han denunciat públicament i el govern nega que hi hagi una campanya d'atacs. Amb tot, va ser el govern iraquià el primer que va amenaçar públicament els 'emo'.
El 13 de febrer, el ministeri de l'Interior va emetre una declaració que condemnava el "fenomen dels 'emo'" per satànic.
En un altre comunicat en relació amb les morts, el ministeri de l'Interior diu que "tots els casos han estat relacionats amb la venjança o tenien raons socials, penals o polítiques". Malgrat això, el comunicat adverteix que "certs grups extremistes tenen la temptació de protegir les lleis morals i religioses".

Les associacions de drets humans acusen les autoritats de fer els ulls grossos sobre el tema. Malgrat que l'estètica 'emo' no es vincula estrictament amb l'homosexualitat, segons la Comissió Internacional de Drets Humans per a Gais i Lesbianes, amb seu a Nova York, l'Iraq s'enfronta a "una nova onada de violència antigai", tot i que l'homosexualitat no és il·legal al país. "Prop de 40 persones han estat segrestades, brutalment torturades i assassinades. Les autoritats iraquianes no han respost ni condemnat aquesta violència selectiva", ha denunciat en un comunicat l'associació. Altres activistes han vinculat directament el govern amb la campanya d'atacs.

Els residents del bastió xiïta de Sadr City han explicat que en un carrer principal de la zona, la milícia d'Al-Saraía Gadhab [brigades de la ira] ha penjat una llista amb els noms de joves que "si no canvien el seu comportament, seran castigats".
Per la xarxa circula la foto d'un dels joves assassinats (la imatge que acompanya aquesta informació). Amics de la víctima l'han identificat com Saif Raad Abboudi Asmar, de 20 anys, segons informa 'The New York Times'. El jove vivia en una de les zones més pobres del barri de majoria xiïta de Sadr City. Un informe de la policia iraquiana obtingut per l'advocat de l'associació Iraqui LGBT diu que el jove va ser mort a cops de maó el 17 de febrer.

Font: Ara

Mafia rumanesa a Catalunya


Laura Rizea, matriarca d'un dels clans més poderosos de la prostitució al Raval, sap de la traïció per una trucada del seu advocat: una noia ha fugit i l'ha denunciat a la policia, que ara trepitja els talons als seus dos fills, Ionel i Andrada. Mentre ella està a la presó, els seus joves plançons s'ocupen amb inusitada violència de mantenir a les prostitutes romaneses sota control. Ionel i Andrada, el mateix que la resta de capos que es reparteixen el negoci del sexe al carrer de Sant Ramon, ho consulten tot amb Laura. Per això, quan saben que una noia s'ha esfumat, esperen les seves instruccions. Laura ho té clar: vol que les noies signin en un paper per descobrir a la traïdora. “Si sabem qui és, pagaré a uns albanesos perquè la matin”.

Els Rizea són els repetidors del Raval. Laura i el seu exmarit Marin —que la va deixar per una prostituta, Roxana, i va fundar amb ella un nou clan— van ser detinguts al novembre de 2006 durant l'Operació Constança, que el desembre passat va culminar amb penes mínimes, de dos anys de presó, pels 34 acusats. Els proxenetas i els seus acòlits es van permetre el luxe de marcar-se un ball a les portes del palau de Justícia per celebrar el que van considerar una victòria. No va haver-hi proves per anar més enllà en una operació que va néixer per la voluntat d'uns policies i que es va precipitar per pressions polítiques quan els veïns van prendre el carrer amb cassoles per protestar per la presència de meretrius en la via pública.

Els proxenetes van seguir amb la seva activitat, però el segon cop estava per arribar. A la tardor de 2008, la policia va desarticular de nou una xarxa de set clans familiars “amb estructura estable, permanent i unitària” i un comandament “col·legiat i amb connexions internacionals”, segons l'escrit d'acusació de la fiscal Ana Gil, que demana penes de més de 30 anys de presó per a alguns dels 44 acusats. A més de Laura, que seguia donant les ordres a crits a través d'una finestra de la presó de Wad-ras, l'Operació Alexandria ha aconseguit als seus fills: Ionel, un jove “bastant agressiu” de 24 anys que enviava a les noies des de Romania; i Andrada, de 23, que les passava per l'adreçador amb ajuda de la seva parella, el gadità José García, àlies Josele, un vincle que va donar entrada en el negoci a gitanos autòctons.

Com que de tot se n'aprèn, aquesta segona investigació és més consistent que la primera
gràcies, sobretot, a les punxades telefòniques, que revelen la crueltat dels proxenetes. Aquests també van evolucionar per protegir-se de la policia. Si al 2006 “no es tallaven a pegar a les noies al carrer”, dos anys més tard “ho feien als pisos” que usaven a manera de meublés per portar als clients, a els qui cobraven 20 euros per servei. Els pisos “mancaven de les mínimes condicions d'higiene o salubritat”. Un d'ells era propietat de Miguel Brau, àlies El Marieta o Carmen de Mairena, que no està imputat perquè no es va poder acreditar que ho llogués a gratcient.

Les noies lliuraven tots els diners als seus "chulos" en el bar Les Marines i tornaven al seu lloc de treball, un tram del carrer de Sant Ramon d'amb prou feines 40 metres (vegeu gràfic) que els clans familiars, en la seva geopolítica del delicte, s'havien “repartit temporal i espacialment”, segons la fiscal.

Els avatars de la família Rizea i, sobretot, les seves converses telefòniques, són una bona mostra del que es coïa en aquell racó del Raval. “Germana meva, que sàpigues que la noia sap que ve al club. Li dius que s'ha espatllat el treball i que, de qualsevol manera, és millor el carrer. Em crides quan la recullis i m'expliques”. És el contingut d'un SMS remès per Ionel a la seva germana Andrada en l'estiu de 2008 que figura en el sumari, al que ha tingut accés aquest diari. Com a tantes altres joves ignorants, pobres i amb càrregues familiars que viuen a les zones més deprimides de Romania, Ionel havia enganyat a aquesta noia amb la promesa d'una vida en comú i el cimbell d'un anell d'or.

Aquest mateix any, Ionel —que havia aconseguit escapar en circumstàncies extremes de Constança— negocia la captació, compra i enviament d'una altra dona. Adverteix al seu cunyat, Josele, que la noia “és lletja i té el pèl curt”. Aquest replica que pot millorar amb una bona perruca i, en tot cas, “si fa 100 o 200 euros” al dia “ja està bé”. Encara que segueix expressant dubtes a la seva germana —“És alta, té tetes i cul però mai se sap”, li diu per telèfon— Ionel acaba pagant 400 euros a un amic seu per la transacció.

Però la història no surt bé. La jove recull l'escrit d'acusació, es passa el dia plorant i preguntant pels seus fills. I el que és pitjor: es nega a prestar serveis sexuals. Els proxenetes munten en còlera. Ionel demana a Josele que “la porti a uns quilòmetres de Barcelona i la deixi per allà”. Florí, el seu enllaç a Romania que li posa en contacte amb les noies, acaba intervenint: viatja des del seu país a Barcelona i propina a la noia una pallissa com a represàlia. “Li va inflar el cap”, va resumir el gadità. Florí es compromet, a més, a enviar altres noies per compensar les pèrdues que aquesta havia causat.

Mentre Ionel s'encarregava d'embaladir a dones per enviar-les a l'infern del Raval, Andrada es movia amb soltesa entre les flames. “Si no et quedes allà, aniré i us posaré ferms”, contesta a una de les prostitutes que li havia dit, després d'una de les seves jornades “extenuants”, com assenyala la fiscal, que volia anar-se'n a la platja. És estiu i l'ona de calor apreta. Per això una altra noia també demana anar-se a casa després de fer tres cartes. Però per Andrada mai és suficient. Solament els pakistanesos que llogaven els pisos gosaven enfrontar-se a ella per impagament. “A mi ximpleries no”, li va etzibar un dels acusats.

Els diners de les noies donaven prou com per enviar remeses a Romania, seguir comprant dones i “dilapidar-ho en jocs d'atzar”, com feia Josele, que exercia de mató oficial dels diferents grups i es gastava tots els diners en els Recreatius Martínez. El seu balafiament li va fer guanyar-se una tremenda brega de la dona i la sogra. Però ell sabia com recuperar les pèrdues: havia contractat a un subsaharià per “donar-li el pal al que guanyés en la ruleta” dels recreatius, segons fonts policials. Al carrer, Josele i Andrada fingien ser dos desconeguts per evitar sospites.

La fiscal considera que els diferents capos tenien el “comandament col·legiat” a la zona. Tots ells estaven en “permanent contacte” per “consensuar pautes d'actuació, dirimir conflictes, impartir directrius i prestar-se ajuda”. Una prova d'això es va veure quan un d'aquests caps, Oliver Constantinescu —germano de Laura Rizea— va ingressar a l'hospital. Els altres caps li van visitar i es van encarregar de mantenir sota control a les seves noies. La seva mare va venir des de Romania acompanyada per Rodhinger, el nasu (padrí, en romanès) al que la policia no va poder tirar el guant. L'apel·latiu de padrí no és gratuït: als clans romanesos els agrada emular a la màfia siciliana, amb els seus vincles familiars i el seu funcionament jeràrquic, assenyalen fonts del cas.

En els moments crítics també es prestaven suports. Com quan van descobrir que, novament, estaven sent investigats. Es van reunir per decidir si posaven terra pel mig o seguien a Barcelona. “Bé, al final què fareu? Marxareu?”, es va interessar Laura des de presó. “Hem parlat i no marxem enlloc”, va dir la filla, Andrada, que havia obligat a les prostitutes a signar en un paper en blanc per tractar d'identificar a la traïdora i culminar la seva venjança.

Ionel, Andrada i Josele afronten una petició de 31 anys de presó per associació il·lícita, prostitució i detenció il·legal. La fiscal demana cinc més per a la seva mare, Laura, de 43 anys, preocupada sempre per que el negoci funcionés: va arribar a aconsellar als seus que les noies sortissin al carrer solament quan hi havia feina “per evitar problemes”. Una de les converses reflecteix la seva visió de les prostitutes, a les quals sobretot vol submisses: “L'important és que siguin bones, no maques”.

diumenge, 11 de març de 2012

Pujol: "hem estat dominats pel bonisme en immigració"

"Consisteix a obrir totes les portes i no demanar que els drets socials i indentitaris de la societat receptora siguin respectats"
Pujol, el dia la presentació del seu darrer volum de memòries



L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha explicat al tercer volum de les seves Memòries (1993-2011) que "realment parlar de la immigració era difícil i compromès". "Quan vaig dir que s'havien de contemplar els drets però també els deures dels nouvinguts respecte a la societat receptora, vaig ser titllat de xenòfob, i no pas per gent poc important o poc representativa", ha assenyalat.

Pujol ha remarcat que "a Catalunya, parlar de la immigració sempre ha estat difícil. Hem estat dominats per un bonisme, en part d'origen difús, marcat pel progressisme polític i ideològic, molt relacionat amb allò que és considerat políticament correcte".

Segons l'excap de l'executiu català, "aquest pensament hegemònic ha frenat la reflexió serena i ha ofegat iniciatives que haurien pogut ser positives, sense que, a la vegada, hagi impedit la reacció de rebuig que hi ha davant la immigració. Quan es tracta d'immigració, s'han d'evitar tant el rebuig, la discriminació i el mal tracte social i humà, com l'actitud d'obertura incontrolada i gens exigent envers els nouvinguts".

L'expresident del Govern ha afegit que "bonisme consisteix a obrir totes les portes i no demanar res a canvi, és a dir, no demanar que els drets socials i identitaris de la societat receptora siguin respectats".

Font: EN

La hipocresia dels sindicats


'La Razón' titula aquest dimarts: "La hipocresia dels sindicats", i assegura que "la UGT dóna feina a treballadors sense contracte ni sou". Segons el diari, alguns treballadors d'una emissora que depèn del sindicat estan en situació irregular, i afegeix que també hi ha casos d'aturats de llarga durada que acumulen 9 mesos sense salari.

divendres, 9 de març de 2012

Integrisme islàmic a Catalunya

Foto: Manifestació de rebuig a l'Islamisme a Alemanya

Aquests dies els mitjans de comunicació ens han informat de la presumpta conducta d’un imam de Terrassa, Abdeslam Laarusi, per incitar els fidels de la seva mesquita a agredir les seves dones quan no es portin bé. A l’Alcorà hi ha expressions que poden arribar a justificar aquesta prèdica, però també n’hi ha en sentit contrari. Ara, però, no és la qüestió sobre la qual vull centrar la meva reflexió. En tot cas, el perill no el trobem en l’Alcorà, sinó en la interpretació que els integristes en fan.
La conducta de l’imam de Terrassa coincideix amb el que al seu dia va explicitar en un llibre el de Fuengirola. El preocupant és, però, que a Catalunya -i no sempre predicant aquesta conducta sobre les dones, sinó d’altres que atempten tant o més contra els drets humans i contra el  nostre model de civilització-, hi ha uns quants imams i cèl·lules que expressen l’integrisme radical d’aquest món. Sí, sí, a Catalunya, sense voler crear alarma, hi ha focus preocupants d’integrisme islamista. N’hi ha a Terrassa, i també a Salt, a Lleida, a Tarragona…
Per tant no és estrany que els mossos d’esquadra o la policia, i m’imagino que els diversos serveis d’intel·ligència, tinguin les antenes posades a les mesquites que hi ha al nostre país. És necessari fer-ho per al bé de tothom, fins i tot de la pròpia comunitat musulmana, que no comparteix aquestes actituds.
No es tracta de mirar de reüll el musulmà com un enemic, però sí de ser conscient que no podem menysprear l’existència del radicalisme a Catalunya en l’àmbit de l’integrisme islamista i de les seves clares intencions.
 Font: Duran Lleida 

Si ho sabeu perquè no feu res per aturar-ho?

League European Defence - Lliga per a la Defensa d'Europa a Aarhus

És una llàstima que per falta d'estat Catalunya no estigui representada en un moviment com aquest, però això és feina de tots si volem o no que se'ns reconegui només hem de donar suport a les iniciatives.

European Defence League Promo (English) from Tor Divel on Vimeo.

El proper dia 31 de març, a la ciutat d'Aarhus (Dinamarca), es farà la primera i real concentració d'organmitzacions procedents d'arreu d'Europa reclamant la defensa de les lleis europees, en contraposició de les exigències mai justificades ni legals, segons el nostre ordenament jurídic, per a la implantació de lleis islàmiques que ens són del tot alienes.
La concentració també es farà tenint en compte la perillosa islamització de la Unió Europea, i en contra de les constants amenaces que els islamistes que viuen al Continent ens fan aprofitant les seves fanàtiques manifestacions de carrer. El passat dia 20 de gener, ja vaig penjar aquest apunt daarhus-dinamarca relacionat amb la concentració del proper dia 31 de març. 
És del tot incomprensible que al Regne Unit s'hagin permès tribunals islàmics que apliquen la seva repugnant Sharia entre els col.lectius musulmans que resideixen a aquell país. També és incomprensible que la majoria de governs de la UE, fins i tot la mateixa Comissió i el Parlament Europeu, demonitzi a tots aquells que no acceptem ni acceptarem mai el procès d'islamització dels nostres països, acusant-nos d'islamofòbics, racistes i no sé quants altre qualificatius.  
La trista i insultant realitat és ben al contrari, si ens atenem als fets. Són precisament aquests musulmans que han vigut de fora els qui no accepten les nostres normes democràtiques de convivència i de vida social i politica, tot intentant pressionar per a que cada dia més anem assimilant les seves lleis islàmiques que mai podrem acceptar. I no les poderem acceptar per antidemocràtiques, totalitàries i excloents. 
És iandmissible que imams com els de Terrassa i Reus, intentin trencar les normes de convivència que ens hem donat els europeus. L'un predicant des dels seus oratoris o mezquites, el maltractament de les dones, i l'altre, el de Reus, incitant a la rebelió dels musulmans exigint rebre els PIRMI que la Generalitat els ha retirat amb tota la raó perquè molts d'ells els cobraven de forma fraudulenta i amb engany.
Totes aquestes situacions s'han  de frenar abans que sigui massa tard, i tots plegats ens veiem engolits per una onada d'islamització de les nostres societats que ningú vol ni desitgem. 
Des del meu bloc, vull expressar la meva plena solidaritat amb la European Defence League.
Font: TD

dimecres, 7 de març de 2012

L'imam salafista de Reus avisa de possibles manifestacions de la comunitat musulmana

La Generalitat ha multat a alguns immigrants per presumptes irregularitats en el cobrament del Programa Interdepartamental de Renda Mínima d'Inserció (Pirmi)

El cobrament de les ajudes del Pirmi i les picaresques que se'n van derivar, segons va explicar el Govern de la Generalitat en el seu moment, han arribat més lluny segons avança el diari ABC. Segons el rotatiu, el govern de Catalunya ha decidit multar a les persones que van cometre irregularitats en el cobrament d'aquesta ajuda i els hi ha demanat la devolució dels diners.


Un dels imam de Reus, alineat amb el corrent salafista, ha amenaçat amb treure a la població musulmana al carrer, "a tota la província de Tarragona", si la Generalitat no rectifica i retira les multes imposades als magribins que havien cobrat indegudament unes prestacions destinades a afavorir la integració, segons explica el diari ABC.
Un 40% dels beneficiaris d'aquestes ajudes són persones immigrades i la majoria, segons l'ABC, d'origen magrebí. El rotatiu explica les possibles picaresques que s'han fet durant aquests anys per cobrar els 420€ d'aquesta assignació. Molts receptors d'aquestes ajudes havien tornat al seu país d'origen, en la majoria dels casos Marroc, sense comunicar-ho a les autoritats, explica el diari. Entre els requisits, s'indica expressament que els beneficiaris d'aquests ajuts poden absentar un màxim de quinze dies, sempre que es justifiqui.
L'imam amb més seguidors de Reus, ha aconsellat als membres de la comunitat musulmana sancionats que no abonin cap multa ni tornin la quantitat exigida per la Generalitat.
Paral·lelament, ha remès una carta a responsables d'alguns organismes, també de l'INEM, en la qual avisa de manifestacions i concentracions al carrer per reclamar la devolució dels diners. El diari ABC, fins i tot, ho titlla "d'amenaça revolta islàmica". "La nostra comunitat -diu- es queixa per la no col·laboració del vostre servei i acusa les autoritats en general d'intentar fer fora els immigrants d'aquest país". "Vostès no ensenyen a la gent quin són seus drets i els seus deures per falta de traductors, perquè vostès no volen gastar diners en contractar a aquests traductors", lamenta en el seu intent de justificar el cobrament indegut per desconeixement de la llei.
A més, assenyala que Espanya està a prop del Marroc "i la gent ha de tant en tant visitar els seus pares i familiars". I segueix: «Senyor..., perdoneu que li digui que la nostra comunitat (homes, dones i nens) sortiran aquests dies per manifestar-se en front de les portes de la vostra oficina fins que se solucioni el problema. Aquesta és la decisió de la nostra comunitat en tota la província de Tarragona".
 Font: DelCamp

dimarts, 6 de març de 2012

Ara estàs a la UE



Aquest és el nou anunci de la Unió Europea, així de clar si vens, integra't.

L'imam de Terrassa instava els fidels a "corregir" amb violència les conductes de les seves dones, segons els Mossos

Explicava presumptament com colpejar la dona o com aïllar-la a casa en reunions davant de 1.500 persones
Terrassa (ACN).- 


L'imam de Terrassa, Abdeslam L., reunia cada divendres a la mesquita d'aquesta ciutat vallesana unes 1.500 persones que escoltaven els seus discursos en els quals, segons han explicat els Mossos d'Esquadra, instava presumptament els seus fidels a "corregir" amb actes de violència física i psíquica les "conductes desviades" de les seves dones. Segons un comunicat de la policia catalana, l'imam hauria posat exemples concrets de com s'hauria de colpejar la dona, com se l'hauria d'aïllar en el domicili conjugar i com se li haurien de negar les relacions sexuals. Els Mossos l'acusen d'un delicte de provocació a la violència contra grups per raó de sexe i enviaran un atestat al jutjat perquè sigui imputat.
 Font: ACN

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters