dimarts, 28 de febrer de 2012

Tenim un problema amb la immigració



Si jo fos un alcalde valent deixaria d'empadronar immigrants sense papers. Això no vol dir que no pugin rebre assistència sanitària en cas de malaltia, per descomptat. Però és una contradicció flagrant que l'Estat prohibeixi l'entrada il·legal d'immigrants i els ajuntaments els hagin d'empadronar només amb el passaport en vigor i un contracte de lloguer. Els ajuntaments no són també Estat?.

Això ja és el que va fer l'Ajuntament de Vic ara fa dos anys. Però llavors el rebombori polític i mediàtic va ser tan gran que va haver de recular. El PSOE va fer pinya en nom dels principis de l'esquerra: Zapatero, Fernández de la Vega, Rubalcaba van saltar al coll de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, sense pensar-s'ho, malgrat que havia estat un decisió de tot l'equip de govern, format per CiU, PSC i ERC.

Però sospito que ni Zapatero ni De la Vegada ni Rubalcaba han estat mai a Vic, ni tan sols en campanya electoral. A la capital d'Osona s'hi ha d'anar un dia de mercat. I el dimarts, no el dissabte que està ple de forasters. Només l'aleshores el ministre José Blanco va admetre certa "incongrüència" en una legislació que, d'una banda, obliga a expulsar els immigrants sense papers i, de l'altra, a empadronar-los.

El resultat és prou conegut: a les darreres eleccions municipals la ultradretana Plataforma x Catalunya va convertir-se en segona froça política, després de guanyar un regidor -de quatre a cinc- mentre que el PSC ha esdevingut una força minoritària amb només dos -en va perdre la meitat-. Els socialistes fins i tot van quedar per darrera de la CUP pel que fa al nombre de vots.

L'actitud de la premsa més progressista també va ser gairebé unànime, començant per algun diari que ha hagut de tancar ara la seva edició en paper. Público va obrir la seva portada el 13 de gener del 2010 amb el titular: “Los xenófobos ven legitimitadas sus tesis por la medida del equipo de gobierno de CiU, PSC y ERC”.

El País, per la seva banda, va editorialitzar sobre l'efecte Le Pen a Osona. A l'Ara un subdirector molt proper a ERC -m'ho va admetre ell mateix quan treballava a la Com- escrivia que Vic havia enarborat el "fantasma xenòfob" i a El Periódico Joan Tapia afirmava que la dreta havia acabat copiant el discurs racista.


De fet, posaria la mà al foc que les direccions de Nicaragua i de Calàbria van fer recular les seves respectives agrupacions locals pressionades precisament per aquesta opinió publicada, que no és el mateix que l'opinió pública. Hi havia una crònica al diari del Grupo Zeta que començava així: “Va ser difícil aconseguir-ho, però després de diverses hores d’insistència telefònica, hi va haver resposta: socialistes i republicans van censurar el polèmic pla que van aprovar els seus coreligionaris locals, mentre que les altes esferes de CiU van optar per no pronunciar-s'hi”.


Només alguns opinadors es van atrevir a dir que, amb la immigració, calia fer alguna cosa. Perdonin si me'n deixo cap, però paga la pena recordar el valor de Pilar Rahola, Jordi Basté, Salvador Cardús, Vicent Sanchis, Miquel de Palol o Manuel Milián Mestre -ja veuen que n'hi havia de tots colors- per anar a contracorrent.


Fins i tot va haver-hi un exalt càrrec del tripartit expert en seguretat, Ramon J. Moles, -que havia estat secretari general de Medi Ambient amb CiU i d'Universitats amb Esquerra- va gosar publicar un article a La Vanguardia (”Vic: la paja en el ojo", 15 de gener del 2010) en què exposava que “es lícito y obligado que un ayuntamiento intente ajustar su prestación de servicios (dicho de paso: insuficientemente financiadas por Estado y Generalitat) a su padrón porque a ello le obliga la ley”.


No cal dir que la política en matèria d'immigració no la podem deixar en mans dels ajuntaments, però són els primers que reben l'impacte de la immigració -a hores d'ara espero que ja ningú no en negui el seu impacte, ni tan sols Dolors Camats-. I si algun alcalde fes això almenys el govern de l'Estat, ara en mans del PP, i el de la Generalitat, de CiU, es veurien obligats a dir-hi la seva perquè amb l'excusa de l'autonomia local -o dels centres escolars- sempre acaben mirant cap a una altra banda. Com amb les mesquites o el vel a les escoles.


La immigració és una patata tan calenta que els nostres polítics prefereixen amagar el cap sota l'ala. La prova és que, en el darrer debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba abans de les generals, va haver-hi dos temes que no van sortir enlloc malgrat ser de candent actualitat: un la corrupció, l'altra la immigració. Atès que tot estava pactat al mil·límetre per les direccions electorals d'ambdós partits no cal que els digui per què. Més val no cremar-se, oi?


Ara per ara, l'únic que he llegit del nou govern del PP en matèria d'immigració ha estat unes declaracions del nou ministre de Defensa, Pedro Morenés, que defensava nacionalitzar estrangers després de dos anys a l'Exèrcit. Mirin si estan malament de personal les Fuerzas Armadas. I Mariano Rajoy, en campanya, no va dubar en fer un acte amb musulmans de Melilla -el 8 de novembre del 2011- que si l'hagués fet a Catalunya hagués posat els pèls de punta a García Albiol i a Sánchez-Camacho.


Pel que fa al Secretari d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, la setmana passada feia unes declaracions al diari Ara ("El dia que m'espera", 21 de febrer del 2012) dignes d'un dirigent d'ICV-EUiA: "Estem cansats de sentir cantarelles com que els immigrants s'ho queden tot o que són els culpables de la crisi que patim".

Tothom sap que si Xavier Bosch va arribar al càrrec -sense experiència prèvia en la matèria, per cert- és perquè Àngel Colom, esquitxat pel cas Palau, no podia ser-ho. Però a veure si comencem a tocar de peus a terra i deixar de banda el bonisme en matèria immigració. No tot són flors i violes.


Perquè és evident que els immigrants no reben més ajuts pel fet de ser immigrants, sinó pel seu nivell de renda, però en temps de crisi això provoca tensions en les capes menys afavorides de la societat, que també estan patint. Un dia a e-notícies vam fer un experiment científic: la Laia va tenir la santa paciència de comptar a qui anaven destinats els ajuts de lloguer de la Generalitat. Les xifres eren irrefutables: el 77% eren per a immigrants.


Per això a CiU sembla que encara no saben que el tercer problema que amoïna als catalans és la immigració, segons qualsevol baròmetre del CEO. En realitat és el segon perquè el primer és "l'atur" i "el funcionament de l'economia", és a dir, ambdós són un de sol: la crisi.


I una dada més preocupant: a l'enquesta del desembre del 2011 (”Percepció de les polítiques públiques i valoració de l’obra de govern”) els catalans suspenien el Govern amb un 4,56 pel que fa a ”integració de la immigració”. Encara pitjor: el 81,1% considerava que no estava fent res per arreglar el "problema" de la immigració.


En el fons, doncs, és una sort que el líder de la ultradretana Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, -i el seu secretari general, Robert Hernando- sigui un esverat. Anglada fa servir sovint expressions com "casta política” i "tecnòcrates de Brussel·les" o se n'alegra que "no hi hagi moros a la plaça". Si moderés el seu llenguatge penetraria en les classes mitjanes més del que està penetrant.
És encara d'hora per saber si Anglada ha tocat sostre, com es preguntava l'historiador Xavier Casals, un dels nostres experts en la qüestió, en el darrer número de la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol (La nova ultradreta i l’expansió del populisme a “Via 17. Valors, Idees, Actituds. Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Desembre del 2011”, pàg 144).


Però en menys de deu anys ha passat de 3.000 vots a les municipals -i només quatre regidors- a 65.000 -amb 67- i això que es presentava tan sols a un centenar de localitats. I si a les darreres eleccions al Parlament va quedar fora pels pèls -uns 4.000 vots- va ser només perquè el PP va endurir el missatge i sortosament va punxar a Barcelona.


En política no hi ha res pitjor que menystenir el rival. I si el 2014 Anglada entra al Parlament -als seus mítings no hi ha només fatxes i friquis com es pensen a TV3: hi ha molta classe mitjana-, el to trabucaire d'Alfons López Tena semblarà la mare Teresa de Calcuta al costat del del líder de PxC. Només cal recordar que a les generals, sense cap opció d'entrar al Congrés, va fregar els 60.000 vots.


Sé que probablement, amb aquest article, m'arrisco a que em diguin racista o xenòfob, però tinc una cosina casada amb un pakistanès -que parla un català perfecte, per cert- i un immigrant m'acaba de salvar la vida després d'arreglar-me el mòbil. Aixó sí: a canvi de 40 euros que he pagat de bon grat. És la llei de l'oferta i la demanda.


El que passa és que jo no visc a Sant Cugat -un veritable microcosmos-, sinó en un municipi amb un 20% d'immigració. En realitat, és més perquè els immigrants sense papers no surten mai a les estadístiques. I els meus fills tampoc no van al Col·legi Alemany, ni al Frederic Mistral, ni a l'Aula ni al Sunion ni al Betània-Patmos o al Saint Peter's School, per citar algunes de les escoles més cares de Barcelona i rodalies on han estudiat una bona part dels nostres representants polítics i on ara hi porten els seus fills.


No, els meus van a una escola pública amb un 50% d'immigració -plena de Mohamed, de Nirhim, de Nadir, d'Omaima. Que consti que va ser una decisió premeditada perquè vaig pensar -vam pensar- que els aniria bé veure com serà la Catalunya del futur. Però la percepció sobre la immigració canvia quan comences a veure gel·labes pel teu carrer i te n'adones que no tot és happy flowers.


Per això, veig CiU tan despistada amb la qüestió com al PP i, per descomptat, l'esquerra. Només alguns alcaldes socialistes -com Àngel Ros o Núria Marín, per exemple- han començat a canviar de xip conscients que tenen una fuita de vots per aquest cantó. L'altre dia, abans d'un acte a Òmnium, fins i tot Joan Tardà m'admetia que els votants del Front National són els antics votants del PC francès de George Marchais.
Per exemple, l'únic que se li ha ocorregut al nou portaveu de CiU al Congrés en matèria d'immigració, un tal Antoni Picó, és defensar una proposició de llei d'estrangeria sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) després de la campanya d'El Periódico. No cal dir que als CIE s'ha d'aplicar estrictament la legalitat i depurar totes les responsabilitats, sobretot al de la Zona Franca després de la mort d'un intern. Però no vull ni pensar com deuen estar els CIE del Marroc, de Senegal o de Gàmbia en el cas que en tinguin.


La setmana passada, tot aprofitant un ple del Parlament, vaig estar xerrant per exemple amb diversos alcaldes sobre la immigració pels passadissos de la cambra. La veritat és que la majoria eren de CiU, però perquè després de les darreres eleccions municipals n'hi ha pocs del PSC. A la propera intentaré enraonar amb els socialistes Esteve Pujol i Judith Carreras, alcaldes respectivament de Camprodon i Olvan. Però no és el mateix, perquè el primer té un 11,4% d'immigració i la segona només un 2,7%.
Tot era off the record, és clar. Però un em va advertir que si no espavilem, en deu anys, podem acabar "com la Banlieue de París". Un altre em va explicar que, durant les eleccions, en feus socialistes, se li havien atansat votants que li deien -l'expressió és textual: "si em treus els moros et voto".


N'hi havia un, amb un percentatge d'immigració relativament baix al seu municipi, que no n'estava gaire amoïnat, però em va confessar que un dia va anar al centre històric de Tortosa i va quedar garratibat: "allò semblava Islamabad".


Però el més preocupant és el que em va dir una regidora del Baix Empordà que estava de visita: "amb la crisi, marxen". Malament rai si aquest és el criteri del partit de govern a la Generalitat, perquè vol dir que no té política en matèria d'immigració.


Per descomptat, també hauríem de fer autocrítica. Digue-m'ho clarament: sort n'hem tingut de la immigració: sense immigrants qui pujaria les bombones de butà a un cinquè pis del Raval sense ascensor? qui tindria cura dels nostres avis o qui netejaria els nostres carrers? (Nota del blog: qui ho feia abans que arribés tanta immigració?)


També hem tingut també un munt d'empresaris sense escrúpols: el boom de la construcció s'ha basat en part en mà d'obra barata. Un altre alcalde coneixia el cas d'un escorxador que pagava 500 euros al mes a immigrants per treballar a dos graus sobre zero.
Però tampoc no podem obrir les portes de bat a bat: tot immigrant hauria de venir, com a mínim, amb un contracte de treball sota el braç. I més amb els temps que corren. En política no hi ha res pitjor que no fer res. Tenim -tenen, perquè jo només faig de periodista- un problema. Si no espavilen, la situació pot esdevenir explosiva. I em sap greu dir-ho: això no és un article, ni tan sols una tesi doctoral malgrat la seva extensió, és un veritable crit d'alarma.
Per exemple, diumenge passat, a mitja tarda, vaig anar a donar un tomb pel meu poble. Em vaig sentir en minoria: primer em vaig creuar amb una parella, després amb un pare i un fill, més tard amb unes dones amb criatures, finalment amb tres homes un d'ells tapat de cap a peus: tots eren immigrants magrebins. Fins passat cinc minuts no vaig veure un autòcton. Malament rai si les classes mitjanes -de la qual em sento membre- se senten oblidades. Pot passar de tot.

Xavier Rius
Font: E-notícies

dilluns, 27 de febrer de 2012

Una setantena de comerços lleidatans participen en una campanya per desmentir els tòpics existents sobre la immigració

Sembla que el políticament correcte no ens deixarà ni anar comprar el pa tot i la crisis
Lleida (ACN).- L'Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat, amb el suport de la Paeria, la Diputació i la Generalitat, entre altres institucions, i entitats com ara el Gremi de Forners de Forners de les Terres de Lleida, han endegat la campanya 'Mirem-nos en positiu', que té per objectiu fer reflexionar sobre els principals tòpics existents a la societat al voltant de la diversitat cultural a les comarques lleidatanes. Entre altres actuacions, la campanya preveu l'edició de punts de llibre, díptics i una exposició a la UdL, a més del repartiment de 15.000 bosses de pa on s'exposaran alguns prejudicis acompanyats d'una explicació sòlida i argumentada que permeti desmentir-los.
Font: ACN

Nen de 7 anys expulsat de l'escola vuit dies de l'escola culpat sense judici de racista

A Anglaterra, els directors d'una escola van acusar de racisme a un nen de set anys per haver-li preguntat a un company "sos marró perquè veniu d'Àfrica?". La mare va protestar i va assegurar que no hi havia mala intenció en la seva pregunta, però el seu fill va ser inscrit com "racista" a l'escola.
 
L'ofensiva contra el racisme a Anglaterra va tenir la setmana passada un cas molt curiós en una escola de Hull. Tot va començar quan Elliott Dearlove, de set anys, es va interessar pel color de pell d'un company al pati. "¿Sos de color marró perquè veniu d'Àfrica?", Li va preguntar a un alumne negre, una conversa que va ser escoltada per la mestra.
La docent es va sentir escandalitzada i l'hi va explicar a la direcció del centre, que va acabar acusant de racisme al nen a l'entendre que hi havia una motivació racial darrere de la pregunta.
Segons el Daily Mail, minuts després la mare d'Elliott va rebre una trucada en què s'assegurava que el seu fill havia participat "en un incident racista". Hayley White, de 29 anys i treballadora del Servei Nacional de Salut britànic, va abandonar el seu lloc de treball i es va dirigir al centre.
En arribar, els responsables de l'escola li van fer una curiosa petició: havia de signar un document en el qual admetia que el seu fill Elliott era "un racista", segons la crònica que recull La Informació. La mare, que defensa que la pregunta es va realitzar en forma completament innocent, es va negar a fer-ho i va avisar de l'incident a les autoritats i els mitjans de comunicació.
"No es tracta d'un acte de racisme, sinó de la curiositat d'un nen de set anys", va dir White, "ell ​​ni tan sols sap el significat de la paraula racisme".
El col · legi va decidir de totes maneres aplicar la seva "tolerància zero als actes racistes" tot i que la mare del nen negre va assegurar que el seu fill no s'havia sentit ofès per la pregunta d'Elliott.
Segons les autoritats de l'escola, la llei els obliga a registrar "sense excepció" tots els incidents susceptibles de tenir tints racistes, però en aquest cas va aconseguir un efecte contrari. "Ara la gent va dient per aquí que jo he anomenat racista a un nen de set anys", va dir Nicola Allen, la mare del nen suposadament ofès.
Per a les autoritats de Hull, Elliott "no és racista" però van justificar l'actuació del col · legi assegurant que els seus gestors no van fer més que reflectir "un incident que es va identificar com racista per la víctima o un testimoni", com es realitza, normalment en tots els centres educatius del Regne Unit.
Segons dades del Daily Mail, cada any més de 20.000 escolars menors de 11 anys són denunciats per casos d'odi racial o homofòbia per casos tant ridículs com aquest.

«Els indignats estaven convençuts que cobràvem 1.300 euros per cap»

Els crits de "¡Pan y circo!" que es van sentir durant les actuacions dels gegants a les festes de Santa Eulàlia de Barcelona han enfurismat les colles de cultura popular

Els Gegants del Pi i les seves gralleres entrant a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Foto: Associació d'amics dels Gegants del Pi.

"¡Pan y circo!"
, van cridar fa quinze dies alguns indignats del moviment 15-M contra l'actuació dels gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona en l'inici de la festa major d'hivern de Santa Eulàlia. Més enllà del fet en si, la protesta va encendre els ànims dels portadors de la imatgeria popular. "Som voluntaris a qui mou l'orgull i la satisfacció de preservar les tradicions catalanes", explica la gegantera i grallera de la colla dels Gegants del Pi Gemma Moreno. "Els indignats estaven convençudíssims que cobràvem 1.300 euros per cap! Però si a la nostra colla som 60! Estaríem parlant de 78.000 euros! I encara quedarien les altres colles!", s'exclama, explicant a continuació que la seva tasca és absolutament voluntària i, per tant, altruista.

Moreno assegura que parla "a títol personal", tot i que "molts companys de la meva colla i d'altres comparteixen la meva opinió". "Som voluntaris. Patim la crisi com tothom, i podem compartir o no les reivindicacions dels manifestants i estar d'acord o no amb la política que se segueixi a una o altra banda de la plaça Sant Jaume. Però mai cobrem."

Es lamenta que, tot sovint, "ens trobem amb manifestacions i gent escridassant-nos". "Tenen tot el dret de reivindicar, però també han d'entendre que estan interrompent una actuació que estem fent nosaltres", explica. Possiblement, les protestes dels indignats van ser la gota que va fer vessar el got de molts dels integrants de les colles barcelonines de cultura popular, perquè assegura que la situació és constant: "Per la Mercè, sobretot".

És conscient que "és complicat" gestionar i/o coordinar la festa i la protesta, però es lamenta que els damnificats, a banda dels polítics de torn, constantment són els membres de la colla. "Els que protesten no crec ni que siguin conscients que som allí", reconeix. I s'exclama: "Protesten contra l'alcalde, a qui potser no poden veure sovint..., però és que el dia de Santa Eulàlia no hi havia ningú al balcó! Protestaven contra una paret!"

Els costos de ser geganter

"Per santa Eulàlia, l'ajuntament ens va donar una ampolla d'aigua. Hi ha la sensació que, per tractar-se de Barcelona, aquí hi hagi molts diners per repartir, però no és així", explica. En canvi, per poder sortir a fer ballar la imatgeria festiva, els membres de les colles han d'assajar, comprar gralles i tabals -"la meva gralla m'ha costat 700 euros!", explica-, pagar el professor de gralla, comprar-se les camises, les espardenyes i les faixes, llogar una furgoneta per desplaçar-se... "I que després ens vinguin amb crits de "¡Pan y circo!", doncs sap greu", es lamenta.

La protesta dels indignats va encetar un cert debat en el si de les colles de cultura popular de Barcelona: "No ens havíem plantejat mai l'opinió que tenien de nosaltres la resta de la ciutat. Quan vam sentir els crits, més que ràbia, vam sentir sorpresa. De veritat que es pensen això? El ciutadà és conscient de què hi ha darrera dels gegants? Els assajos, el dia a dia, asseure't a cosir la vora de la capa..."

"Invertim moltíssimes hores assajant i treballant perquè no es perdi part del nostre patrimoni cultural, i ho fem des d'una entitat no lucrativa. Tot el que entra, surt invertit en gegants. I m'agradaria veure la cara dels seus fills quan passem amb les figures, i que reflexionin sobre els insults i les acusacions que ens van dirigir", interpel·la Moreno als indignats.

Expressant un sentiment generalitzat entre els geganters barcelonins -per bé que ni la seva colla, ni la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, ni la Coordinadora de Geganters de Barcelona no es volen posicionar públicament-, Moreno afirma: "Geganters i grallers tenim un sol interès comú: la preservació i difusió de la part que ens correspon de la cultura catalana. Com a entitat, som apartidistes i apolítics. Sempre sortim al carrer a compartir la nostra música i les nostres figures amb la ciutat, i ho hem fet a totes les legislatures amb les mateixes ganes i il·lusió".

Sigui com sigui, fent extensiva la reflexió a la resta de geganters, bastoners, dansaires, diables..., assegura que, malgrat tots els entrebancs, se sent ben pagada quan surt amb la cercavila i rep "els aplaudiments i el somriure dels nens i nenes que van a veure els gegants".

L'Iran s'acosta als nivells necessaris d'urani enriquit per fabricar una bomba atòmica

La república islàmica produeix 14 quilos mensuals d'aquest mineral a dues de les seves instal·lacions. L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica publica un informe on "no pot concloure que el programa nuclear de Teheran tingui finalitats pacífiques"

En contra de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU, l'Iran està accelerant el ritme de producció d'urani enriquit a la controvertida planta subterrània de Fordow, segons ha informat aquest divendres l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA).
En el seu informe més recent sobre el programa nuclear de la república islàmica, els inspectors de l'OIEA precisen que l'Iran ja té uns 110 quilos d'urani enriquit fins gairebé el 20%, xifra que s'acosta a la meitat del que és necessari per fabricar una bomba nuclear.
L'Iran produeix urani enriquit a aquesta puresa a un ritme d'uns 14 quilos per mes (10 a la planta de Natanz i 4 a la de Fordow), fet que significa "un augment important".
A partir d'un enriquiment del 20%, els experts ja parlen d'"urani altament enriquit" i consideren que els tècnics iranians s'acosten molt als nivells necessaris per fabricar una bomba.
L'urani enriquit pot tenir aplicacions civils, en forma de combustible nuclear per a plantes energètiques, però també militars com a material per fabricar una bomba.
En l'informe confidencial d'onze planes, enviat aquest divendres als països membres de l'organisme, els inspectors critiquen l'Iran per no col·laborar en la seva investigació. Els inspectors asseguren que "l'agència no pot donar seguretats creïbles sobre l'absència de materials i activitats nuclears no declarades a l'Iran" i "no pot concloure que tot el material nuclear a l'Iran tingui finalitats pacífiques".
FONT: Ara.cat

CCOO presenta un ERO per reduir en 1,7 milions la seva despesa salarial

CCOO com les altes empreses ha de reduir plantilla, qui es manifesta ara?

El sindicat assegura que la mesura s'ha presentat d'acord amb la normativa prèvia a la reforma laboral
CCOO ha presentat avui un expedient regulador d'ocupació (ERO) davant del departament d'Empresa i Ocupació. El que pretén el sindicat és reduir en 1,7 milions d'euros la seva despesa salarial. Calculen que l'ajustament es podria traduir en una cinquantena de jornades laborals, però no han especificat la quantitat de treballadors que es veurien afectats.
CCOO justifica aquesta mesura per la "disminució d'ingressos" causada per l'augment del nombre d'afiliats a l'atur (qui està aturat té una reducció del 50% de la quota), les baixes i la dificultat de trobar nous afiliats. 
El sindicat assegura que l'ERO "s'ha presentat d'acord amb la normativa prèvia a la reforma laboral".
La negociació entre el sindicat i els treballadors va començar a principis d'any i, segons ha assegurat CCOO, l'aplicació de l'ERO es farà "amb criteris de voluntarietat, reducció de jornada, accés a jubilacions avançades i altres mesures que minimitzin el nombre de persones afectades".

dissabte, 25 de febrer de 2012

"Contracteu nacionals en lloc d'estrangers"

Chris Grayling, ministre de Treball del Regne Unit, ha demanat als empresaris britànics que donin preferència als anglesos devant als estrangers a la hora de oferir treball. 


Aquestes declaracions han estat fetes just després de que un informe de l'Oficina Nacional de Estadistiques desmostressin que els de fora estan conseguint llocs de treball al ritme que els anglesos els perden. Així ho demostren com, durant el 2011, al voltant de 208.000 britànics van sumar-se a la llista de l'atur, mentre que 212.000 inmigrants van trobar feina.  


"Ningú pensa que aquesta situació sigui acceptable i ningú pensa que hagi de ser tolerada", afirmava avui el ministre, abans d'advertir que "hem de treballar en això per cambiar-ho" 


Grayling confia que tots els empresaris britànics que necessitin incorporar a algú a la seva empresa en els pròxims mesos "contracti a un jove empleat del Regne Unit en el més alt de la seva llista de prioritats". 


I és que, segons el responsable de la cartera d'Ocupació, els joves britànics d'entre 16 i 24 anys normalment han de competir contra treballadors de l'est d'Europa, que són cinc anys més grans i tenen més experiència.


Aquestes afrimacions, lògiques i basades en estadístiques reals, han estat utilitzades pel sector més progre i d'esquerres, per titllar de xenòfob al ministre Chris Grayling. Fins i tot a Espanya la notícia ha estat tractada com un cas de "falta d'ètica i respecte", "xenofòbia" i "contradiu la legislació de la Unió Europea". 


Però des de quan defensar els drets dels ciutadans autòctons és ser xenòfob i va en contra de la legislació de la Unió Europea?  Potser caldria canviar la legislació Europea si és el problema.


divendres, 24 de febrer de 2012

Pinça de l’alcaldable de la CUP a Barcelona i UPyD contra un jove independentista




Notícia del diara ABC


Com ja vam informar fa unes setmanes, l’alcaldable de la CUP a Barcelona, Xavier Monge, es va adreçar a la justícia espanyola per denunciar un jove independentista per un suposat missatge fora de lloc a través del Facebook durant els dies posteriors a la mort d’Heribert Barrera, conegut referent independentista, i a qui Monge va insultar reiteradament. El judici, vist per sentència, es resoldrà en els propers dies.

Segons ha pogut saber Som Notícia, Monge va adjuntar a l’expedient dues proves: la captura de pantalla del Facebook amb la presumpte amenaça i un retall de diari del rotatiu espanyol ABC, en el qual es criminalitzava “l’independentisme radical” i s’explicava, de forma esbiaixada, un enfrontament entre militants del partit de Rosa Díez i tres independentistes – entre ells, el jove denunciat suposadament-. El més curiós d’aquest fet és que en la fotografia que il·lustra la notícia de l’ABC apareixen diversos encaputxats de l’Esquerra Independentista cremant una bandera espanyola.

Tot i que Monge es vanta d’antifeixista, expliquen assistents al judici que no va tenir cap inconvenient en fer servir aquesta informació de l’ultraespanyolista diari ABC per intentar demostrar un comportament agressiu per part del jove independentista que ha denunciat, perseguit tant judicialment per militants d’UPyD com de la CUP. Aquesta estranya pinça entre Monge i UPyD només es pot entendre per un possible comú odi d’ambdues parts contra els qui defensen la catalanitat.


A aquestes alçades ja no ens ha d'estranyar gens que els capitostos de la CUP no desacreditin els indignaos que es manifesten contra la cultura popular catalana. Segons ells, per "quatre capullos" que es manifesten contra les tradicions catalanes no es pot atacar un moviment. I doncs, jo em pregunto, per la CUP, fins a quin nivell està permès atacar Catalunya perquè surtin a defensar-la? Us imagineu que gent nostra anés a boicotejar un acte cultural català i nosaltres diguéssim que no passa res? Fixeu-vos a més, que els "indignaos" arremeten contra la cultura popular amb un odi desfermat i cru, cridant coses com "¡Pan y circo!", "¡Verguenza, verguenza!", "¡Dictadura de CiU!" i "¡Fuera, fuera!" i fins i tot al final del vídeo se sent una persona cridant "en castellano!" Però pels de la CUP això no desacredita un moviment... És clar, ja he dit al principi que no és d'estranyar, doncs ells es declaren "no-nacionalistes".
El següent twit va ser on Xavi Monge després de queixar-se que se li pixessin a la porta de casa es declarava skinhead:


Per aquests fets Xavier Monge es va guanyant un grup al facebook Declarem a Xavier Monge tumor de l'independentisme



L'ASSASSINAT DE UMM QIRFA - Biografia de Mahoma en vinyetes II


L'ASSASSINAT DE UMM QIRFA

Segon lliurament de la biografia de Mahoma i l'Alcorà o Qur'an. Aquí veiem la ment criminal i depravada de Muhammad el Sr Profeta de Déu-encara sort, perquè si arriba a ser del diable, no queda res en peu a Aràbia.
Umm Qirfa era una dona gran venerable i venerada per la seva tribu dels Banu Fasarah-tribu jueva-, i no només per la seva tribu que la va elegir per governar la tribu-presa feminisme del bo-si no per totes les tribus veïnes que acudien a ella per demanar-li consell i fins i tot mediació quan tenien problemes entre les altres tribus.
He dit que era respectada per totes les tribus i he dit , però en una hi havia un nou jugador, Muhammad-Mahoma per als amics-, i el com el malsà, cobdiciós i retrògrad que era fins i tot per a la seva època no respectava res i menys que una dona governés una tribu, i llavors. . . . . :








Com veuen vivien del saqueig i el pillatge, de convertir les persones en bestiar per vendre'ls al mercat d'esclaus, o com a esclaus / ves sexuals. Tot sense cap escrúpol i ingiriéndose en els assumptes d'altres tribus que tenien el seu propi dret a tenir una dona com a màxima governant o no ser musulmans. Però això no valia a Mahoma ja que atacant-los i repartint el botí-per a ell la part del Lleó-era com aconseguia seguidors i a més després podia viure del conte cobrant impostos tipus màfia-per la seguretat-als kaffir, o sigui a nosaltres el no musulmans.

Els sona a alguna cosa recent, una mena de El Nou Califat d'Europa?. Doncs espavilem ..

Abdullah Ibn Sarh Ibn Abi Sarh - Biografia de Mahoma en vinyetes


QUI ÉS EL VERITABLE Abdullah Sarh?
Abdul · là Sarh és el pseudònim que ha utilitzat l'autor d'aquestes vinyetes-en anglès i indonesi en l'original-, però qui era el veritable Abdullah Sarh, llegeixin això i ho sabran:
Quan Mahoma va conquerir la Meca, és clar per la força de llances i espases (Collons amb el profeta de Déu!), Volia donar la imatge de magnànim, bondadós i gens rancorós. Però en secret tenia el seu cor negre ple d'odi i males intencions, sobretot contra 6 ciutadans civils de Meca i especialment contra Abdullah Ibn Sa'd Ibn Abi Sarh. Però qui era realment aquest home i perquè aquest interès per part de Mahoma per assassinar?. Llegeixin aquestes vinyetes i ho sabran, això i moltes altres coses de l'auto-titulat "Profeta d'Al · là":






Ja veuen com se les gastava Mahoma, ni tan sols va respectar el que per a ells era un recinte sagrat la Ka'ba o Kaaba.
No suporten a ningú, però als que abandonen l'islam els tenen especial malvolença perquè igual que Abdulla Sarh coneixen la superxeria, la mentida i el guinyol des de dins.


La integració dels paquistanesos

L'associació de Taxistes Paquistanesos de Catalunya ja està en marxa emparant l'àrab com a llengua i amb bandera espanyola.
Perquè han de crear una associació només de paquistanesos taxistes? perquè no una associació per a tots els taxistes?
 La seva condició és la de colonitzador.

dijous, 23 de febrer de 2012

Marx viu en una claveguera!


Primer va ser el veto oficial. Jo sóc Karl Marx, de Gennys Pérez, va guanyar el Premi de Dramatúrgia Innovadora 2006. L'escriptora ha narrat que el llavors ministre de la Cultura, Francisco Sesto, es va enfurismar i va suspendre l'acte on es donaria el veredicte, el brindis, la roda de premsa, l'entrevista a Tots endins ... La decisió oficial, que havia de publicar-se un 13 de desembre, va sortir l'últim dia de l'any, el premi en metàl · lic (Bs 30.000) es va fer efectiu als 10 mesos, el llibre es va publicar pràcticament dos anys després, amb un tiratge de tot just 3 mil exemplars, amb parador desconegut.
Després vindria la renúncia de Gustavo Rodríguez el 2008. L'actor abandona la temporada a Caracas per desacords econòmics amb l'autora. Marcos Moreno seria Marx però un altre compromís el va arrencar de la producció; igual li va passar a Allunyo Felip. Finalment, l'obra s'estrena aquest divendres amb Karl Hoffmann, qui va tenir tot just 25 dies per construir el personatge.
Gennys Pérez pren el creador del capital i pare del comunisme, i el converteix en un personatge que delira en la profunditat d'una claveguera. D'aquesta forma nua la utopia, dispara contra el comunisme, però també contra el capitalisme.
"La peça és aterridora, requereix guáramo", confessa Hoffmann, qui va tenir l'obra a les seves mans fa tres anys, però la va rebutjar, fins ara, quan va decidir a assumir el repte, malgrat el poc temps que va tenir per estudiar al personatge. "És un personatge difícil, té psicopatologies. És esquizofrènic, per exemple, i de vegades és Carlos Márquez, de vegades Marx, de vegades la seva ideologia, i de vegades la realitat, les seves pors, la malaltia ...".
Flor Elena González, que debuta com a productora executiva, desenvolupa el paper de Jenny von Westphalen, dona del pensador. "Ella segueix a Carlos per amor a l'home i per amor a l'ideal, li segueix el joc, però també té la tasca de portar-lo a terra".
Autora i actors coincideixen que la peça no és anticomunista. "Qualsevol ideologia ha de ser respectada", aclareix Hoffmann, i alhora ha Pérez afegeix que si bé estan qual rates en una claveguera, mai deixen de somiar. "Va més enllà de comunisme i capitalisme, aborda l'humanisme".
"Només l'amor converteix l'home en home, Jenny! No l'amor a les idees revolucionàries!", Diu el personatge. Mentre la seva dona lamenta: "Ens va vèncer la misèria, Carlos! Al socialisme el va vèncer la misèria!".
La dramaturga, que té en el seu haver 16 obres, cinc premis i quatre llibres, va pensar en claudicar, però una força superior l'ha portat a insistir en muntar l'obra. "El teatre és un fet viu, la dramatúrgia sense els actors i sense l'espai escènic, és literatura".
A més, l'autora tanca dient: "Aquesta peça ens la mereixem tots".
Jo sóc Karl Marx estrena aquest divendres, a les 9:00 pm, en Espai Plural de Trasnocho a Las Mercedes.

FONT: El Universal

dilluns, 20 de febrer de 2012

Letònia rebutja el rus com a llengua cooficial

El 'no' a fer del rus la segona llengua oficial al país guanya amb un 80% dels vots. La consulta reobre la ferida de l'ocupació soviètica
Letònia rebutja el rus com a llengua cooficial
Dos ciutadans letons a punt de votar. / VALDIS DOMBROVSKIS / AFP VALDIS DOMBROVSKIS / AFP
El rus no serà llengua cooficial a Letònia. Amb un 80% dels vots –amb la meitat dels vots escrutats–, el 'no' s'ha imposat clarament en el referèndum que s'ha celebrat aquest dissabte.
La impulsora de la consulta ha sigut la minoria russa de Letònia, rebutjada per gran part de la classe política i que se sent discriminada per la legislació lingüística letona. Si hagués guanyat el 'sí', aquest país bàltic s'hauria convertit en el primer soci de la Unió Europea a donar l'estatus d'oficial a la llengua de Tolstoi. 
Aquest país de més de dos milions d'habitants va viure la meitat del segle XX sota dominació soviètica, cosa que va fer disminuir considerablement els parlants de letó. Després d'aconseguir la independència el 1991, les autoritats letones van aprovar lleis per protegir el letó, que obligaven a conèixer la llengua a tots els ciutadans, inclosos els milers de russos que s'havien instal·lat al país durant els anys d'ocupació i que volien obtenir la nacionalitat.
Vint-i-un anys després, la llengua més utilitzada del país és el letó, però una tercera part de la població té com a llengua materna el rus.

Font: Ara

dissabte, 18 de febrer de 2012

Crim de sang




Sebastià Alzamora i Martín

Crim de sang recrea un episodi històric de la matança de religiosos a mans de nuclis anarcosindicalistes a la Barcelona de l'estiu del 1936. La novel·la està plantejada com un thriller, com una novel·la negra d'investigació policíaca. Crim de sang narra la investigació de l'assassinat d'un sacerdot marista i un nen de menys de deu anys. Un doble crim fora de tota lògica. El lector desconeix la identitat de l'assassí, però sap que és algú que afirma reiteradament que és un vampir. En paral·lel a la investigació policial, en què intervenen un jutge i un metge forense, la novel·la reconstrueix la persecució de l'orde dels maristes i els intents de negociar amb la CNT-FAI un alliberament després de pagar una important suma de diners. La construcció del relat impressiona pel dinamisme narratiu i la fusió de gèneres diversos.

Premi Sant Jordi 2012.


· Editorial: Proa
· Col·lecció: "A tot vent-rustica"
· Enquadernació: Tapa dura
· Pàg.: 280   ·  Mides: 15 x 23
· EAN: 9788475882901
· PVP: 19,23 / 20 €

La part positiva del Burka

divendres, 17 de febrer de 2012

Lituània diu no a Lenin

Pòster anticomunista a Londres





La policia lituana ha manat un home de treure un gravat del cap d’en Lenin del seu pati del darrere. El símbol era clarament visible des del carrer afora. L’home va dir que l’havia penjat a la paret del seu colomar perquè l’antic líder comunista s’estimava els coloms. Però la llei lituana prohibeix les banderes soviètiques i d’altres símbols. Així que calia treure el cap. 
[Lithuanian police have ordered a man to remove an engraving of Lenin’s head from his back yard. The symbol was clearly visible from the street outside. The man said he hung it on the wall of his pigeon house because the former Communist leader loved pigeons. But Lithuanian law bans Soviet flags and other symbols. So the head had to go.]
 FONT: Taranis

Wisła Krakow Supporters

Aquí veiem els aficionats de l'equip polonés Wisła Krakow mostrant el seu rebuig al comunisme en forma de mosaic.

dijous, 16 de febrer de 2012

Orgullós de ser comunista



El diputat Boada (Iniciativa) va dir ahir al Parlament que se sentia orgullós de ser comunista i de que li diguessin “soviètic”. Si aquest país fos una mica seriós i no aquest femer relativista i socialdemòcrata el senyor Boada ja avui dormiria a la presó acusat de enaltiment del genocidi. No hi ha hagut a la Història cap totalitarisme més abassegador i sanguinari que el comunisme, més sectari, criminal i assassí. Que el senyor Boada digui que se sent orgullós de ser comunista i soviètic és perfectament equivalent a què algú digués que se sent orgullós de ser nazi i del Tercer Reich.

El bonisme amb què es tracta i es considera el comunisme és completament impresentable i impropi d’una societat i d’un país amb memòria. El comunisme és el càncer més letal que ha patit la Humanitat, i no només pels milions de vides que ha segat i que sega encara sinó per la misèria que deixa al seu pas, per la destrucció de l’economia i de l’esperança, per com asseca les ànimes i anul·la l’home. En un país normal el senyor Boada seria a la presó per apologia del pitjor crim que s’ha comès mai contra la Humanitat. I en un país normal qualsevol Parlament s’hauria col·lapsat d’indignació sentint les seves paraules.

Però estem tan podrits per dins, i tan desorientats i tan vençuts, que ni l’insult més gros ens commou i som matèria totalment trepitjable. El Parlament demostra cada dia i a cada sessió la seva inutilitat, i la representació que s’hi fa és una farsa de fira ambulant amb la dona barbuda i la cabra, el venedor de pòcimes i el faquir, etcètera. Ahir, restant impassible davant la barbaritat que Boada digué, va demostrar també que és una cambra de diputats o bé molt ignorants o bé molt indignes. O bé totes dues coses, que és el més probable.

L’esquerra, que sempre ha estat totalitària i que mai no ha idexat de ser-ho, que sempre ha estat mortífera i que si els deixessis tornarien a la txeca, l’esquerra amb les seves mentides i nosaltres amb la nostra deixadesa davant d’aquestes mentides devalua i devaluem el debat públic i allò que fa que ens puguem considerar persones fetes i dretes, mereixedores de tal nom i dignes de la nostra espècie. Si no plantem cara, i no els plantem cara i ens alcem contra la seva barra i la seva monstruositat, ens acabarem tornant tan cínics i miserables com ells, tan còmplices del crim com ells, tan mesquins com ells. Som a un pas d’aconseguir-ho. Des del fons de l’abisme, el seu cau de desfeta moral ens espera, sinistre i tenebrós, per confondre’ns amb la pitjor mena de gent que habita el planeta.


Salvador Sostres

dimarts, 14 de febrer de 2012

Els nadius de Còrsega protesten davant les cases i negocis de magribins, que terroritzats comencen a abandonar l'illa francesa

A Còrsega, el rebuig contra els magribins s'expressa cada dia amb més cruesa. Les autoritats de l'illa s'inquieten davant la recrudescència dels atacs anti-magrebins: un total de 30 atemptats en els últims 6 mesos contra cases i empreses magribins, inclòs un banc marroquí.




En el vídeo es mostren imatges del segon atemptat contra la casa en construcció d'un algerià, que davant l'assetjament patit ha decidit abandonar l'illa. Els corsos són cada vegada més reticents amb la immigració musulmana (26.000 per a una població total de 300.000 persones a l'illa) i defensen la seva postura sense embuts. Temen ser submergits per aquesta població culturalment diferent i prolífica.
Fins als moderats comparteixen aquest temor: "Si unes comunitats de fora de Còrsega segueixen arribant massivament i segueixen sense integrar-se, llavors és evident que tindrem greus problemes tard o d'hora, perquè amb tota seguretat els corsos no acceptaran ser marginalitzats al seu poble". Els enfrontaments són habituals i els nadius diuen no estar disposats a lliurar la seva terra a una altra civilització.
En aquest context, un pamflet signat per un denominat CMCS (Comitè de la Majoria Silenciosa Corsa) va circular a l'illa arran d'uns incidents que van portar a uns atemptats contra locals magribins algun temps enrere.






Això deien aquestes octavetes:



SI ETS MUSULMÀ LLAVORS LLEGEIX AIXÒ
SENSE ODI NI RACISMEA Còrsega els immigrants s'han d'integrar. Preneu exemple dels vostres avis, que van saber al seu moment, fondre en la societat francesa sense abandonar la seva identitat i respectant la del seu país d'acollida.És intolerable que els fills i els néts dels immigrants d'ahir no s'hagin adaptat o no hagin volgut adaptar, sota la influència de l'islamisme i de la xaria que ens volen imposar.

NO ACCEPTEM AIXÒ A CÒRSEGA 
No tindrem territoris fora de la llei com passa en altres parts (les "banlieues"). Els habitants de la nostra illa seran particularment vigilants pel que fa totes els conflictes que exasperen la societat francesa.Vosaltres els musulmans, no perdeu mai de vista que si esteu sobre el territori francès és per beneficiar-vos d'avantatges econòmics que no existeixen en el vostre països d'origen.Recordadles això als vostres descendents que reivindiquen l'islam a Còrsega vestint-cada vegada més de manera provocativa.Tampoc acceptem veure aquestes joves i dones, cada vegada més nombroses, envair els nostres espais públics vestides d'aquesta manera. Sabem que el mocador és la primera etapa cap el vel integral. Aquest ha passat lentament de ser un símbol d'islam a ser una eina de desestabilització de la societat francesa, particularment en l'àmbit escolar.

MUSULMANS 
Us aconsellem encaridament que segueixin les nostres normes. Aquest és el nostre país, la nostra terra, el nostre estil de vida, del qual us aprofiteu sense respectar-lo.Còrsega no se sotmetrà a les vostres exigències, els que persistiran seran obligats a retornar als seus països d'origen o el dels seus ancestres.Us demanem que transmeteu i feu circular aquest correu als vostres familiars i cercles pròxims insistint sobre el fet que estem cada vegada més determinats.

CMSC Comitè de la Majoria Silenciosa Corsa ".

 FONT: 

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters