El rector de Muro, Pere Fiol, fou l’encarregat de pronunciar el sermó de la Conquesta, durant la missa que es féu a la Seu
Mn. Pere Fiol pronuncià el sermó de la Conquesta. Foto: M. À. Cañellas.
L'Església es convertí, el dia de la festa de l'Estendard, en una mena de contrapoder del poder polític en matèria identitària. Just abans que el batle de Palma, Mateu Isern, empràs el castellà en el discurs oficial, l'Església féu una ferma defensa de la llengua i la cultura pròpies i no estalvià crítiques velades als actuals governants en el sermó de la missa que es realitzà a la Seu. Una missa, no cal dir-ho, íntegrament en català i que presidí el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui.
"Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l'imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història", afirmà l'encarregat de pronunciar el sermó, el rector de Muro, Pere Fiol.
"Els seguidors de Jesús haurem de continuar tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l'imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història", afirmà l'encarregat de pronunciar el sermó, el rector de Muro, Pere Fiol.
El capellà reivindicà la darrera encíclica del papa Joan XXIII, sobre la pau als pobles, de l'any 1963, que "ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines. El papa que impulsà les misses en les llengües pròpies dels pobles demanava, segons recordà dissabte el rector de Muro, "que a tots els grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent". I "la Justícia demana que els poders polítics s'apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d'aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques".
Lluny del papa Joan
"Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l'Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut", sentencià el capellà, en una clara al·lusió a les polítiques del PP que van en detriment de l'idioma propi. Remarcà aquesta referència quan recordà les paraules del poeta Joan Alcover sobre la llengua catalana: "Jo l'estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l'ennobleixen, per l'ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc perquè és la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa no la millor, sinó l'única per nosaltres".
Fiol, que en el seu parlament defensà el paper social de l'Església en temps de crisi, acabà demanant als feligresos que treballin, com ho ha fet Càritas els darrers 50 anys, "perquè en cada persona s'hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu. I com solia dir el beat Juníper Serra, allò primer és allò primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra".
"Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l'Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut", sentencià el capellà, en una clara al·lusió a les polítiques del PP que van en detriment de l'idioma propi. Remarcà aquesta referència quan recordà les paraules del poeta Joan Alcover sobre la llengua catalana: "Jo l'estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l'ennobleixen, per l'ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc perquè és la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa no la millor, sinó l'única per nosaltres".
Fiol, que en el seu parlament defensà el paper social de l'Església en temps de crisi, acabà demanant als feligresos que treballin, com ho ha fet Càritas els darrers 50 anys, "perquè en cada persona s'hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu. I com solia dir el beat Juníper Serra, allò primer és allò primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra".
Font: dBalears
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada