dilluns, 31 d’octubre del 2011

14 d'Abril: Macià contra Companys


Segueix aquest enllaç per veure el documental sencer.

Context històric:

El 12 d'abril se celebren eleccions municipals. Fa poc més d'un any que el govern de Berenguer ha posat fi a la dictadura de Primo de Rivera. Els nous aires més democràtics han permès que Francesc Macià torni de l'exili i, en un temps rècord, ha pogut organitzar un nou partit, ERC, que uneix republicans de totes les tendències per presentar-se a les eleccions. Al costat de Macià en aquesta aventura hi ha una figura controvertida, Lluís Companys. Un advocat i polític amb fortes connexions amb sectors obreristes i amb determinats nuclis i personalitats del republicanisme espanyol. A pesar de la popularitat de Macià, ningú li atorga gaires probabilitats d'èxit. El nou partit sorprèn tothom amb una victòria aclaparadora.

La victòria agafa els líders del nou partit tan desprevinguts com desproveïts de qualsevol estratègia o pla d'actuació. I cal recordar que sota les sigles ERC hi ha independentistes, federals, republicans moderats, socialistes... Alguns volen la república, d'altres la independència, d'altres proposen anar a Madrid a consultar. Macià convoca tothom l'endemà al migdia per prendre una decisió després de testar l'estat d'ànim a les casernes i a Madrid. Però, empès per l'efervescència al carrer, Lluís Companys va decidir que no calia fer cap reunió. A quarts de dues del migdia, sense comunicar-ho prèviament a ningú -ni tan sols a Francesc Macià- Companys va proclamar la república a l'Ajuntament de Barcelona. La notícia va córrer com la pólvora i va precipitar la caiguda de la monarquia a tot Espanya. En lloc d'alegrar-se per la proclamació, Francesc Macià es va enfadar molt, en arribar a la plaça de Sant Jaume, dissimulant el seu enuig, l'avi va anar més enllà i va proclamar la República catalana, un gest de sobirania que va ser rebut amb entusiasme i desconcert. Pocs minuts després, els dos grans líders de la triomfant esquerra catalanista s'encaraven a crits en una de les nobles sales de l'Ajuntament barceloní. En el moment de l'èxit, ERC viu la seva primera crisi.

Durant tres dies, el nou règim va intentar consolidar-se enmig d'una lluita sorda entre les dues faccions d'ERC, els recels de l'exèrcit, la patronal i la CNT, i l'amenaça d'una intervenció des de Madrid. Mentre Companys es feia càrrec del govern civil, elements fidels a Macià es fan els amos de Correus, de la universitat i d'altres entitats, és evident que no hi ha un pla coherent per assumir el poder per part de la nova República catalana. Tot i l'entusiasme dels seus companys d'estat català, que munten una guàrdia cívica al Palau de la Generalitat, Macià s'adona aviat que la seva posició és més precària del que preveia. Companys ho sap i li explica puntualment, per telèfon, al ministre Maura.

El dia 17, finalment, la visita a Barcelona de tres ministres de la nova república espanyola, va forçar un acord que va enterrar la República catalana i, a canvi, va desenterrar una denominació d'arrel medieval: la Generalitat. Va ser una solució de compromís per tal que Macià pogués mantenir el càrrec tot i no tenir un Estatut d'Autonomia al darrere. En acabar la trobada Macià va dir que feia el sacrifici més gran de la seva vida.

El 14 d'abril, una de les grans dates de la nostra història contemporània, va ser fruit de la improvisació. Companys va actuar per lliure, i Macià el va haver de matisar en una segona proclamació que va fer que Francesc Pujols afirmés: "Aquesta gent, de tant sortir al balcó, es constiparan". Les vacil·lacions dels dies següents demostren que els dirigents d'ERC no havien previst res. Va ser un nyap, una temeritat amb moments gairebé hilarants... però també va ser una proesa, perquè els protagonistes s'hi jugaven la pell, perquè van fer caure la monarquia a tot Espanya, i a més van fer possible el restabliment de l'autogovern català, per primer cop des de 1714.

Macià i Companys, dues de les grans icones del catalanisme, eren dues personalitats molt diferents que el 1931 tot just havien començat a unir les seves forces, després de trajectòries molt diferents. Macià, militar de carrera, tan seriós com romàntic, procedia del separatisme, i va unir forces amb d'altres que, com Companys, professaven un catalanisme molt més tebi, i tenien un perfil molt més esquerrà. Companys era un advocat amb fama d'audaç i fins i tot de tarambana, tenia amics lerrouxistes i fins i tot a la CNT. Tots dos van coincidir sota unes sigles i un objectiu comú -fer caure la monarquia- però la sorprenent victòria electoral va posar de manifest les seves contradiccions.

Toni Soler
Guionista de "14 d'abril: Macià contra Companys"

Vaga de fam de 48 hores per la pau i la llibertat al Tibet

La comunitat tibetana de Catalunya, mobilitzada per la Casa del Tibet de Barcelona, volen denunciar el silenci de la comunitat internacional, l'ONU i els mitjans de comunicació davant la repressió del govern comunista xinès contra el poble tibetà. Per protestar per aquesta sitiuació, ha organitzat una vaga de fam de 48 hores a la plaça Universitat de Barcelona que començarà a les onze d'aquest matí. L'encapçalarà el monjo tibetà i director de la Fundació Casa del Tibet, Thubten Wangchen.

'Al Tibet, monjos i joves segueixen demostrant el seu rebuig a la repressió del govern de la Xina amb immolacions. Lamentablement, segueixen atemptant contra llurs vides per defensar el seu poble, la seva cultura, la seva religió i, sobretot, els drets humans', afirmen en l'exposició de motius de la vaga de fam. 'És vergonyós el silenci dels dirigents polítics i és una llàstima que no es valori l'ètica, l'educació, la llibertat i els Drets Humans dels pobles que viuen sota repressió'.

Mentre duri la vaga de fam, els organitzadors informaran de la situació actual del Tibet i recolliran signatures per la llibertat dels presoners polítics. Des del març, deu joves tibetans, la majoria monjos del monestir de Kirti, a la regió de Ngaba, s'han immolat. L'última víctima, Dawa Tsering, un monjo tibetà de 38 anys, es va immolar dilluns passat.

Després de la vaga de fam, el dimecres a dos quarts de vuit del vespre, s'iniciarà una marxa silenciosa i amb espelmes des de la seu de la Fundació Casa del Tibet, al carrer Rosselló 181, fins a la plaça Sant Jaume. Aquesta mateixa acció se celebrarà a moltes ciutats del món amb el lema 'Dia Global d'Acció'. De moment ja hi ha confirmades manifestacions a setanta ciutats.

Font

Bonpreu sí, Juver no, gràcies!

Si la nostra llengua es manté viva és gràcies a tots aquells que la parlem, llegim, escrivim, la conservem i mai claudiquem encara que l'altre persona ens parli castellà. Els comerciants també tenen una missió important a la tasca del català, la retolació o etiquetatge entre altres. Per una banda tenim la marca Juver que prefereix etiquetar en àrab i per altra la marca Bonpreu que lluita per la conservació del català i que presenta els nous productes que s'han posat a la venda darrerament. S'afegeixen a la ja llarga llista de productes etiquetats 100% en català:

salses fresques: quatre formatges, bolets, pesto, bolonyesa i carbonara. preu: 1,29 - 1,49 €. pes: 200 mg.
(Buitoni = 1,99 €) Comprar en català és més barat!

iogurts bífidus amb trossets de maduixes Bonpreu:
4 gotets de 125 g. preu: 1,09 €.
(Danone = 1,99 €) Comprar en català és més barat!

A la següent imatge del diari Què! de dilluns 29 d'octubre podem veure un comerç denunciat per UNCat per retolar únicament en castellà

Comerç amb adhesius d'UNC

divendres, 28 d’octubre del 2011

El genocidi bòer



Interessant treball de recerca d'un alumne de primer de batxillerat sobre el genocidi bòer, el podeu llegir clicant aquí
Què és un bòer? 

Els afrikaners o bòer (també anomenats bòers, afrikaanders, afrikaaners,burghers o holandesos del Cap) són un grup ètnic d'origen germànic assentatsen els territoris de Sud-àfricai de Namíbia. Històricament, la identitat d'aquest poble ha pivotat sobre dos elements fonamentals: la llengua afrikaans, derivada del neerlandès, i la religió calvinista


Dins el treball podreu veure una entrevista a Henrik Holappa en català. A continuació la presento en anglès, l'idioma en que es va realitzar:

1. Could you briefly tell me how was your childhood and if you had aproblems with the authorities ?
I grew up in a Northern-Finnish city called Oulu. My childhood was happy.When I got to be 15 years of age, I started to get interested in the 2nd WorldWar and history, as well as political themes. After my mandatory military service(2004-2005) I was involved with the Finnish populist party the "True Finns", but Iresigned from the party because of its liberal views of nationalism. In June2005, a group of Black Africans kidnapped, and gang-raped a 30 year oldwoman in Oulu in a horrible way that made me to protest the rape in my article"Multiculturalism - an Impossible Vision". The Finnish Secret Police (SUPO)detained me in August 2006 and questioned me about the article. Later inJanuary 2007, I was arrested again about my views expressed in articles anddiscussion forums. In May 2008, the police in Oulu informed me that I wascharged with "violation of freedom of speech", that could have given me total of4 years imprisonment.
2. His life was marked by revelations made on the Internet. What are theserevelations? Where  did the information  get   published?
---- The information was released on separate Internet websites, and in aGerman magazine called "Deutschland in Geschichte und Gegenwart". Themagazine's publisher, Wigbert Grabert, was sentenced to 3 months probation
and the fines of 3,000€ for publishing my article.
3. As a result sought exile in the United States, a country where anypolitician afraid to find shelter. How was it received? He had a problemwith the authorities?
I was detained in America and sent to prison in Batavia, New York, where Ispent 87 days in the special housing unit. I was allegedly arrested by the ICE(Immigration and Custom Enforcement) based on the suspicion of visa violation.The FBI told me while I was in prison that I was arrested because of my politicalthoughts. I have given a detailed information about my time in America and inprison in my E-book "Wrongfully Accused - Three-Hundred and Twenty-Eight
Days in America" that can be purchased for 1,5€ at my off 
icial website for thebook:http://www.henrikholappa.com
 
 73
4. My school work is related to the Boer genocide, and I discovered thatno organization that protects minorities cares for them. Could it bebecause it are European people?
The Swedish Resistance Movement organized a demonstration against theBoer genocide in South-Africa in Stockholm on April 17, 2010. Thedemonstration received a large attention by the public - in Sweden and South-Africa - and elsewhere. However, the Swedish Resistance Movement havebeen the only organization that have come a step ahead with this pressingsubject. I also briefly touched the subject in my interview with an Americanpolitician and author Dr. David Duke. However, the world's community do notpay attention so easily on genocide that is directed against the white people ofSouth-Africa, because the media has trumped for years about the evilness ofSouth-African apartheid system. There are, however, people that are awakingup to the issue and hopefully the South-African whites will get help and thegenocide can be stopped. Just after the fall of the apartheid government ofSouth-Africa 50,000 whites have been killed by the Black inhabitants of thecountry.  That  is  certainly s  hocking!
5. If you had to give a message to young Europeans, what would it be?
I would ask the young Europeans to stay true and loyal to their ideas andthoughts they might have. I have personally gone through times when I havedecided to stand behind my thoughts and have gotten to be persecuted. Butonce you decide to fight for those ideas you consider the highest, no one caneventually stop you. ALso, I would suggest the young Europeans to live healthylives, having children, education and work. Times are changing, and the newgeneration of leaders of countries must step forward. Most of all, I wish the best for all and staying legal and true!
 Thanks for the interview. 
regards, 
Henrik  Holappa

dijous, 27 d’octubre del 2011

Un expert admet l'impacte de la immigració a l'escola



El catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, ha dit, en declaracions a Els matins de TV3, que “l’elevada concentració d’alumnes d’origen immigrat (per sobre del 25%) en una escola, tot i que hi ha excepcions, dificulta l’obtenció de bons resultats, però afecta més els alumnes estrangers que els nascuts aquí”.

Ferrer, director de l'informe PISA 2009: Avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya, ha indicat que "en el cas de la privada, els alumnes d’origen immigrat obtenen millors resultats. Hem fet una anàlisi extraient la influència de la situació socioeconòmica i observem que malgrat treure aquesta influència, els resultats són millors”.


"Però hem de deixar clar que això no és culpa de l’alumne, sinó de les polítiques i la pràctica educativa que ho permeten”, ha assenyalat. “Creiem que la reducció de les aules d’acollida no és una bona estratègia”, ha afegit.
L'expert ha remarcat que "el nivell d’inversió a Catalunya en educació està per sota de la mitjana europea. I si volem atendre la diversitat, hi hem de posar més diners sabent molt bé a on els posem i com els posem. No és suficient contractar més professors”.
Segons Ferrer, “si mirem l’informe PISA del 2009 veiem que no complim aquest estàndard de qualitat, perquè han exclòs massa alumnes. No sabem quins són, però podem suposar que si hi haguessin participat, la nota hauria estat una mica inferior”.


“Es poden excloure escoles o un percentatge d’alumnes d’un centre, i el cert és que a Catalunya no tenim un alt percentatge d’escola exclosa”. “Això, aquesta exclusió del 5,95%, no invalida l’informe PISA”, ha reblat.


Dinamarca: Zona controlada per l'Islam

Recomano llegir primer la font

Dinamarca: Està entrant en zona controlada pel Shari'a-la llei islàmica-
Un dels cartells a Londres
Un grup musulmà de Dinamarca ha posat en marxa una campanya per convertir determinades zones de Copenhaguen i d'altres ciutats daneses en "Zones sota la llei islàmica" que funcionaran com enclavaments autònoms regits per la llei islàmica.

El grup islamista danès Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam), ha declarat el suburbi Tingbjerg de Copenhaguen com la primera zona de Dinamarca subjecta subjectes a la llei del Shari'a, seguit pel districte de Nørrebro de la capital i altres parts del país , ha informat el diari Jyllands-Posten 17 d'octubre.


Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam) ha afirmat que enviarà les 24 hores del dia a la "policia moral" islàmica per fer complir la llei islàmica en aquests enclavaments. Les patrulles s'enfrontaran a qualsevol que sigui sorprès consumint alcohol, jugant diners, anant a discoteques o participant en altres activitats que els devots de l'Islam consideren que són contraris a l'Islam.
El ministre d'Integració Karen Haekkerup va dir a Jyllands-Posten "Considero que això és molt greu. Qualsevol cosa que intenti soscavar la nostra democràcia, hem d'acabar amb això conseqüentment."


Aquest grup salafista, també busca la destrucció de la democràcia occidental, volent reemplaçar-lo per califat islàmic universal, una teocràcia islàmica a tot el món regulat per la llei Shari'a.A Espanya més d'una quarta part de la immigració musulmana s'adhereix als postulats salafistes.


En un comunicat publicat a la pàgina web Kaldet til Islam (Trucada a l'Islam) anomenada es pregunta: "Com podem els musulmans dir ser seguidors de la Sunna [els principis establerts per la República Islàmica del profeta Muhammad] i la millor defensa de la Deen [doctrines d'Al · là], quan es prefereix viure entre els infidels, subjecte a les seves lleis, imitar-los i no per diferenciar-nos de la seva kufr [camp dels incrèduls]? Com ​​podem pretendre estimar a Al · là ja seu Missatger, quan ens sentim avergonyits per demanar la Sharia? Com ​​podem ser indiferents a la creació de la regla d'Al · là en Terra, que és un deure per a tot musulmà? "
La declaració continua: "Treballar per establir el Califato és una de les principals tasques del nostre temps, i aquesta tasca no pot aconseguir si no treballem units sota un Emir [comandant, general o príncep] D'altra banda, és sabut que és un deure lluitar contra el mal que preval a tot arreu al nostre voltant. Les lleis i normes creades pels humans estan presents avui i s'ha convertit en una obligació per a tots els musulmans a treballar conjuntament per alliberar el món d'aquest gran Munk [malament] , la democràcia. "


Si això passa a ara que són una minoria, què passarà quan siguin una majoria?




El cas a Catalunya 

A Catalunya encara no s'ha arribat a la situació extrema que impera a Londres o Copenhaguen, encara que es comencen a conèixer exemples similars. Catalunya és un dels territoris de la península Ibèrica amb més immigració musulmana.

El polèmic imam de Lleida va arribar a crear una policia islàmica a la ciutat i fins i tot va anunciar que pretenia estendre la presència dels seus agents morals a altres ciutats de la zona.

En record d'uns homes que van dignificar la Pàtria


Som aquí per retre homenatge a uns herois.  Homes que van jugar-s’ho tot per alliberar militarment el seu país, que en un intent desesperat d’amor patri, van prendre les armes perquè no es qüestionés la dignitat de Catalunya.  Som aquí per dir-los que lloem el seu valor, que agraïm la seva determinació, que aplaudim el seu gest heroic.  Som aquí, perquè ens en declarem hereus i successors, perquè la seva causa és ara la nostra, perquè la seva voluntat, avui és el nostre somni i el nostre deure. 
Des de fa segles, la nostra Pàtria es debat entre la vida i la mort, per culpa d’espanya i de frança.  Ens ho han pres tot.  No només han mutilat la terra que era nostra,  no només se l’han repartit i regalat, han anat molt més enllà.  Han provat d’eliminar-nos.  Ens han desnacionalitzat.  Si visiteu el cementiri d’aquest poble català, hi trobareu noms i cognoms catalans, doblegats i mutilats per la voluntat francesa de destruir qualsevol rastre català.  No ens deixen ser catalans en vida, i ens neguen la catalanitat quan morim.  Volen arrabassar-nos tot allò que ens distingeix i diferencia d’ells; castellans i francesos s’han obsessionat a assimilar-nos, a diluir-nos, a extingir el nostre poble i fingir que mai hem existit.  Volen esborrar-nos dels mapes i de la història. 
Som els Intransigents de Catalunya,  alguns de vosaltres potser no havíeu sentit mai aquest nom.  Determinats polítics mediocres i dèbils van acusar-nos fa temps de fanatisme patriòtic, i no us penseu pas que s’equivocaven.  Si espanya i frança s’han obstinat a extingir els catalans, nosaltres tenim encara major obstinació en salvar-nos de la mort.  Si ells aboquen tota llur força per descatalanitzar-nos, nosaltres encara n’invertim més en renacionalitzar-nos.  Poden castellanitzar o afrancesar els nostres cognoms, poden imposar-nos les seves banderes i exercir damunt nostra l’esclavitud.  Però el què no poden fer ni podran mai, és convertir-nos en castellans ni francesos.  Per més que ho provin, per més que ens ensenyin des de petits les seves llengües ofenedores, per més que ens donin carnets d’espanya i de frança i ens obliguin a dur l’inicial del seu país a la matrícula, per més lletres castellanes i franceses que esculpeixin damunt el marbre dels nostres cementiris, no podran transformar-nos la sang.   És hora de xisclar que som catalans, i que mentre en quedi un de sol, Catalunya viurà. 
Els compatriotes que van protagonitzar aquests fets memorables que avui recordem, ho tenien ben clar.  Salvar Catalunya de les urpes castellanes i franceses no era una opció, era l’única via per demostrar al món que existim, que per més que ells ho neguin, som catalans i prou.  Era la única via de continuar vius.
S’ha acabat aquest llarg període de febleses i pors, de silencis i covardia.  S’han acabat els temps en que amb el cap abaixat hem admès i perdonat cada humiliació i cada greuge.  S’ha acabat.  Som fanàtics sí, i obstinats, i no claudicarem ni cedirem davant els enemics que proven d’esclafar-nos.  Un noi va dir un dia, que amb la nostra intransigència no aconseguiríem res.   Avui, li responem amb claredat, que amb la nostra intransigència no sabem si abastarem la llibertat i la salvació de Catalunya, però almenys, li deixarem clara la nostra lleialtat.  Cap derrota és un fracàs, mireu sinó aquesta.  El sol fet d’haver-ho provat, va contribuir a mantenir la moral i la dignitat dels catalans; creieu potser que hauríem perviscut tants segles, si entremig, no hi haguessin hagut herois que ens fessin sentir orgullosos de ser qui som?
Ser català és un orgull mercès a persones com les que aquí, van alçar-se en armes contra una ocupació immoral i dèspota.  El mateix orgull que els va empènyer a ells, avui ens empeny a nosaltres i demà empenyerà els nostres fills.  Perquè l’odi a l’enemic, ens és innat, i perquè el deute que tenim amb Catalunya no s’extingirà fins que li ofrenem la llibertat. 
Els catalans som  un poble obstinat.  Cap poble que no ho fos, hagués aconseguit perviure tants segles en l’anonimat i la foscor.  Perquè doncs, no ho provem un altre cop? Perquè no un últim intent de salvar la Pàtria on jauen els nostres morts?  Què mostrarem als nostres fills? Que som catalans, però no podem dir-ho en veu alta? Que no som castellans ni francesos, però hem de dur els seus grillons? O els ensenyarem en canvi, que ser català és un orgull i una veritat, que per més que l’enemic s’entesti a disfressar-nos de castellans i francesos, nosaltres no ho serem  mai? Que cal lluitar per deslliurar-nos del seu jou, i maleir-los per cada dia d’ocupació? Els nostres fills no podem educar-los en la submissió; els hi hem d’ensenyar la tomba de cada heroi, els hi hem d’explicar cada episodi on  hem set valents; i ho hem de fer perquè entenguin una cosa molt simple: el seny que avui ens intenten inculcar, no és assenyat, sinó el llastimós sinònim de la covardia.  Només el sacrifici ens conduirà a la victòria.  Aquests homes que avui honrem, ho sabien, i per això van fer el què van fer.  Si avui nosaltres, amarats de valor féssim el mateix que van fer ells, seríem acusats de terrorisme pels nostres enemics i per la majoria dels nostres germans.  Expliqueu-me quin terror hi ha en una causa tant noble i justa? Expliqueu-me perquè ens obliguen a obtenir amb paraules la llibertat que ens van arrabassar mentre ens mataven amb armes?   El terror és el que ha patit Catalunya durant segles a mans d’aquesta gent forastera obsessionada en anorrear-la, el terror és el dibuix que hi havia als ulls dels nostres avantpassats mentre els abatien.  Els terroristes són ells, no nosaltres.
Daniel Cardona va deixar escrit: els veritables herois passen a l’eternitat, coberts per la molsa de l’anonimat i del silenci.  
I com sempre, el mestre tenia raó.  El nom dels herois ningú el recorda, les seves gestes probablement tampoc, però sense aquests herois anònims, avui Catalunya ja no existiria.  Per això avui tenim el deure i la satisfacció de participar en aquest homenatge sincer, a un intent d’alliberament que en realitat no fou un fracàs com tants cops s’ha escrit, sinó una victòria moral per la nostra Pàtria i sobretot una actuació necessària perquè nosaltres poguéssim continuar existint.
Llarga vida a Catalunya!
Llarga vida als catalans!
Paraules pronunciades per l'Associació Els Intransigents de Catalunya
en l'homenatge als Fets de Prats de Molló
23 d'octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

F.A. Hayek explica perquè és impossible el socialisme en 2 minuts



ENTREVISTADOR: Diu Ut que el socialisme és tècnicament impossible. Què vol dir exactament amb això?

F.A. HAYEK: El socialisme suposa que una autoritat central única pot utilitzar tot el coneixement disponible.

Passa per alt que la societat moderna, a la qual ara prefereixo cridar l'ordre extensiu, que supera la capacitat de qualsevol ment individual, es basa en la utilització de coneixement àmpliament dispers.

I una vegada que som conscients que podem treure un gran profit dels recursos disponibles només perquè utilitzem el coneixement de milions d'homes queda clar que la suposició del socialisme que una autoritat central pot governar tot aquest coneixement, simplement no és correcta.

El socialisme, en criticar la producció per al benefici en comptes de per l'ús, s'oposa al que fa possible la societat oberta.

La producció per a l'ús només seria possible en una societat on tot el coneixement estigués donat.

Però arribar a una situació en què tots treballem per a gent que no coneixem i som sostinguts per la feina de gent que no ens coneix és possible perquè produïm per obtenir beneficis. El benefici és el senyal que ens diu què hem de fer per servir a gent que no coneixem.

De fet, podem produir prou com per mantenir a tota la població actual del món només gràcies a un procés espontani, un mecanisme, que ens permet usar infinitament més informació de la qual té cap autoritat central.


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Documental: Stalin, el tirà roig

TVE2 produí el 22 d'octubre un documental sobre la vida del dictador Joseph Stalin en el programa La noche temática.
El documental és en castellà.

A través dels fets més significatius de la seva època, descobrim un llegat d'horrors i destrucció.

       

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Cromos anticomunistes de la marca de xiclets Bowman Gum (1915)




El 1951 la marca de xiclets Bowman Gum va llançar una bonica col·lecció de cromos que regalaven amb les seves llaminadures. Es deia Fight the Xarxa Menace (Combat l'amenaça vermella) i s'acompanyava d'un bell subtítol: Children 's Crusade against Communism (Croada infantil contra el comunisme). A dalt, revers i anvers del cromo 47, War-Maker (creador de guerres), és a dir, Mao Tse-tung (i el seu simi amb una katana ensangonada)A baix teniu un dels cromos, en que es mostra el desolat paisatge de Nova York després de l'atac nuclear soviètic.



divendres, 21 d’octubre del 2011

Steven Seagal es fa ajudant del xèrif per controlar les fronteres dels EUA

L'actor treballarà a jornada completa per evitar l'entrada d'immigrants a la frontera amb Mèxic, segons la web Tmz.com

Els mexicans que busquen colar-se als Estats Units tenen un nou obstacle ... un pistoler Steven Seagal ... que acaba d'esdevenir un xèrif fronterer oficial a Texas.

Seagal va ser juramentat com un agent de l'agutzil al comtat de Hudspeth, Texas aquest cap de setmana i d'acord a un departament del xèrif. El portaveu, que estarà treballant a temps complet per ajudar a assegurar la frontera accions de Texas amb Mèxic.

Sorprenentment, el representant insisteix en el treball de Seagal amb el departament no res a veure amb el seu reality show d'A & E, "Steven Seagal:. Lawman"

Un dels agutzils va dir Chron.com, "es va fer molt clar per a mi que el Sr Seagal no està en això per la fama o la publicitat ... És com la resta dels que vivim aquí, que té una passió sincera per seu país i vol fer més per ajudar. "

CCOO alerta que el 22% dels empleats immigrants de Catalunya treballen sense contracte

Un 99% de les empleades del servei domèstic d'origen estranger treballen sense contracte i un 81,7% dels immigrants ocupats en el sector agrícola també tenen una relació laboral irregular. Són dues de les conclusions de l'informe anual sobre la situació laboral de la població estrangera a Catalunya, presentat aquest dimarts pel Centre d'Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO. El sindicat ha alertat de l'increment de l'economia submergida en període de crisi. Segons l'estudi de CCOO, l'ocupació extracomunitària irregular és del 22%, percentatge corresponent al desembre del 2010. A finals del 2009 era del 21,5%. "Els primers senyals de la nova contractació s'estan traduint en oferir feina sense contracte, i això provoca un augment de la taxa d'irregularitat laboral", ha explicat Daniel Garrell, responsable de l'informe.

Un 38,4% dels treballadors immigrants de la construcció també treballen de forma irregular. "Tres anys enrere, el percentatge d'irregularitat del sector de la construcció era el més alt", ha apuntat Garrell. La caiguda de l'ocupació en aquest sector s'ha notat especialment entre els treballadors immigrants. Actualment, un 15,8% dels empleats d'origen estranger treballen a l'hostaleria, un 14,2% ho fa al servei domèstic i un 12,8% ho fa a la construcció.

ara.cat

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Populisme amb la immigració?

Sovint veiem com des de l'esquerra se'ns intenta educar a la resta de la societat intentant fer un món més comprensiu, més bonic i més just, a alguns se'ls tracta de dimonis per ser crítics amb la immigració, segons ells diuen que es fa massa populisme. El populisme es pot entendre cap a les dues direccions, en contra i a favor. L'esquerra neo-comunista com el PSC, CUP o ICV ja fa anys que la fan...




Nieoficjalny Trailer HISTÒRIA ROJA

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Els indignats tapen enganxines contra la bandera espanyola

La Spanish Revolution o moviments dels Indiganos que es va manifestar el passat 15 d'octubre segueix amb el seu característic patriotisme espanyol.
Com veiem a la imatge, els Indignats intenten tapar una enganxina contra la badenra d'Espanya.
Cliqueu aquí per veure més espanyolades dels Indiganos

Desafectes a la república

Diumenge, 21.50, a TV3


Aquest diumenge, a "30 minuts", descobrim uns sumaris inèdits de la Guerra Civil trobats als arxius del Palau de Justícia de Barcelona contra aquells que no volien anar a la guerra o que fugien del radicalisme revolucionari de primera hora.

Es tracta d'uns expedients instruïts contra gent que va intentar fugir de la República en els primers temps de la guerra civil. Els que van ser detinguts en l'intent van ser jutjats per traïdoria i desafecció al règim. Es calcula que més de 30.000 persones van passar a Andorra i França travessant els Pirineus i que unes 9.000 van escapar en vaixell, sobretot a Gènova i Marsella. "Allà a Marsella, jo recordo que deia que semblava que fos la rambla d'Igualada perquè hi havia molts catalans", diu la neboda d'un fugitiu.

Eren temps convulsos, i el govern no aconseguia garantir l'ordre públic. Les ànsies revolucionàries de vegades es traduïen en pillatges i assassinats. Les víctimes solien ser gent de dretes o de marcada vinculació al catolicisme. Com explica Joan Argemí, "el sol fet de ser una persona amb ideologia cristiana, catòlica, era suficient perquè després et fessin un sumaríssim, t'agafaven, et tiraven dos trets i et deixaven arreglat a la carretera."

També es donaven casos de revenges personals o simplement d'execucions arbitràries. Un altre motiu per fugir era trobar-se en edat militar i no voler anar al front. En aquest cas, els desertors podien ser condemnats a anar a camps de treball, on la vida podia ser tan o més dura que la lluita al front. "Al camp dels Omells de Na Gaia hi ha una explotació absoluta i un maltractament absolut respecte als presoners que hi havia", explica la historiadora Queralt Solé.

Gràcies als sumaris, "30 minuts" ha pogut seguir la pista dels fugitius, però també de les xarxes clandestines de guies que els acompanyaven pels històrics camins de contrabandistes. També es constata la feina feta des d'alguns consolats, que falsificaven passaports i nacionalitzaven persones que veien perillar la seva vida. Tot això s'explica en els sumaris amb una munió de testimonis i detalls que configuren un relat vivament novel·lesc.

En alguns casos, s'ajudava els fugitius de manera altruista. Però sovint calia pagar un preu, fos per subornar qui fos necessari, fos per compensar el perill que corrien els guies que acompanyaven els pròfugs per les muntanyes. Ho diu en Peret de cal Gulliot, de Coll de Nargó: "Cobraven una fortuna per passar. Als d'aquí, els van cobrar tres-cents duros en plata. Perquè llavontes un jornal era de sis pessetes; ara compta tu el que cobraven."

I és que pertànyer a aquestes xarxes podia comportar la pena de mort. Durant el rodatge d'aquest "30 minuts", els fills de l'Extremós -un d'aquells guies- descobriran que durant 74 anys han sospitat, erròniament, que qui va denunciar el seu pare va ser un veí. Ara ja saben la veritat. "Aquí no s'havia sabut mai d'on havia sortit que hi hagués una gent de fora que sabés que passessin la gent", explica en Daniel de ca l'Extremós.

Les expedicions podien ser molt nombroses. Hi ha sumaris on s'arriba a parlar de dues-centes o tres-centes persones, tot i que era més habitual trobar grups d'una vintena de fugitius. Tot i això, era un nombre important, tenint en compte que havien de caminar de nit, en fila índia per terrenys abruptes. A més, en molts casos eren gent de ciutat, en una època en què l'excursionisme no estava gens estès i que era difícil equipar-se convenientment. Com explica Jordi Piferrer, un historiador que ha estudiat les rutes de fugida, "això eren caigudes contínues: peus llagats, ungles arrencades, perquè anaven amb espardenyes aquesta gent". També ho recorda així un dels últims guies supervivents, Joan Morgó, "Garramitxo": "Mare de Déu, com vam patir! Vam passar cinc dies per les muntanyes, amb neu fins al genoll."

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Comunistes del País Valencià contra el català/valencià

Aquí veiem una de les cares (en aquest cas la cara més roja) del colonialisme espanyol en territori català.

Santiago Armesilla, David Balaguer i Daniel Cerezo expliquen als seus germans hispano-americans com "les polítiques més aplicades per l'extrema dreta i els feixistes de tots els partits polítics del nostre país [Espanya] imposen la política lingüística" "per tal de desplaçar el castellà a la marginalitat".
Cada membre del Trio Calavera deixa anar les seves perles, durant el vídeo Armesilla fa les preguntes i arriba a preguntar textualment "sí el PP està a la mateixa línea de partits d'extrema dreta com CiU, ERC o el PNV"  més endavant arriba a fer una teoria dient que "PP, PSOE, ERC o CiU són franquistes", Balaguer al més pur estil Lerrouxista de Ciudadanos o del moviment de Los Indignaos intenta canviar la història de Catalunya mentres Daniel Cerezo, el que més destaca pels arguments buits i ximples començats per eh, sí sí clar, com diu ell..., quan li pregunten si parla valencià, respon: "Quin remei, no?..." o exigeix l'imperi  espanyol.

Amb aquesta gent no m'extranya que apareguin notícies d'aquest estil o d'aquest altre 

Gent que farda d'haver anat a la universitat fent el ridícul, comença el circ, personalment no he pogut acabar de veure el vídeo...

Més de la meitat dels nadons de Vic i Manlleu tenen la mare estrangera

La natalitat a la comarca durant l'any 2010 s'estabilitza i mostra xifres semblants al 2009. Marc i Júlia, els noms més utilitzats a Osona.

Foto: Adrià Costa

Osona ha registrat durant el 2010 un total de 1.922 naixements, xifra que suposa una estabilització, amb només 12 menys que a l’any anterior (1.934), segons dades que ha acabat de facilitar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Els naixements a la comarca, en una tendència que es va iniciar l’any 2009, s’han estabilitatzat i comencen fins i tot a disminuir. Recordem que el 2008 es va arribar a un pic de 2.057, xifra que no s’assolia des de l’any 1977, però el 2009 ja va tornar a baixar i es va situar en 1.934. La natalitat a Osona va tocar fons l’any 1993, amb 1.140 naixements.

Aquesta tendència decreixent de la natalitat s’explica per la reducció del nombre de dones en edats reproductiva, per l'arribada a aquestes edats de les generacions buides dels anys vuitanta, i, d'altra banda, per la disminució dels fluxos d'entrada de dones immigrants.

Una dada destacada dels naixements a Osona el 2010 és que 658 dels nadons, un 34,2%, tenen mares estrangeres (un de cada tres). La majoria són del Marroc, amb 402 parts. A molta distància, les segueixen les mares nigerianes i xineses, amb 34 i 27 parts respectivament.

Un anàlisi més acurat, on es relaciona la nacionalitat de la mare amb els municipis, ens mostra altres xifres força sorprenents. Manlleu i Vic ocupen la tercera i sisena posició en el rànquing de ciutats de més de 20.000 habitants de tot Catalunya amb més fills de mares estrangeres.  No en va, a les dues ciutats osonenques més de la meitat dels parts tenen com a protagonista una mare estrangera.

A Manlleu, l’any 2010 hi ha hagut 297 naixements, dels quals 159 han tingut una mare immigrant (el 53,5%). La xifra és una mica més baixa a Vic: 315 dels 615 parts han tingut mares estrangeres (un 51,2%).

Segons l’Idescat, Salt és el municipi que registra el valor més elevat de tot Catalunya, amb el 73,2% dels naixements amb mare estrangera. El segueixen Roses (62,2%), Manlleu (53,5%), Palafrugell (52,9%), Lloret de Mar (52,4%) i Vic (51,2%).





Tendència a la baixa generalitzada a Catalunya

Pel que fa a la resta de Catalunya, es constata que la natalitat decreix en general. L'any 2010, el nombre de naixements registrats a Catalunya és de 84.015, un 1% menys que un any enrere i representa una taxa d'11,3 naixements per 1.000 habitants. Segons l’Idescat, el descens es concentra entre les dones menors de 30 anys que han registrat un 6,7% menys de naixements que l'any 2009, mentre que en el cas de mares de 30 o més anys, la xifra de naixements ha augmentat un 2%. Els únics àmbits on hi ha augments són l'Alt Pirineu i Aran i les Comarques Centrals.

Les xifres de naixements del 2010 confirmen la tendència decreixent de la natalitat que es va iniciar l'any 2009.




Marc i Martina, els reis

Pel que fa als noms més usats a Catalunya, Marc ocupa la primera posició a tots els àmbits territorials, excepte a l'Alt Pirineu-Aran, on els Pol encapçalen el rànquing.

En el cas de les nenes, la distribució dels noms en el territori és força diferent. Així, l'Àmbit Metropolità és l'únic on les Martina encapçalen la llista.

A Osona, Marc continua sent el més usat entre els nens, però entre les nenes és Júlia.





Foto: Adrià 
Costa

FONT 

Consumeix productes catalans!

 

divendres, 14 d’octubre del 2011

Prou racisme anti-català!

Foto publicada per en Salariato al seu Netblog
Avui el protagonista del dia és un argenti, en Sebastian Salariato que amb el seu comportament racista i colonitzador tira per terra qualsevol esforç d'integració que provingui de la comunitat argentina. Segons explica l'usuari Contracorrent al Racó Català, quan el nostre compatriota li va demanar per fer classes de guitarra en català l'argentí li deixà anar:
"prefieres un profesor que hable catalan?? AJAJAJJA
la musica tiene cosas que en catalan no existen-pobres animales-, es una lengua muerta que no se habla en ninguna parte del globo terraqueo mas que aca en la mierda de cataluña. No podes exigir eso porque dentro de poco van a desaparecer, tanto el idioma como los cabeza de tuerca cerrados y subnormales como vos y todos los que lo hablais!!
Suerte con tu profesor catalan!!"
Aquest personatge que volia cobrar més de 300€ al mes per 1 hora setmanal estaria ben protetgit per SOS Racisme si el cas fos al revés.

Les dades per contactar amb ell (correu i telèfons) les trobareu aquí:

Pancarta d'Unitat Nacional Catalana al monument de Blas Infante, convidant a tots els immigrants no integrats a marxar de Catalunya

França augmenta el nivell d'exigència de francès per als estrangers que vulguin la nacionalitat

Al mateix moment que a casa nostra els immigrants demanen que el català no els impedeixi accedir a una vida normal a Catalunya a França fan els deures.
El diari 'Les Echos' es fa ressò de la notícia i considera “un motiu de preocupació” que més d'un milió d'immigrants no parlin francès. El rotatiu destaca que el domini de la llengua és un factor d'integració social i laboral

Els estrangers que vulguin obtenir la nacionalitat francesa a partir del pròxim gener hauran de fer un examen o lliurar un certificat que justifiqui un nivell de francès suficient per desenvolupar-se en la vida diària.

Així ho estableix un decret del ministeri de l'Interior publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat, amb el qual es modifica el mètode d'avaluació desenvolupat fins ara, consistent en una entrevista oral amb un agent de la prefectura de torn.

A partir de l'any que ve serà l'estranger qui haurà de demostrar el seu coneixement de la llengua. El nivell requerit és l'equivalent al B1 en el Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües i que, segons informa aquest dimecres el diari Les Echos, correspon amb el nivell que es té en acabar l'escolaritat obligatòria.

Prop d'un milió d'estrangers a França no saben parlar francès, segons estimacions del ministeri de l'Interior citades pel rotatiu francès, que veu en aquesta llacuna “un motiu de preocupació”, perquè el domini de la llengua és un factor d'integració tant social com laboral.

El govern dedica anualment uns 60 milions d'euros a programes per l'aprenentatge del francès i la integració ciutadana, però el certificat en qüestió correrà a càrrec dels candidats, apunta el diari, que estima el seu preu entre el 40 i els 100 euros, i se suma als 55 euros que han d'abonar per fer la demanda de naturalització.
Ara.cat

Hard Bass contra una concentració multiculturalista:

dimecres, 12 d’octubre del 2011

L'Iran condemna una actriu a 90 fuetades per una pel·lícula crítica

L'actriu iraniana Marzie Vafamehr ha estat condemnada a un any de presó i a 90 fuetades per la seva participació en la pel·lícula Teherane man haray (El meu Teheran a subhasta), va informar la web opositora iraniana Kalameh.
Marzie Vafamehr.
Tot just conèixer la sentència, dictada per un tribunal de Teheran, l'advocat de Vafamehr va interposar recurs davant d'una instància superior, afegia la web. Vafamehr, dona del cineasta iranià Naser Taghvai, va ser detinguda a finals de juny, segons la mateixa font, per haver actuat a la pel·lícula, que narra els problemes d'una jove artista iraniana per viatjar a Austràlia.
Taghvai va declarar a Kalameh que per la seva participació en el film, la producció del qual comptava amb permís del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, es va detenir altres persones, però van ser posades en llibertat i només Vafamehr va ser processada. A més, segons el seu marit, Vafamehr és a la presó de Garchak, a Baramin, a la província de Teheran, un antic galliner que no reuneix les mínimes condicions d'habitabilitat.

Pressió sobre les artistes

La pel·lícula la va produir fa quatre anys Garanaz Musavi, una ciutadana iraniana resident a Austràlia, per a la seva tesi universitària, i hi van participar estudiants amb permís de les autoritats. La cinta, que es va presentar a diversos festivals, va arribar a l'Iran per vies desconegudes i s'ha distribuït al mercat negre, segons Taghvai: "Abans es venia a 12.000 rials (una mica més d'1 dòlar) i ara, a causa del procés, es ven a 70.000 rials (uns 6 dòlars)", va dir el director.
La pressió sobre els artistes, en especial sobre les dones cineastes o actrius, ha augmentat els últims mesos a l'Iran i algunes han estat detingudes, processades i condemnades a diverses penes.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/liran-condemna-una-actriu-fuetades-pellicula-critica-1177357

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un equatorià detingut per trencar-li el nas a un mosso

Segons explica el diari digital e-notícies dos joves equatorians increpen els treballadors del tren quant aquests els hi demanen el bitllet de tren, davant la engació i la violència mostrada per els dos individus la polícia ha d'intervenir i un dels equatorians li trenca el nas amb el cap a un dels Mossos.

Un jove equatorià volia accedir al tren sense pagar
Els Mossos d’Esquadra han  detingut a l'estació de la Sagrera (Barcelona) Jorge Genaro LF, com a presumpte autor d’un delicte de lesions a un agent de la Policia Autonòmica.

Els fets han succeït durant aquesta matinada quan vigilants de la RENFE han sol.licitat  la  presència policial perquè dos individus estaven amenaçant i donant empentes als interventors que els impedien l’accés a l’andana ja que volien pujar al tren sense pagar el bitllet.

Una patrulla d’agents del Cos de Mossos d’Esquadra  de la comissaria de Sant Andreu s'ha desplaçat ràpidament  al lloc dels fets  per tal de donar suport als treballadors de la Renfe. En veure la policia, un dels dos individus  ha fugit corrent mentre que l’altre ha estat interceptat per un agent.

Durant tot el procés d’identificació, aquesta persona , que en tot moment s'ha mostrat molt nerviós i alterat, ha insultat  els agents de l’autoritat. Tot i així, el jove ha mantingut la seva actitud sense atendre les indicacions dels agents i durant l’escorcoll preventiu ha donat un fort cop de cap a la cara d’un dels policies, just a la zona del nas.

L’agressor, un jove equatorià de 21 anys i veí de Barcelona, ha estat detingut per un delicte d’atemptat als Agents de l’Autoritat. L'agent ferit presenta diversos ossos del nas trencat i fortes  contusions a la zona de la cara.
 FONT

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters