dijous, 26 de març de 2009

"Carod és als indígenes el que Hitler era als jueus"

L'últim viatge de Carod a l'Equador sembla que no ha sentat bé a un sector del país. En un web de "l'esquerra revolucionària" el titllen de colonialista i Hispanòfob. Per a començar, des de la web El Revolucionari, diuen que en realitat *Carod Rovira es diu José Luis però que es va canviar el nom a Josep Lluís "quan es va convertir en un *secesionista catalanista enemic d'Espanya i la Hispanitat". L'article, datat a Quito, de la pàgina web que s'autoanomena com "El diari global de l'esquerra revolucionària en llengua espanyola", se centra en la crítica per les ajudes econòmiques que el líder de *ERC va dur fa uns dies a la comunitat *shuar "per a promoure les llengües indígenes enfront de l'espanyol". Per cert, diu l'autor que no cal enganyar-se amb això de "*Esquerra" ja que "es tracta d'un grup petitburgés, nacionalista ètnic, racista, *hispanófob i *procapitalisme del benestar *keynesià". Diu l'autor de l'article (no hi ha nom que signi) que el nacionalista –del que, recorda, és fill d'un guàrdia civil– ha arribat per gastar-se al voltant d'un milió de dòlars pagats "amb impostos públics dels espanyols residents a Catalunya, inclosos aquells catalans que són i volen seguir sent espanyols". Però apunta que no és per ajudar sinó "per a promoure les llengües indígenes enfront de l'espanyol" i "per absolut menyspreu racista que pretén deixar-los en la selva". Per a l'autor, "*Carod és als indígenes el que Hitler als jueus". Recorda la política de despesa de *Carod amb la inauguració de diverses ambaixades al voltant del món "on promou el *ultranacionalisme ètnic catalanista i *hispanófob" malgrat una "crisi econòmica en la Mare Pàtria i una regió catalana gairebé en fallida" i que Montilla "va demanar austeritat a les seves administracions públiques". La crítica més dura es refereix a les ajudes als indígenes que "l'enorme subvenció té un fons racista innegable" ja que "*Carod odia a Espanya (s'odia a si mateix) i odia a la Hispanitat, o sigui, a tots nosaltres, els iberoamericans". Apunta que "és un imperialista *colonialista depredador". En la part final de l'article, es recorda que a Catalunya "se sanciona econòmicament als comerços que retolen en espanyol, s'evadeix l'estudi de l'espanyol en l'escola fins i tot en l'esbarjo dels nens, es reté en 'aules especials' als nens immigrants hispanoparlants perquè es familiaritzin amb l'ésser català, es persegueix als immigrants iberoamericans i se'ls posa traves per a viure a Catalunya fomentant per contra la immigració de països musulmans, es prohibeix escolaritzar als nens de famílies hispanoparlants en la seva llengua materna, s'amenaça i persegueix a aquells catalans que defensen la Hispanitat en qualsevol expressió que aquesta prengui". Font de l'article original: http://www.elrevolucionario.org/

diumenge, 22 de març de 2009

La Xina comunista

Text extret de http://bitcoladopini.blogspot.com/2009/03/la-xina-comunista-i-totalitaria-diu-que.html La Xina comunista i totalitaria diu que va alliberar els tibetans de l'opressió i el servilisme S'ha de ser cínic i pocavergonya per declarar als quatre vents que el Partit Comunista de la Xina, ja fa 50 anys, va alliberar als tibetans del servilisme i de l'opressió dels lames. Fa angunia aquesta gent totalitària i inhumana. Van causar centenars de milers de morts de ciutadans tibetans; van ocupar militarment un país independent i sobirà; han anat destruïnt sistemàticament la seva cultura i tradicions; han empresonat i torturat a tot aquell tibetà que s'ha oposat a l'ocupació xinesa; han aplastat qualsevol intent de manifestació i han provocat amb perversa intencionalitat una intensa i constant inmigració de població xinesa Huan per a neutralitzar sense compassió al poble tibetà. I d'aixó, ells, els dictadors xinesos, en diuen alliberament del poble tibetà. Quina insolència!. No per què sí el Dalai Lama ha qualificat la situació que ha viscut i viu el Tibet sota l'ocupació militar i cultural de la Xina d'autèntic Infern a la Terra per als tibetans. No endebades el Dalai Lama ha alçat la veu per denunciar el genocidi humà, religiós i cultural que el Partit Comunista de la Xina està cometent impunement contra els tibetants des de fa mig segle. I el cinisme brutal i fastigós del govern xinès va més enllà a l'afirmar que la culpa de la mort de milers de tibetans és del Dalai Lama. És el límit màxim del cinisme, de la mentida i de la manipulació dels fets reals que ha viscut el Tibet sotmès amb mà de ferro pels comunistes del partit únic i ansolutista xinès. Boicotejar tots els productes procedents d'aquest país, de la Xina, és el que hauriem de fer els europeus, com a mostra de solidaritat i suport amb el torturat i sotmès poble del Tibet. I la veritat és que no ens perdriem res per no comprar els seus productes que són de baixa qualitat com s'ha demostrat cada dos per tres, productes que els governs europeus han de retirar dels mercats.

divendres, 20 de març de 2009

Més atrocitats surten a la llum.

Troben a Eslovènia una fossa comuna de la Segona Guerra Mundial . 750 cadàvers en el seu interior.

 La Policia d'Eslovènia anuncià avui la troballa d'una fossa comuna de la Segona Guerra Mundial amb uns 750 cadàvers en el seu interior en l'àrea de Barbarin Trench, prop la localitat de Lasko, segons informà l'emissora de ràdio sèrbia B92.

Les investigacions forenses han revelat que les víctimes van ser enterrades vives. L'historiador Mitja Ferenc va afirmar en declaracions a la televisió POP TV que les dades que es tenen de la fossa indiquen que les víctimes van ser assassinades en 1942 en el mateix lloc en el qual han estat descobertsdescobrits els seus cossos. Per la seva banda, l'especialista Joze Balazic va afegir les víctimes van ser llançades al clot quan encara estaven vives ja que alguns es troben en postures que suggereixen que van intentar escapar. L'escriptor Roman Ljeljak ja havia revelat l'existència d'aquesta fossa en un dels seus llibres, però no ha estat fins a 18 anys després quan ha estat oberta. Ljeljak va precisar als mitjans de comunicació eslovens que la unitat partisana que va estar darrere de la massacre va ser la tercera brigada del segon batalló pertanyent la primera Divisió de Defensa Nacional Eslovena. A més, va agregar que aquestes 750 persones havien estat presoners de guerra eslovens i croatas, encara que no es descarta que alguns d'ells fossin serbis i montenegrinos. D'acord amb la investigació, el batalló va traslladar als presoners a la nit al lloc de la massacre i els van llançar a la fossa nus i amb les mans lligades, després de la qual cosa la fossa va ser tapada per ciment.

 El Ministeri de Treball i Família va declarar ahir que després de la guerra va haver una gran polèmica sobre la fossa i que, encara que no existeix documentació alguna que ho confirmi, es creu que entorn de 12.000 persones van ser assassinades en la mina entre maig i juny de 1945, just després de la fi de la guerra. Encara queden diverses fosses comunes per descobrir en Barbarin Trench, però s'estima que passaran diversos mesos abans de ser descobertes. Per la seva banda, Ljeljak ja ha assenyalat a nou persones com responsables dels crims en Barbarin Trench i Kosnice, on les víctimes van ser obligades a cavar les seves pròpies fundes i uns vint nens van ser assassinats.

 LIUBLIANA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -

dimarts, 17 de març de 2009

Indignació a Bolívia per l'atac a la família de l'expresident Cárdenas

Joaquim Ibarz | Barcelona | 10/03/2009 | Actualitzada a les 20:50h | Internacional Un nombrós grup de personalitats bolivianes han enviat una carta oberta el president Evo Morals per exigir que compleixi els seus compromisos democràtics i repudiï públicament i sotmeti a càstig "als qui han promogut el covard atac a la família" de l'exvicepresident de la República, Víctor Hugo Cárdenas. Els signants assenyalen al mandatari que la seva responsabilitat s'estén "a desencoratjar i reprimir noves accions de fet que pretenguin resoldre per la violència les discrepàncies polític-ideològiques o les disputes econòmiques, sense importar on s'originin, qui les protagonitzin o com les justifiquin". Dissabte passat, una torba enardida de pagesos va assaltar i va prendre la casa de Víctor Hugo Cárdenas en la comunitat de Sankajahuira, municipi Achacachi, a 90 quilòmetres de La Pau. A l'interior de l'habitatge estaven la dona de l'exvicepresident, Lidia Catari, els seus fills i altres familiars que van estar a punt d'se ser linxats. Les cambres de la Cadena A van registrar els incidents, en els que s'observa com els assaltants van actuar amb acarnissament després d'haver-se organitzat per atacar l'habitatge. Van ingressar violentament, van cremar les pertinences de la família. La dona, fills i cunyada de Cárdenas van rebre cops amb pals, chicotazos (fuetades) i pedres. Tots van ser internats a l'Hospital Arc Iris de la capital, La Paz. Diverses desenes de policies van estar durant tot l'atac pels voltants de la casa de Cárdenas, però no van actuar en cap moment. Els comunitaris han anunciat que no tornaran la casa de Cárdenas, ja que pensen instal·lar en ella un asil. Cárdenas assenyala que els ancians de la comunitat aymara no van a asilaos, perquè és impropi de la seva cultura ancestral. "Agraeixo a Déu perquè la meva família està amb vida. Han estat moments durs, la torba els volia cremar vius. El meu nebot va ser portat fins a la plaça central de la comunitat i aquí va ser flagel·lat. Logramos evacuar-lo a altes hores de la nit i ara està internat en un hospital", va denunciar Cárdenas. L'atac, saqueig i mals tractes a la família de l'exvicepresident ha provocat gran indignació a la societat boliviana. Com els assaltants van justificar la seva acció en la Justícia comunitària que es reconeix en la nova Constitució, la població està alarmada davant el caos institucional que pot produir-se al país. El president Evo morals va dir que l'atac a la casa de Cárdenas i la violència deslligada contra la seva família era un assumpte que l'exvicepresident "havia de resoldre amb la seva comunitat d'acord amb usos i costums". "Jo no sé, és un assumpte entre ells", va dir Morals espolsant-se la responsabilitat de protegir ciutadans indefensos. A més va culpar a l'Exvicepresident d'haver provocat aquest odi per haver actuar en contra del Govern, criticant i parlant en contra del president. El diari "Els Temps" de Cochabamba denúncia en un editorial que a les províncies de l'altiplà, en especial en la de Omasuyos, "està ja en plena vigència un règim que es regeix per les seves pròpies normes. És una part del país en la qual ja ha deixat d'estar vigent l'Estat de Dret i en el seu lloc s'aplica una infinitat de mesures coercitives en contra dels qui no se sotmeten als designis del PERÒ". Per la seva banda, el diari "La Razón, de La Pau, subratlla que el fet que "la policia no actués per frenar aquesta mostra de barbàrie, so pretext d'evitar enfrontaments, com ho ha admès el cap de policia de La Pau, demostra que, a Bolívia, les hordes socapadas per l'oficialisme tenen carta blanca per carregar contra la propietat privada dels opositors. Increïblement, un contingent policial permaneció impassible a 200 metres de la casa que estava sent envaïda en Sankajahuira. El que ha passat és gravíssim, però què hagués passat si, per aquestes desgràcies de la vida, els pagesos acabaven linxant a les seves víctimes, com va ocórrer a la localitat de Achacachi el 17 de novembre de l'any passat?" "¿És aquesta la democràcia que promou el PERÒ? UNA democràcia de pedres, pals, chicotes, cops de puny i puntades de peu?", es pregunta "La Razón". Cárdenas va assenyalar que una torba dirigida per dos dirigents del PERÒ, els qui des de fa dies li amenaçaven en públic, "va intentar cremar a la meva família dins del meu habitatge". L'exvicepresident espera que les autoritats i el poder judicial "actuïn com han d'actuar, perquè no pot ser que a Bolívia visquem en aquest clima de venjança i atemptats criminals". Fa 30 dies, pagesos de Omasuyos van decidir expropiar la casa de Víctor Hugo Cárdenas. A l'anunciar la decisió, van dir que responien "a les provocacions de l'exvicepresident". Per a ells, va ser una provocació que Cárdenas fora principal líder de la campanya en contra de l'aprovació de la nova Constitució. Cárdenas va recordar que va iniciar la lluita política en 1970 combatent a les dictadures d'Hugo Banzer, de Luis García Meza. "Ni aquests tirans –va dir Cárdenas- s'han atrevit atacar a les dones i als fills. Als dirigents polítics sí ens van detenir, ens van torturar. Jo mateix he patit aquests atemptats, però mai s 'havien atrevit amb les dones, amb els fills i amb la família, el Govern d'Evo Morals és pitjor que les dictadures militars". Cárdenas afirma que "és una covardia acarnissar-se contra una dona, contra la meva família, si volen fer-li alguna cosa que ho facin amb mi, discutim i si volen barallar-se no vaig a fugir, però no amb la meva família. Per això en aymara diem a la gent que és covard i que s'acarnissa amb la dona i els fills. Són irresponsables, rancorosos, venjatius, covards, autoritaris, estem governats per un grup que no respecten la vida humana". "No em van a callar, ni jo ni els qui hem lluitat pel no, per recuperar la vida democràtica pel nostre país i tenir un Govern que ens doni llibertat, ens doni tranquil·litat, i no ens faci viure en una permanent malson. Vaig a denunciar al món la qualitat criminal de gent que atenta contra les cases. Tenim un Govern que no fa respectar les lleis, la propietat i menys la vida dels bolivians", va indicar Cárdenas.

dilluns, 16 de març de 2009

Guerra Santa a l'Amèrica LLatina.

Hugo Chávez impulsa conversió a l'Islam de comunitats indígenes veneçolanes Pakistaneses? Afganesos? NO: Són indígenes veneçolans De Ilich Ramírez a Osama Bin Laden Chávez ha convidat a missioners xiïtes d'Iran per a convertir als Guajiros i altres indígenes de la amazonia. Tota la tribu Wayuu s'ha tornat musulmana, les dones es posen el vel i els homes practiquen tir amb afuselles Kalashnikov. Alguns es fan fotografiar amb el cinturó suïcida carregat de bombes i el govern veneçolà difon les imatges, publicitant la seua avinença amb Ahmadineyad i els grups terroristes del Mitjà Abans de Osama Bin Laden, el terrorista més conegut era el veneçolà Ilich Ramírez Sánchez, de sobre nom Carlos El Chacal, que va ser capturat en 1994 i guarda presó perpètua en la presó de Clair ? vaux al nord-est de França, des d'on manté esporàdica correspondència amb Hugo Chávez, qui es refereix al reu assassí com un ?distingit compatriota? i ho va cridar el seu ?amic? en una conferència de la OPEP a Caracas. Carlos va treballar per a Muammar Gadafi de Líbia, Saddam Hussein de L'Iraq, Hafiz al-Rostiu de Síria, Fidel Castro, George Habash del FPLP, les Brigades Roges italianes, el Moviment M-19 de Colòmbia, la Baader-Meinholf alemanya, i tots els socialistes i comunistes que li oferien diners. El nom Ilich no és casual, el seu pare era un milionari capdavanter del Partit Comunista de Veneçuela, que va posar als seus tres fills els noms dels seus herois: Vladimir, Ilich i Lenin. Carlos es va unir de xiquet al partit, va rebre instrucció terrorista a Cuba i va partir a Jordània on es va fer membre del grup islàmic Front Popular per a l'Alliberament de Palestina. Seguidament, es movia lliurement pel mig Orient amb passaports atorgats pels governs de la regió. Carlos a la presó va assumir l'Islam com religió, d'igual manera que estan fent-lo altres comunistes, no perquè creuen en Al•là, sinó que se senten germanats amb els musulmans en el seu odi als Estats Units. Aristòtil va dir: ?La maldat uneix als homes?. En una entrevista recent, El Chacal va riure sense remordiments quan va ser qüestionat pels seus assassinats, i va criticar a A el Qaida dient:?No són professionals. No estan organitzats. Ni tan sols saben fer explosius o detonants correctament?. AL preguntar-se-li quants va matar? Va contestar ?No vaig poder contar, menys de 100 en tot cas?. La policia francesa va constatar l'assassinat de 83 persones. I què va assolir amb això? ?El nostre exemple ha estat seguit no només pels comunistes sinó fins a per els yihadistas?. En un escenari més proper i perillós, que igualment té com punt de partida a Veneçuela, Hezbolá de Llatinoamèrica, també conegut menge Hezbolá Veneçuela, converteix a l'Islam a quant indígena chavista pot, perquè són els quals menys entenen el que passa. Els missioners evangelistas han desaparegut de la selva ja que segons Chávez són espies i genocides. Les mateixes paraules que repeteix la seua acarone Evo Morals a Bolívia. Hezbolá Veneçuela fa referència a José Miguel Rojas Espinosa --que va ser autor de l'atac terrorista contra l'ambaixada nord-americana a Caracas-- com el primer mujaheddin, que és un exemple de força i dignitat per la causa d'Al•là, el primer presoner de guerra del Moviment Islàmic Revolucionari a Veneçuela. El grup està lligat al terrorista-socialista argentí Norberto Rafael Ceresole, que es creu vinculat a l'atemptat contra la AMIA i actua d'ideòleg del Socialisme del Segle XXI per als règims de Chávez i Morales. En Bolívia --el país més autòcton de Sudamérica-- la conversió a l'Islam no va començar encara visiblement, però és part important del complot esquerrana-islamista que apunta cap a la conquesta d'Amèrica, imposant el totalitarisme sota el fuet de Morales, amb Chávez i Ahmadinejad de caps. La conversió dels quechuas i aimaras no va a ser tan ràpida ni fàcil com la de les tribus veneçolanes, perquè la població indígena boliviana summa milions, però la meta dels musulmans és precisament aqueixa: convertir a milions. Per José Brechner Notícies del Perú Font: Eurabia.

diumenge, 15 de març de 2009

Mig segle rere el somni

10 DE MARÇ - els tibetants recorden la històrica revolta fallida contra la invasió i el posterior exili del seu líder, el Dalai-lama MESURA · El govern xinès tanca les fronteres de la regió FESTA · Pequín es prepara per commemorar la caiguda del suposat sistema feudal i "l'alliberament d'un milió d'esclaus"

Narren els vells escrits que divinitats procedents de set regnes celestials van ensenyar als primers habitants del Tibet a comprendre els misteris de l'Univers i a dominar els elements. Avui els colors que simbolitzen la unió de l'esperit, la natura i l'home cobreixen la font dels principals rius de l'Àsia, un altiplà, sostre del món, nascut de l'harmonia entre el cel i la terra. Els llacs i les valls del Tibet, santuaris del misticisme utòpic, recullen els sons eterns dels mantres i Lhasa, cor i ànima de la terra de les neus, somia la llibertat perduda per la revolució que va despertar la Xina de la letargia. El Tibet anhela ressorgir de les cendres de la invasió xinesa evocant efemèrides que omplen de malenconia una societat avesada a recordar els perduts. Símbol de la resistència, però també del manlleu de la sobirania, el març porta als tibetans el record de la fugida, el 1959, del Dalai-lama, líder polític i espiritual. Mig segle. Cinquanta anys eternitzats per l'espera i la paciència -amb esporàdics esclats de rebel·lia- d'un poble imbuït del budisme i les doctrines d'un líder que cerca en el pragmatisme i la moderació la sortida a una crisi que no albira el seu final. Proclamada la República Popular, el 1949, Mao va somiar estendre la revolució fins al sostre del món, reclamat per la Xina des del segle XIII. Els passos graduals dels soldats i les amenaces xineses, maquillades amb "l'alliberament", van forçar el Dalai-lama -amb 16 anys- a firmar l'Acord de 17 punts, el 1951. Pequín es comprometia a respectar les institucions del Tibet i el líder espiritual admetia formar part de la "gran mare Xina". "Aquell acord va condemnar el Tibet", afirma el tibetòleg Ramon Prats. "Els tibetans no van ser capaços de convèncer cap potència estrangera perquè els ajudés. És probable que els tibetans no estiguessin en condicions de saber què suposava allò que firmaven", conclou. El 1959 la situació va esdevenir crítica. Amb els maoistes consolidats, els tibetans es van alçar en una revolta fallida, present per sempre més en l'imaginari independentista. El 10 de març d'aquell any milers de tibetans van morir i, pocs dies després, el Dalai-lama es veia obligat a fugir amb prop de 80.000 persones. Mao posava fi a la independència de facto de què gaudia el Tibet des de la caiguda de l'últim emperador xinès, Pu Yi, el 1912. "La reforma democràtica va enderrocar un sistema feudal i va alliberar un milió d'esclaus", esgrimeix el govern xinès en el seu últim llibre blanc sobre el Tibet.

 "Segons testimonis, alguns d'aquests elements eren presents en la societat tibetana de l'època, però això no justifica els «alliberadors», que es converteixen en simples ocupants", detalla el director de l'Observatori de Política Xinesa Casa Àsia-IGADI, Xulio Rios. La descripció d'un món primitiu ancorat a l'edat mitjana se suma a les dades amb què Pequín defensa el desenvolupament de la regió. Lhasa-Pequín, la línia de ferrocarril més elevada del món, aprofundeix l'assimilació a través de la immigració de l'ètnia han: "A Lhasa hi viu un tibetà per cada tres han", detalla el tibetòleg Prats. La imatge del Dalai-lama és perseguida i la seva llengua es restringeix. Mig segle després, amb les restes dels estralls de la Revolució Cultural, el Tibet recorda els últims rebels de Lhasa, els que es van enfrontar fa un any a la Xina. Pequín ha tancat les fronteres del Tibet i es prepara per commemorar amb el Dia de l'Emancipació -el 28 de març- "l'alliberament", mentre els lames a l'exili reiteren el suport a la "via intermèdia" del Dalai-lama. "Els tibetans somiem la independència, però la realitat mou el líder a demanar l'autonomia plena per conservar l'idioma i la cultura; seguirem les seves doctrines", afirma una veu destacada de la comunitat tibetana a l'exili. Desaparegut el XI Panchen-lama, segon a la jerarquia, Pequín creu marcar el destí de la successió.

El Dalai-lama deixa entreveure el nomenament a dit del seu successor i ha anunciat que, en tot cas, es reencarnarà a l'exili.

www.avui.cat

dimecres, 11 de març de 2009

Evo Morales mastega una fulla de coca a la seu de l'ONU a Viena per a demanar la seva despenalització

El president de Bolívia insta a "corregir un error històric" i assegura que la fulla de coca "és medicina per als pobles" Viena. (EFA).- El president de Bolívia, Evo Morals, va sol·licitar a Viena a l'ONU -amb una fulla de coca en la mà que després va mastegar- retirar la planta de la llista d'estupefaents prohibits pels convenis internacionals. "Això és una fulla de coca, no és cocaïna, és part d'una cultura. No és possible que estigui en la llista d'estupefaents de Nacions Unides", va declarar Morales amb la planta en la mà, arrencant els aplaudiments de diverses delegacions. "La masticación és això. No fa mal a ningú. No perquè 'acullico' (extreure, en la boca, el suc de la fulla de coca) sóc narcodependiente. En aquest cas, el senyor Costa (el responsable antidrogas de l'ONU, present en el podi) m'hauria de dur a la presó", va agregar Morales, l'acte de la qual va tornar a aixecar aplaudiments. "Jo sóc productor d'aquesta fulla de coca. No per productor sóc narcotraficant", va afegir Morales, demanant a la legislació internacional que s'adeqüi a una nova realitat. "Aquesta fulla de coca és medicina per als pobles -va remarcar- no és nociva per a la salut en el seu estat natural". "Vinc de bon tros respecte a demanar corregir un error històric", va assegurar Morales, al criticar que la fulla de coca fora inclosa en la Convenció d'Estupefaents de l'ONU de 1961 . Morales va relatar la seva pròpia experiència personal com usuari de la fulla de coca per a fer arribar als presents que la planta no suposa danys ni crea addiccions. "Vaig consumir intensament durant deu anys la fulla de coca quan treballava en l'agricultura i no m'assec desnutrit, i duc 50 anys de vida", va declarar. També va asseverar que el mastegat de la coca es retrotrae en el temps fins a l'any 3.000 abans de Crist, i va assegurar que no era possible eliminar una pràctica tan antiga. El president va tractar així de refutar els arguments mèdics que es recollien en un estudi de 1950, que desaconsellava el consum. La prohibició, va argumentar, "constituïx un atemptat contra els drets dels pobles indígenes", va assegurar que la planta no té efectes negatius i va manifestar que "com president, no puc demanar-los una mica que faci mal a la humanitat". El mandatari polític i capdavanter cocalero va reafirmar que lluitarà "de manera frontal contra la cocaïna, el narcotràfic i les drogues". Per això, va asseverar, "no haurà lliure cultiu de coca, però tampoc zero cultiu de coca, com plantegen alguns organismes". "De manera responsable hi ha una racionalització, una reducció del cultiu de coca", va comentar els esforços per a controlar les plantacions en el seu país. Una llei nacional permet que Bolívia dediqui un total de 12.000 hectàrees d'arbust de coca per a fins tradicionals, com el mastegat. Bolívia és el tercer productor mundial de coca, després de Colòmbia i Perú amb 27.000 hectàrees de cultius. www.lavanguardia.es

Les FARC planificaven un atemptat a Madrid

Les autoritats colombianes han fet públic un e-mail trobat a l'ordinador del líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) abatut per l'exèrcit l'1 de març, Raúl Reyes, en què el màxim dirigent de la guerrilla, Alfonso Cano, parla de la intenció de començar "un projecte" per fer un atemptat a Madrid contra personalitats colombianes Les autoritats colombianes han fet públic aquesta matinada un e-mail trobat a l'ordinador del líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) abatut per l'exèrcit l'1 de març, Raúl Reyes, en què el màxim dirigent de la guerrilla, Alfonso Cano, li parla de la intenció de començar "un projecte" per fer un atemptat a Madrid contra personalitats colombianes. "Et proposo que elaboris el projecte que orienta el camarada sobre l'atemptat a Madrid", diu el missatge que Cano va enviar a Raúl Reyes i a la cúpula de les FARC. Per altra banda, en un altre correu, el dirigent de la guerrilla colombiana reconeix que la mort dels onze diputats del departament de Valle del Cauca el 18 de juny de l'any passat va ser un error dels segrestadors que es van pensar que els atacava l'exèrcit. "Per una greu confusió amb una altra unitat de les FARC que els va confondre i els va atacar, la guàrdia va executar 11 dels 12 segrestats perquè pensava que l'exèrcit els atacava. Greu equivocació que ens crearà molts problemes", comenta en el missatge. La mort d'11 dels 12 diputats segrestats per les FARC l'11 d'abril del 2002 a Cali es va produir el 18 de juny passat en un "foc creuat" amb "un grup militar no identificat", segons les FARC, versió rebutjada pel govern que els acusa d'assassinar-los. En un altre correu, Cano diu a Reyes i als altres dirigents de les FARC que han de culpar l'exèrcit de la mort dels 11 diputats i apunta com una bona estratègia atraure les tropes fins al lloc dels fets. www.avui.cat

dilluns, 9 de març de 2009

Corea del Nord amenaça amb una guerra si s'intercepta el seu satèl·lit

Imatge capturada de la televisió cedida per l'Agència de Notícies Yonhap que mostra al vocero de l'estat major de l'exercito norcoreano durant el seu anunci en el qual va afirmar que Pyongyang talla de manera unilateral la línia de comunicació amb Corea del Sud, l'únic canal que àdhuc existia entre les dues regions

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters