dimarts, 28 d’abril del 2009

Els falsos amics de la causa catalana

"Morales expressa la mateixa doctrina opressora de Putin, molt conegut entre uns altres indígenes que no tenim gaire presents, els txetxens" Francesc-Marc Álvaro “Ni Bolívia ni cap país pot permetre la independència o la separació de cap territori” Evo Morales, president de Bolívia

En acabar la guerra civil, la gent del govern basc a l’exili i del PNB va establir vincles notables amb l’administració dels Estats Units i amb els serveis d’intel•ligència de la primera potència mundial. El basquisme, que no és un bon exemple per al catalanisme en general, sí va tenir, en canvi, més habilitat i èxit a l’hora de cercar aliances internacionals duradores. Si més no, els bascos van demostrar més ambició i més seriositat en plantejar-se aquesta tasca. Alguns bons coneixedors d’aquest assumpte afirmem que un dia tindrem sorpreses quan s’expliqui, documents en mà, el paper força peculiar que van jugar alguns catalans a Londres. Poc dotats per al realisme de la diplomàcia, els catalans hem excel•lit, per contra, en el conreu de la fantasia quan ha tocat fer llista de complicitats exteriors. Encara recordo quan, a primers dels anys 80, la Crida i el Ciemen organitzaven uns concerts de les nacions on Catalunya anava del bracet de la respectable ètnia bubi, entre d’altres pobles. A Catalunya, sempre solidaris i sempre atents a posar-nos del cantó dels més desgraciats del planeta, no acabem de triar prou bé les nostres simpaties mundials. Així, i fent un joc d’analogies poc rigorós, pensem que certes causes llunyanes són com la nostra causa. Pensem –per ser exactes- que són part indestriable de la nostra lluita. D’aquesta manera, els moviments indigenistes d’Amèrica del Sud, tan diversos i complexos com es vulgui, han despertat una notable admiració a casa nostra, sobretot a partir dels anys setanta. El dret dels pobles indígenes a preservar llur identitat i cultura, el dret a la seva terra i a no ser explotats o expulsats són qüestions a les quals qualsevol demòcrata decent ha de fer costat. Això no està en discussió. Tanmateix, d’indigenismes n’hi ha de tot color i cal tenir clar que molts moviments d’aquesta mena no tenen res a veure –ni de lluny- amb els nacionalismes sense estat d’Europa.  

Morales, el president bolivià, té molts fans a Catalunya. També entre gent que es reclama nacionalista, sobiranista, independentista. És allò de pensar que la seva causa és la nostra. O potser els fa gràcia que va vestit amb un jersei de coloraines, ves a saber. Però els fets trenquen el miratge amb rotunditat: Morales, en arribar al poder, ha fet seva la matriu jacobina de la majoria de repúbliques llatinoamericanes, en contra dels afanys autonomistes de les regions més riques del país, que no volen veure com un redoblat centralisme els empobreix en nom de reparacions històriques amarades de molta demagògia oportunista. No els sona tot aquest discurs? Els nostres Morales, d’aquestes martingales, en diuen “deute històric”. I el cobren sense manies. Morales ho explica amb paraules que, a Espanya, podria subscriure qualsevol dirigent del PP o del PSOE. La unitat sagrada de la pàtria en boca de l’indi que ha esdevingut icona de cert progressisme folklòric fa riure i fa por, és com un acudit dolent. Una broma de mal gust que es pot veure com una herència inequívoca d’allò que, en castellà, en diuen “la madre patria”. Els ancestres de Morales es deuen remoure a la tomba. Mentre, els mateixos que aquí (catalanistes o no) denuncien els mals de la globalització i de l’imperialisme ianqui mai no veuen les pulsions antidemocràtiques dels qui consideren grans amics. I mira que és fàcil, perquè Morales expressa la mateixa doctrina opressora de Putin, molt conegut entre uns altres indígenes que no tenim gaire presents, els txetxens, massacrats durant anys i panys. És clar que Putin –com tothom sap- és un abanderat del progressisme més heroic perquè –ai las- ha plantat cara a l’OTAN i als Estats Units, i això el fa ser admirat per molta gent d’ànima pura i noble (entre la qual no manquen mai catalanistes de bona fe). La mateixa gent a qui cal explicar mil vegades que, sense la mà decisiva de Washington, les noves i darreres independències a Europa no haurien passat de simple hipòtesi.

divendres, 10 d’abril del 2009

Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica

Fa poc un lector s'atrevia a insultar a causa de relacionar l'Islam i Hugo Chavez, la ignorància és molt atrevida. Seguint el tema deixo un article de Rahola.


  Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica 

 El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola. En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'. L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'. 
'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar. Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'. 'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar. Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948. 

[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/

dimecres, 8 d’abril del 2009

Milers de manifestants assalten el Parlament de Moldàvia en protesta pel resultat de les eleccions

Segons els resultats oficials, el Partit Comunista va guanyar diumenge amb el 50% dels vots, però l'oposició considera que van ser un frau Un grup de manifestants ha assaltat la seu del Parlament de Moldàvia en protesta pel resultat de les eleccions de diumenge (vídeo), en què guanyà el Partit Comunista i que consideren un frau. En el segon dia de protestes, uns deu mil manifestants han llençat mobles i ordinadors del Parlament al carrer i els han calat foc. Per la seva banda, el president moldau, Vladimir Voronin, ha acusat l'oposició de voler desestabilitzar el país. Voronin ha qualificar les protestes de cop d'estat i ha criticat que els dirigents de l'oposició eren 'en el camí cap a una presa violenta del poder'. Segons els resultats oficials, el Partit Comunista va guanyar les eleccions amb el 50% dels vots, però els partits de l'oposició volen que es repeteixin les eleccions perquè consideren que van ser manipulades. Finalment, les autoritats i els dirigents de l'oposició han acordat de fer un recompte de vots. 'El Partit Comunista de Moldàvia no ha tingut mai la intenció de manipular les eleccions. Durant les vuit setmanes de campanya hem fet més d'un centenar de mítings pacífics amb votants a qui vam explicar els objectius del partit', ha dit el president del Parlament, Marian Lupu. Per la seva banda, el número dos del Partit Liberal, Dorin Chirtoaca, i el dirigent de l'Aliança Nostra Moldàvia, Serafim Urechean, han dit que l'objectiu principal ara era aturar la violència dels carrers de Chisinau. Així mateix, el dirigent del Partit Liberal Democràtic, Vlad Filat, ha dit: 'Nosaltres contestem el resultat de les eleccions, però aconseguirem els nostres objectius tot fent un recompte de vots, comprovant les persones incloses al ces, i no pas mitjançant actes vandàlics.' La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha demanat a tots els partits polítics de Moldàvia que encetin un diàleg per a evitar que la situació del país 's'incendiï'. També ha demanat als manifestants que 'cessin qualsevol acte de violència, exerceixin la contenció i s'impliquin en un diàleg'. http://www.vilaweb.cat/

dilluns, 6 d’abril del 2009

Corea del Nord desafia el món amb el llançament del polèmic coet

Les autoritats nord-americanes, russes i japoneses han confirmat el llançament del discutit artefacte. Ara s'investiga si es tracta d'un satèl·lit de comunicació, com assegura Pyongyang, o si és un míssil de llarg abast, com sospitaven els Estats Units, Corea del Sud i el Japó Corea del Nord ha llançat el seu coet i ha qualificat l'acció com un "èxit". De fet, l'agència estatal nord-coreana KCNA ha informat que ha entrat en òrbita nou minuts i dos segons després del seu llançament. El règim comunista de Pyongyang ha apuntat que el coet "Unha-2" ha posat en òrbita el satèl·lit "Kwangmyongsong-2", com a part del desenvolupament del seu programa espacial. Segons l'agència oficial nord-coreana, el satèl·lit orbitarà a 490 quilòmetres de distància de la terra en la seva màxima aproximació i a 1.426 quilòmetres en la més llunyana. Així doncs, Corea del Nord ha complert les seves amenaces i aquesta matinada de diumenge ha llançat un coet que ha sobrevolat el Japó. L'artefacte s'ha llançat a dos quarts de dotze del migdia, a dos quarts de tres de la matinada hora catalana. El règim de Kim Jong Il assegura que es tracta del llançament a l'espai d'un satèl·lit de comunicacions i que ja havia advertit les agències internacionals de la trajectòria planejada. Confusió El Japó, Els Estats Units i Corea del Sud sospiten, però, que podria ser un míssil balístic tot i que a hores d'ara no hi ha cap confirmació de la natura de l'artefacte. Un funcionari de Corea del Sud ha explicat que el coet podria portar un satèl·lit, mentre que Tòquio està investigant si és o no un míssil de llarg abast. Amb tot, les reaccions no han trigat a produir-se. Els Estats Units ja han anunciat que prendran mesures davant aquesta violació de la seguretat, mentre que el Consell de Seguretat de l'ONU es reunirà d'urgència aquest mateix diumenge a petició del Japó. Seül i Tòquio consideren que Corea del Nord ha violat la resolució de l'ONU del 2006 que li prohibia fer proves nuclears. La reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU pel míssil llançat per Corea del Nord acaba sense acord El president de torn de l'organisme i ambaixador de Mèxic davant de l'ONU, Claude Heller, diu que, malgrat tot, continuaran les converses per determinar quina resposta han de donar degut a la "serietat de la situació" El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha decidit no acatar cap resposta immediata al llançament d'un míssil aquest diumenge per Corea del Nord. Així ho ha explicat el president de torn de l'organisme i ambaixador de Mèxic davant de l'ONU, Claude Heller. El president dels Estats Units ha demanat, en un discurs a Praga, una resposta "contundent" a un fet que considera "una provocació" i ha instat el món a eradicar les armes nuclears Després de la reunió, feta la nit passada a petició del Japó, Heller va assenyalar que els països membres del Consell de Seguretat continuaran les converses per determinar quina resposta han de donar degut a la "serietat de la situació". Tot i que Corea del Nord assegura que el llançament del coet tenia com a única finalitat posar un satèl·lit experimental de comunicacions en òrbita, en el marc del seu programa espacial, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units estan segurs que Pyongyang volia aprovar el seu míssil de llarg abast Taepedong 2, dissenyat segons ells per transportar ogives nuclears i arribar a un objectiu a una distància semblant a la que separa Corea del Nord d'Alaska. Tots els aliats dels Estats Units han qualificat el llançament com una provocació i una amenaça per a l'estabilitat i la pau. A més, entenen que es tractava d'una clara violació de la resolució 1718, que prohibeix al règim de Pyongyang qualsevol activitat relacionada amb el desenvolupament o el llançament de míssils balístics. Crida a la calma D'altra banda, alts càrrecs de Rússia i la Xina havien cridat a la calma davant de la reunió d'urgència prevista en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, ha demanat a la comunitat internacional que demostri una aproximació "equilibrada i cautelosa" a la reunió. La seva homòloga xinesa, Jiang Yu, ha dit que esperava que les parts implicades mantinguessin "la calma". "Els membres del consell de seguretat han acordat continuar amb les consultes per donar una apropiada reacció", ha apuntat Heller, el qual ha recalcat la "responsabilitat" de l'organisme que presideix davant de "la urgència de l'assumpte". www.avui.cat

dimecres, 1 d’abril del 2009

Novetat literària: El nen 4*4

EL NEN 44 TOM ROB SMITH
Sinopsis 

No existeix el crim. La Unió Soviètica de Stalin és un paradís per als obrers, els ofereix tot allò que necessiten. Un dels pilars fonamentals de l'estat és que els ciutadans viuen lliures de la por de la delinqüència comú i dels delinqüents.< Però en aquesta societat, hi ha milions de persones que viuen atemorides... precisament per culpa de l'estat. La simple sospita de deslleialtat ideològica, posseir un llibre de l'occident decadent, pronunciar una paraula equivocada en el pitjor moment pot enviar un innocent als gulags o a ser afusellat. L'encarregat de defensar el sistema dels seus ciutadans és l MGB, les forces de seguretat de l estat. I cap oficial de l MGB és més valent, responsable i idealista que Leo Demidov. Heroi de guerra, amant espòs d una dona bellíssima, Leo viu envoltat d un luxe relatiu a Moscou i fins i tot es pot permetre de pagar un apartament decent als seus pares. La seva única ambició ha estat servir el país, per la qual cosa s ha dedicat a detenir i a interrogar. Fins que ell mateix cau en desgràcia.

LLIBRERIA.

Aquest blog és

Aquest blog és

Contador web

Vist des de...

free counters