Probablement aquest és el quid de tot aquest cas, el recorregut és el lògic en un Estat de dret: si algú presumptament defensa la violència contra les persones, i la llei ho considera presumptament un delinqüent, no hi ha molt més per afegir. No obstant això n'hi ha, i no tant pel model de neurones que aquest personatge mostra en les seves cançons, sinó per la resistència que tenen algunes idees molt fosques de l'esquerra més fosca a sobreviure i fins i tot seduir molts joves. Una esquerra que sempre ha usat la paraula llibertat per defensar els pitjors monstres ideològics: les tiranies, la persecució política, la intolerància, la censura i fins i tot l'assassinat. Si aquest tipus hagués escrit les mateixes cançons carregades de violència i d'odi des de l'altre costat igualment fosc de la barrera ideològica, el de l'extrema dreta, no tindria cap aurèola llibertària ni progressista. Senzillament seria un patètic feixista, rebutjat per l'absoluta majoria de la ciutadania. No obstant això, quan aquestes proclames pròpies de cervells buits-i de cors negres-es perpetren des de l'esquerra, encara que sigui la més extrema, aconsegueixen mantenir una mena d'aura de llibertat, com si fossin els més lliures, els que s'atreveixen més, els que diuen les veritats i així fins arribar al nucli dur d'algunes webs que van d'aquest pal. La veritat és que més que la veu de la llibertat, el que són és la veu de la intolerància i sovint la veu de l'estupidesa.
Fixeu-vos en el símil: "Visca la mort", crida un feixista i és un feixista. "Visca la mort", crida el Che i és un llibertador. Doncs no, els dos són la doble cara de la mateixa moneda totalitària, la d'aquells que no creuen en la civilització, sinó en la barbàrie. D'aquest pal és el tal Hasel, del pal dels que segresten la paraula llibertat per tenyir de vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada